Curiós. Durant anys, centenars de denúncies públiques, alertadors, proves, investigacions periodístiques, amb més de 2.000 M€ en irregularitats en la DGAIA, treballadors acomiadats per denunciar irregularitats en fundacions i l'Oficina Antifrau mai ha fet res ni ha mogut un sol dit.
Que en el darrer any amb un augment del 502% respecte a la mitjana històrica des de la seva creació, només ha posat una sola sanció. Una sola, des de 2023, que encara no és ferma.
Parlem d’una oficina amb 73 llocs de treball, amb salaris en alts càrrecs que van dels 126.000 als 162.000 euros, més de 5,5 M€ anuals en salaris, sense opositar, posats a dit, pel govern de torn (socialista), amb una activitat sancionadora molt reduïda des que té potestat per sancionar.
Però tu ara, de cop i volta, sembla que l’eficàcia s’ha accelerat i s'han tornat de cop supercompetents en el cas relacionat amb la filla de Sílvia Orriols, una selecció que s’ha fet d’acord amb el procediment i els mèrits exigits.
No cal ser cap setciències per veure el guió. Quan un rival polític comença a fer por, l’intenten desacreditar per terra, mar i aire.
Aquí deixo aquest vídeo que diu veritats com a temples i incomoda molt.
Davant això, ja sabeu que cal fer, oi?
Que se sàpiga i no pari de rodar!
Bon divendres tingueu.
L’entrada massiva de milers de joves marroquins a Ceuta no és cap èxode humanitari ni cap recerca de prosperitat. És una operació deliberada del Marroc per posar a prova la feblesa d’Espanya i la incapacitat de reacció de la Unió Europea. Rabat utilitza la frontera com a arma política: obre i tanca el flux humà segons li convé, mesurant cada vegada fins on pot pressionar sense trobar resistència.
Aquests joves, majoritàriament d’edat militar, no arriben per casualitat. Són part d’una estratègia sostinguda per infiltrar contingents que, en un futur, poden alterar l’equilibri social i polític de diverses ciutats europees. No és un exèrcit formal, però sí una massa humana que, en un escenari de crisi, pot actuar com a palanca de desestabilització. El Marroc ho sap i ho explota; Europa, paralitzada per discursos moralistes, prefereix ignorar-ho.
Això no és migració: és geopolítica. I mentre Espanya i la UE continuïn reaccionant amb ingenuïtat, Rabat seguirà avançant posicions, pas a pas, utilitzant la frontera com el seu instrument més efectiu de pressió. Salut!
Me n'he assabentat per la premsa, suposo que per al molt honorable @joseprull era més fàcil generar el titular als mitjans subvencionats que no pas fer-me un truc i comunicar-m'ho.
Jo també tinc una advertència per vosaltres: quan retiri les retribucions públiques als partits polítics no tindreu a on caure morts. Comenceu a estalviar ara...
https://t.co/6bPNDYp9Zb
Sabeu què és l’APE?
-És l’agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, creada per avaluar el sistema educatiu, analitzar dades, fer recerca i prospectiva i aportar evidència per orientar les polítiques educatives.
Sabeu quan es va crear?
-Legalment, el 2010.
I quan es va posar en marxa?
Creada el 2010 però havia estat inactiva i “casualment”, es va activar just amb l’arribada del govern Illa, el 2025.
Casualitat? Rasquem una mica més?
Qui la presideix?
-Esther Niubó, consellera d’Educació.
Qui la governa?
-Un Consell Rector de 12 membres.
Qui l’assessora científicament?
-Un Comitè Científic de 10 experts.
Quantes dotacions estructurals preveu?
25( només en alts càrrecs).
Quants directors d’àrea té?
3. Projectes, Sistemes d’Informació i Serveis Generals.
Saps com han estat nomenats tots els càrrecs? A dit.
De quins sous estem parlant?
De sous que parteixen dels 70.000 € bruts anuals
Sabeu quant ens costa l’APE?
Més de 3,1 milions d’euros anuals de pressupost públic. Uns 8.500 euros cada dia.
D’on surten aquests diners?
Principalment, de transferències de la Generalitat.
I què té a veure amb PISA?
L’APE participa en l’anàlisi dels resultats de PISA 2025 i compta amb una experta internacional en PISA al seu Comitè Científic.
Què ha passat amb PISA 2025?
