Sembla que podem parlar sense problemes d'ONADA DE CALOR a Ponent a partir de Ds o Dg. Calculen 41/42... i fins a 43 °C? Durant el segle passat la gran majoria d'estius NO s'assolien els 40 °C a la ciutat de Lleida. Ara sembla el pa de cada estiu. Ànims i molta paciència.
Que el catalanòfob declarat de Rubí i negacionista de la unitat de la llengua catalana fos nomenat alt càrrec del departament d’educació @educaciocat també estava previst al Pacte Nacional per la Llengua?
La resolució, de 13 pàgines, determina errades processals, com ara que un dels 17 demandants que Òmnium Cultural representava no va interposar el recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional, un pas obligat. Els Catalans que vulguin l’alliberament nacional podeu ajudar a @Pro_Cassandra. Els processistes ho podeu fer a Momiun.
Quan signes el Pacte Nacional per la Llengua per blanquejar els socialistes estàs signant un missatge al món claríssim que diu que ja ens hem entès i que ja està tot correcte.
Llavors no et queixis quan el món, que ja de per si està poc motivat a ajudar-te, passa de tu.
Estratègies contràries als nostres interessos subvencionades amb les quotes dels propis catalans.
I vinga a perdre llençols
El servei continua sent una merda, sempre esperant, minuts fins hores esperant amb condicions infrahumanes
Rodalies no compleix els horaris ni un dia
És un maltracte constant i ningú fa res, quant temps portem desenes i desenes d'anys, aquests últims anys els pitjors
"Si això no és treballar, no sé què és treballar". Parla el Ramon, bomber del Parc d'Agramunt. Apagar boscos, entrar a pisos cremant, salvar gent ofegant. 10 euros l'hora sense Seguretat Social. Aquesta és la resposta de la casa al servei que donem #BombersPrecaris#AmbBdeBomber
No us estranyeu que diguin això d'un monument a un país que están ocupant i pel qual no han posat ni un duro. La seva especialitat és apropiar-se per la força del que no es seu. Però que ho hagin de "recordar" ja indica que saben que no cola.
El 19 de maig de 1960, al Palau de la Música Catalana, el govern de Franco va prohibir que l'Orfeó Català cantés el Cant de la Senyera en un homenatge al poeta Joan Maragall — l'autor de la mateixa peça.
El governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, va treure la cançó del programa uns dies abans.
L'Orfeó va acatar. Quin remei. Però una part del públic no. Es van aixecar, van entonar el Cant de la Senyera i van llançar octavetes de protesta. Hi va haver detencions. Jordi Pujol, que havia organitzat la protesta des de fora del recinte, va acabar condemnat a set anys de presó.
Seixanta-sis anys després, durant la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família, sis-cents cantaires que formaven part dels cors de la cerimònia van ser expulsats del recinte per la Policía Nacional.
Els agents van detectar que entre les partitures hi amagaven estelades i que, al final de l'acte, volien cantar Els Segadors. El servei de seguretat va requisar fulls amb senyeres, estelades i missatges com "Gaudí era català". Els Mossos els van encapsular al carrer, sense explicacions, fins que va acabar tot.
Ni una arma. Ni una amenaça. Unes banderes i una cançó.
1960-2026.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc
Han de posar la bandera espanyola perquè la visita papal ha exposat fins a quin punt som nacions diferents.
Madrid és la capital inventada d’un país inventat. Catalunya és una nació mil·lenària amb unes arrels tan fondes que encara avui n’alimenten l’estètica i l’espiritualitat.
Celebrem que @interiorcat reconegui als @BombersPrecaris com treballadors. Ara només falta que @bomberscat cotitzi la SS per la seva feina i reconegui els seus drets laborals i posi fi a anys de frau i abús. Cap Bomber sense Seguretat Social. La cotització és la solució 👩🚒🚒📸
Rodalies de Catalunya no es una realitat es un ZOMBI
I ens fa mal cada dia
Es desídia
No mantinguem més el zombi, cal un canvi ja, prou de obres noves, prou de manca de trens, prou de viatges infrahumans
Prou de renfe i adif !
Aquest gràfic és devastador perquè desmunta un dels grans relats de la política econòmica espanyola dels últims anys: que “els salaris pugen”.
Sí, el salari brut a Espanya ha crescut un 1,43% en termes reals entre 2019 i 2025, però el salari net real —>>> el que realment arriba a la butxaca de la gent després d’impostos i inflació ha caigut un 3,65%, LA PITJOR dada entre les grans economies de l’euro.
La lectura important no és només econòmica. És social i evidentment molt política.
Primer: l’Estat i les cotitzacions s’han quedat una part creixent dels increments salarials. Molta gent cobra més nominalment però viu molt pitjor. Això genera frustració perquè la percepció quotidiana és clara: habitatge més car, menjar més car, serveis més cars i menys capacitat d’estalvi. Ja ho anem veient cada dia…
Segon: Espanya queda completament desalineada respecte països comparables. Portugal, Polònia o Lituània han aconseguit increments molt forts del salari net real. Això vol dir que el creixement econòmic allà s’ha traslladat molt més directament a les famílies.
Tercer: això té conseqüències enormes sobre talent i competitivitat. Si els professionals qualificats veuen que treballar més o progressar professionalment no es tradueix en una millora real de vida, acabes destruint incentius:
menys emprenedoria, menys risc,
menys mobilitat social, fuga de talent, gent emprenyada, mal rollo a l’oficina, i menys capacitat d’atreure perfils internacionals.
A Catalunya això encara es percep més perquè combines:
la nostre pressió fiscal alta,
habitatge super disparat,
salaris europeus molt baixos,
i costos quasi de grans hubs globals.
El resultat és una classe mitjana molt exhausta. Pobresa a l’alça, molta immigració sense estudis i en estat bastant precari.
També hi ha un altre element molt important: molts dels països de l’Est tenen increments enormes perquè partien de nivells MOLT baixos i han crescut ràpidament en productivitat i convergència. Però fins i tot comparant Espanya amb França, Alemanya o Itàlia, la dada espanyola continua sent especialment dolenta.
I aquí apareix la gran pregunta estructural: on va el valor creat?
Perquè si el PIB creix, el turisme bat rècords, les empreses facturen més i l’ocupació augmenta, però el treballador mitjà perd poder adquisitiu net, vol dir que hi ha una disfunció clara entre creixement macroeconòmic i prosperitat real.
Aquest gràfic explica moltes coses que després es tradueixen en:
desafecció política,
polarització,
caiguda de natalitat,
impossibilitat d’emancipació,
i sensació de “treballo més però avanço menys”.
És probablement una de les dades més importants per entendre l’estat actual d’Espanya i per què tants joves i professionals qualificats miren cap a fora.
"Denúncia administrativa pels comentaris contra el català al programa de Marc Giró a RAC 1. Acció Cassandra presenta una denúncia al Departament d'Igualtat per demanar l’obertura d’un expedient sancionador contra Brigitte Vasallo, el presentador Marc Giró i l’emissora"
via @MonDiari@jmbotanch
https://t.co/lFPuvD1e0p
1/4 🧵 Sabies que abans del 1714 el rei d’Espanya no podia governar Catalunya com li donava la gana? Catalunya tenia les seves pròpies lleis, les Constitucions, que el rei estava obligat a jurar i complir. No era un invent, era dret real. 📜 #Història#Catalunya
Atenció passatgers i passatgeres! RENFE informa que els trens de la línia orbital porten un retard de vint-cinc anys i no està previst que circulin fins d'aquí tres lustres. Disculpin les molèsties.