Gabriel Rufián: un polític derrotat per la història.
Aquesta setmana, Gabriel Rufián (ERC) ha tornat a formular la tesi del "mal menor" afirmant que la prioritat és evitar que un partit d'ultradreta, com el de Santiago Abascal, arribi al poder. Per Rufián, un "PSOE exigit" és l'escenari ideal, fins i tot si això implica acceptar ser titllat de "traïdor" o "botifler". Aquesta tàctica, que consisteix a aliar-se amb l'"Espanya dolenta" per fugir de la "més dolenta", no és nova, sinó una constant històrica que l'historiador Josep Fontana (al seu llibre "La formació d'una identitat. Una història de Catalunya") analitza amb gran sentit crític.
La constant del "mal menor" arrenca ja al segle XIX. Fontana explica com la burgesia catalana, espantada per les revoltes obreres i el desordre social, va triar alinear-se amb l'Estat centralista i autoritari. Van rebre "de bon grat el cop militar" de Primo de Rivera el 1923 per acabar amb el pistolerisme, sacrificant les reivindicacions nacionals per l'ordre de classe.
Aquesta mateixa lògica es repeteix el 1931. Després de proclamar la República Catalana, Francesc Macià va haver de rebaixar la seva posició a la Generalitat de Catalunya per evitar un xoc amb l'Exèrcit espanyol i no posar en perill la jove República. Poc després, el 1936, Lluís Companys, des de la presó, va validar l'aliança amb el Front Popular espanyol amb l'argument de la lluita de la «democràcia contra el feixisme», la versió precursora de l'actual "frenar l'extrema dreta".
El punt àlgid de la renúncia es produeix a la Transició (1977-1978). Fontana denuncia la "traïció de l’esquerra" quan Santiago Carrillo i el PSOE van acceptar la monarquia i la unitat de la pàtria a canvi de la legalització, evitant un cop d'estat. Es va acceptar una Constitució que naixia d'un pacte amb el vell règim franquista.
Finalment, el "peix al cove" de Jordi Pujol (anys 80 i 90) és la versió conservadora del mal menor: obtenir guanys competencials a canvi d'estabilitat a Madrid. Un camí que, segons Fontana, va acabar amb un "error de greus conseqüències" com el Pacte del Majestic amb el PP d'Aznar.
En resum, la posició actual de Rufián és l'última manifestació d'un cicle on el catalanisme, sota l'amenaça d'una Espanya autoritària, ha triat el "mal menor". Amb conseqüències gairebé sempre desastroses.
L'any 2017 el poble de Catalunya va lluitar per treure's de sobre el "mal menor", però polítics com Rufián van trair aquesta lluita. Gabriel Rufián és un polític derrotat per la història. Cal fer feina i que ens el traguem de sobre. Ja en tenim prou de derrota.
La proposta de Rufián pels catalans:
Triar entre els fatxes espanyols de VOX
i els fatxes espanyols del PSOE.
Caldrà fer molta feina, però estic segur que podrem desfer-nos d'aquests xantatgistes professionals.
Caldrà fer molta feina, però els escombrarem.
🔴🔴🔴🔴 NOU VÍDEO
▶️Quatre diputats tapant la corrupció de la DGAIA?
Aquesta setmana ha començat la comissió d'investigació de la DGAIA al Parlament.
La cosa ha començat malament: hem descobert una cosa que ha de saber tothom.
Im calling the next top for $HBAR as I did here when I called the 7x!
Only this time.. it will be the last top till the next 4-5years!
Remember, we need MAJORITY to hold for us SMART MONEY to take profits!
300 RTs, I'll post my next #HBAR TOP on X for EVERYONE!
#Hedera #Hederahashgraph #hbarbarian
El talent fuig❗
💰 @XSalaimartin: “No acceptem que hi hagi metges o investigadors que cobrin més que els altres, però amb els futbolistes no hi tenim cap problema.”
#Col·lapse3Cat
📲 https://t.co/ofvMWW5cP8