Un 23,2% dels alumnes de la mostra catalana han quedat exclosos, molt per sobre del 5% establert per l’OCDE, comprometent la comparabilitat dels resultats.
Qui avalua els que ens han d’avaluar?
En resum: tenim una agència, un altre “xiringuito”, que ens costa més de 3 milions d’euros l’any i que té com a missió avaluar, analitzar dades i aportar rigor al sistema educatiu, que no ha fotut ni brot per evitar el que ha passat.
I aquí és on cal començar a estirar del fil.
Perquè la pressa de pèl és tan gran, que ja ni s’esforcen a dissimular-la.
O fem caure aquest govern, d’una vegada per totes, o acabarem perdent-ho tot.
Ja n’hi ha prou.
📉 El problema de PISA a Catalunya ja no és estadístic, és estructural: si les proves s'haguessin fet correctament, els resultats de l'escola catalana haurien estat encara pitjors. 🧵👇
🚨 El Departament d'Educació ha confirmat que Catalunya queda fora de l'informe PISA 2025 per un daltabaix monumental. Els instituts van excloure un 23,2% dels alumnes de la mostra, quan el límit màxim permès per l'OCDE és de només el 5%.
🔍 Què va passar exactament?
Els centres van aplicar per error els filtres automàtics de les proves catalanes de l'ESO. Això va fer que s'apartés de l'examen la majoria d'alumnes amb necessitats educatives especials o dificultats d'aprenentatge lleus (com dislèxia o TDAH).
📊 La trampa de les dades:
1️⃣ Resultats "inflats": En deixar fora gairebé una quarta part de l'alumnat (el col·lectiu amb més dificultats), la nota hauria d'haver pujat de manera artificial. La realitat, però, és que fins i tot examinant només el perfil teòricament "més avantatjat", els resultats continuen sent dolents.
2️⃣ La nota real és més baixa: Si Catalunya hagués complit la norma de l'OCDE examinant el 95% dels alumnes (deixant fora només el 5% autoritzat), la mitjana real del sistema educatiu català hauria caigut encara més en picat.
💼 Ens quedem sense una eina clau de comparació internacional per culpa d'una "confusió" burocràtica que, paradoxalment, ha acabat camuflant una realitat molt més greu a les aules.
#Educació #PISA #Catalunya #Escola #Actualitat
A veure si ens entenem perquè l’escàndol és monumental:
El Govern Illa tenia terror als resultats que obtindria Catalunya a l’Informe PISA i no se’ls va acudir res millor que manipular la mostra eliminant els probables pitjors resultats per mirar d’apujar la mitjana... I sí, són tan absolutament incompetents que els han pescat i han abocat Catalunya al ridícul internacional.
1. Enhorabona als que van pensar que calia aparcar la independència perquè ara tocava ‘bona gestió’ socialista.
2. Com en tots els escàndols d’incompetència d’aquest Govern, Esquerra i Comuns en són directament responsables perquè ho vam avisar.
3. Com en tota crisi important a Catalunya, el president Illa ha marxat de viatge: ara al Vietnam.
4. Es confirma que la via unionista i espanyolista sempre és descrèdit, engany i empobriment: o independència o misèria.
Primer van deixar morir les infraestructures. Després van impulsar una immigració massiva sabent que el país no ho podia assumir. La sanitat ha acabat col·lapsant. L’educació, en caiguda lliure. L’ús del català sota mínims…
Catalunya només rep un 8,6% de la inversió executada de l’Estat. La productivitat ha caigut, els salaris s’han encongit i la renda per càpita s’ha enfonsat. Mentre et venen rècords de PIB, cada català és més pobre que fa 25 anys.
Han destrossat Catalunya sense disparar ni un sol tret.
Però, bufa tu, quin triomf això de l’amnistia…
Sabeu què va presentar ahir el Ministeri d’Hisenda? L’esborrany del nou model de finançament.
Recordeu el gran acord d’investidura, anunciat a bombo i plateret, entre ERC i el PSOE, oi?
On ERC deia que aquest era, el punt clau, del perquè donaven el seu vot d’investidura a Pedro Sánchez, oi? Ho recordeu?
Aquell que deien que Catalunya tindria el control de l’IRPF i la sobirania fiscal plena? Doncs res de res. Madrid continuarà retenint-ne el control.
Recordeu que parlaven del control íntegre de l’IRPF? Doncs la cessió quedarà limitada a un ridícul 55%.
Recordeu que asseguraven que l’Agència Tributària de Catalunya recaptaria els impostos? Doncs la posada en marxa queda ajornada.
Recordeu que deien que Catalunya gestionaria els seus propis recursos? Doncs el sistema continuarà depenent de transferències controlades pel Tresor espanyol.
Recordeu el famós finançament singular per a Catalunya? Doncs desapareix i es converteix en un model “a la carta”, sense singularitat.
Recordeu que garantien el principi d’ordinalitat perquè Catalunya no hi perdés després de redistribuir recursos? Doncs tampoc. L’esborrany ni tan sols ho garanteix.
Ara, és quan surten tots indigants a dir que els han tornat ha enganyar, però NO.
Ho sabien, han venut el país, un cop més, a canvi de pagues, cadires, silencis i desenes de guinguetes més.
Memòria catalans, necessitem moltes dosis de memòria …
Bon dimecres tingueu.
Avui comparteixo amb tots vosaltres unes reflexions amb molta ràbia. Tot i que em considero, el meu entorn també, una persona moderada i pacífica, això d'ahir del @parlamentcat m’ha tret de polleguera.
El que ha passat ahir al @parlamentcat de Catalunya és una escena que revela la decadència d’un sistema polític que ja no sap sostenir-se sense recórrer a la por, a la manipulació i a la repressió interna. La voluntat de sancionar la @orriolsderipoll no era un gest disciplinari: era el primer pas d’una operació destinada a il·legalitzar @CatalunyaAC per la porta del darrere. Una operació concebuda amb la mateixa lògica que va destruir la carrera política de la MHP @LauraBorras, utilitzant les institucions com a arma per eliminar adversaris incòmodes.
Només la intervenció dels lletrats ha impedit que el @parlamentcat consumés una barbaritat que hauria deixat la cambra en una posició indigna. Els partits processistes -@JuntsXCat, @Esquerra_ERC, @cupnacional, juntament amb @SomComuns i PSOE @socialistes_cat- estaven disposats a fer exactament allò que havien denunciat quan l’Estat espanyol els perseguia: utilitzar el poder institucional per silenciar una veu política. Avui, però, la repressió no venia de Madrid; venia de dins. Venia dels mateixos que un dia van proclamar que defensarien la pluralitat del país.
L’assetjament que pateix la Sílvia Orriols és evident i sostingut. El president del Parlament, @joseprull Rull, ha convertit la presidència en un instrument de pressió constant, en una mena de vigilància ideològica que recorda massa els mecanismes que Catalunya ha patit des de fora. La diferència és que ara la pressió l’exerceixen aquells que un dia van ser símbols de resistència i que avui actuen com guardians d’un ordre polític que els ha domesticat.
El baròmetre del CEO ha estat el detonant de la maniobra. Els partits processistes han vist reflectida una veritat que no volen acceptar: el país s’està movent, la ciutadania ja no compra els relats de resignació, i l’independentisme no és patrimoni de cap partit. Davant d’això, han reaccionat amb pànic. No han buscat convèncer; han buscat eliminar. No han buscat debatre; han buscat silenciar.
La raó és tan crua com simple: molts diputats saben que el seu temps s’acaba. Saben que la política els ha garantit una vida còmoda, un sou generós i una rutina sense riscos. Saben que, si el país canvia, ells perdran la cadira, el despatx, la influència i la tranquil·litat familiar. I per evitar-ho, han estat disposats a fer allò que sempre havien condemnat: utilitzar les institucions per preservar privilegis personals.
La maniobra contra Orriols no era un fet aïllat: era un símptoma d’un sistema que ja no sap escoltar, que ja no sap llegir el país, que ja no sap què vol dir defensar Catalunya. Quan un Parlament està disposat a silenciar una veu per protegir els seus equilibris interns, ja no és un Parlament: és un aparador. I quan els partits que van patir la repressió estan disposats a exercir-la, ja no són víctimes: són botxins.
Ahir s’ha evitat un atropellament institucional, però el fons del problema continua intacte. Catalunya té una classe política que ha perdut la capacitat d’estar a l’alçada del moment històric. Una classe política que, davant la possibilitat de perdre privilegis, és capaç d’intentar qualsevol maniobra per preservar-los. Una classe política que ha oblidat que la nació no és una cadira, ni un sou, ni un despatx: és un compromís.
El país mereix una política que no tremoli davant la veritat, que no s’agenolli davant la por i que no utilitzi les institucions per protegir interessos personals. Avui han frenat una deriva. Però la pregunta és si els partits processistes estan disposats a frenar la seva pròpia decadència moral. El poble observa. I quan el poble observa, el poble decideix. SALUT!
Dus de mobieltjes van asielzoekers mogen we niet inkijken om vast te stellen wie ze zijn, waar ze vandaan komen en of ze misschien een strafblad hebben. Maar de mobieltjes van de mensen die het hele circus betalen worden 24/7 gecontroleerd "om de kinderen te beschermen" 🤡🤡🤡
Sis-cents cantaires van anar a cantar a la Sagrada Família amb el papa. La policia espanyola i els Mossos els van fer fora a empentes per portar estelades entre les partitures i voler cantar Els Segadors.
Va passar ahir al vespre, just abans de la benedicció de la torre de Jesucrist. El dispositiu de seguretat de l'interior del temple va detectar que alguns cantaires duien estelades, senyeres i fulls amb missatges com "Gaudí era català" amagats darrere de les partitures, i que volien entonar Els Segadors.
La resposta no va ser deixar-los cantar el que no estava al programa i prou. Va ser treure'ls del recinte.
Tretze corals. Sis-centes persones. Envoltades tota l'estona per policies de paisà i seguretat privada, vigilades grup per grup, i finalment fetes fora per la porta del darrere, pel carrer Mallorca. A fora, els Mossos els van encapsular quinze minuts abans de deixar-los marxar.
"Ens han fet fora rodejats de Mossos com si fóssim delinqüents", denunciava una de les cantaires. Un altre testimoni: els van evacuar per la força perquè els de seguretat van veure una estelada i es van espantar.
Què van fer aquestes persones, exactament? Volien cantar l'himne nacional de Catalunya. A Catalunya, dins d'un temple que és el símbol del país, dissenyat per un Gaudí que tothom celebra com a català fins que un català gosa dir-ho amb una bandera a la mà. Per això mereixien que els traguessin a empentes.
Aquests sis-cents van fer més per la dignitat del país en deu minuts que tots els discursos oficials de la jornada. I alguns contents amb 4 engrunes. Gentilesa del PSOE del 155, el Fraternal...
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc
Allà a on va, el Papa es dirigeix als feligresos en la llengua natural i pròpia del país.
Però sembla que a Catalunya ens hem de conformar amb les mateixes engrunes de sempre...
Doncs NO.
No validaré amb la meva presència una Església que menysprea els catalans, que no reconeix els homosexuals cristians i que contribueix amb el seu insòlit i selectiu paternalisme a la islamització d'Europa i del món.
Demà no hi seré. No aniré ni a xiular ni a exhibir pancartes de protesta, però tampoc m'asseuré com si res, normalitzant el tracte vexatori que el Vaticà ha decidit dispensar a en Gaudí i als catalans.
Durant segles el nostre poble ha reconegut sistemes de poder que negaven la nostra existència nacional.
Això ha de canviar.
Qui no accepti el nostre dret a la vida, qui no valori ni accepti la nostra identitat milenària, no ha de comptar ni amb la nostra presència ni amb el nostre suport incondicional.
Som una Nació d'arrels cristianes i no ha de venir ningú ni a civilitzar-nos ni a parlar-nos en altre cristià que la nostra llengua.
Se'n diu sentit d'Estat.
Se'n diu Aliança Catalana.
1/ Què tenen a veure Palestina, el Papa de Roma i la vostra cartera?
Aparentment, res. Un poble bombardejat a l'altra punta del món i una visita pontifícia a Barcelona. I pagar impostos, que ja és tradició.
Però tots esdeveniments tenen una estructura comuna: la construcció del relat que li convé al PSC d'Illa. Si, de @salvadorilla
Avui us ensenyo (amb dades) el mecanisme. 🧵👇
Cronologia de la vergonya:
➡️ MAIG 2024
Un treballador del SEVAP de Girona denuncia que s’estan pagant prestacions a persones que no compleixen els requisits, que alguns joves no fan els copagaments obligatoris de l’habitatge i que aquestes situacions serien conegudes o tolerades per responsables del sistema.
No denuncia un error puntual. Denuncia possibles irregularitats estructurals en la gestió de diners públics.
➡️ JUNY 2024
El Síndic de Greuges considera els fets prou greus per obrir una investigació formal i demana informació a la DGAIA.
La resposta? SILENCI.
➡️ ESTIU 2024
El mateix treballador redacta un informe proposant retirar una prestació a un jove que no complia els requisits.
Resultat? Modificació de l’informe i desapareixen dades compromeses sobre els incompliments detectats.
Quan protesta? Li diuen que no és una censura, sinó una simple “revisió”.
Que passa? Les irregularitats denunciades no s’investiguen. El denunciant és qui acaba qüestionat.
➡️ SETEMBRE 2024
Tres mesos després de la primera petició? NO HI HA RESPOSTA. El Síndic torna a reclamar la documentació.
La DGAIA? Continua callant.
➡️ NOVEMBRE 2024
Cinc mesos després, el Síndic ha d’arribar a l’extrem de reunir-se personalment amb responsables de la DGAIA per exigir explicacions.
No estem parlant d’un ciutadà qualsevol reclamant informació. És el Síndic de Greuges de Catalunya intentant obtenir dades d’un organisme públic que simplement no respon.
➡️ DESEMBRE 2024
Sis mesos després de la primera petició, la DGAIA obre finalment un expedient informatiu.
Sis mesos per començar a investigar una denúncia que afectava diners públics i el sistema de protecció de joves vulnerables.
➡️ MARÇ 2025
Nou mesos després de l’inici de la investigació? La DGAIA envia … només les conclusions.
L’expedient complet continua ocult.
A més, conclou que no hi ha frau, ni apropiació de diners ni responsabilitats rellevants.
És a dir, es pretén tancar el cas abans d’entregar tota la documentació.
➡️ 19 DE MARÇ 2025
El Síndic es veu obligat a insistir una vegada més.
Recorda que encara no ha rebut tota la informació que reclama des de juny de 2024.
Nou mesos després? La investigació continua obstaculitzada.
➡️ ABRIL 2025
El 7 d’abril s’entrega finalment l’expedient complet.
Han calgut gairebé deu mesos de requeriments, reunions i insistència institucional per obtenir una documentació que s’hauria d’haver facilitat immediatament.
➡️ NOVEMBRE 2025
La síndica Esther Giménez-Salinas emet un informe demolidor.
Conclou que les denúncies no van ser escoltades, que es va ocultar informació rellevant i que hi va haver resistència a investigar.
————
En definitiva, tots els catalans, hem estat pagant durant més d’un any centenars de prestacions indegudes i, alhora, més d’1 milió d’euros en salaris a una estructura de càrrecs i responsables que tenia l’obligació de dirigir, supervisar, controlar i garantir el correcte funcionament del sistema, que davant denúncies, indicis i proves d’irregularitats, van treballar per retardar-ho, silenciar-ho i obstaculitzar l’entrega de documentació requerida.
Quan les institucions fallen, d’aquesta manera recurrent la primera obligació d’un govern, ja no passa per donar explicacions, passa definitivament per noves eleccions!
Salvador Illa, posa les urnes!
Tinc mans i traça per treballar... puc tornar al sector privat demà mateix si fa falta (és un avantatge que no tenen gaires polítics).
En conseqüència no he de mesurar les paraules ni he de fingir res per aconseguir o retenir vots...
...i aquesta llibertat no deixaré que me la prengui ningú.
Em podeu votar o no, i d'aquest vot en dependrà la meva caiguda o la meva continuïtat a primera línia de foc.
Però no em canviareu dient-me que guanyaré o perdré suports si dic o faig alguna cosa concreta,... perquè, per si no ho havíeu capit, no em venc ni per diners ni per càrrecs ni per vots.
Sóc aquí perquè vull, perquè hi crec.
Ayer recibí los dos informes de la UDEF sobre Zapatero, como me imagino le ha pasado a media España.
He hecho como Rufián el otro día y apenas he dormido leyendo todo por aclararme.
Como los medios sacan noticia por noticia para ganar clicks… he decidido ordenar las ideas y hacer un hilo completo sobre el caso.
El informe 1907 (186 páginas) reconstruye la estructura: quién es quién en la red, qué sociedades controlan, por dónde se mueve el dinero, dónde acaba y qué papel juega cada implicado. Es la radiografía societaria y financiera.
El informe 1908 (158 páginas) reconstruye la cronología: ordena por fecha los mensajes de WhatsApp, correos electrónicos, llamadas y reuniones recuperados del móvil de Rodolfo Reyes y de los demás dispositivos intervenidos. Es el guion temporal del caso.
Uno te explica el cómo y el cuánto, el otro te explica el cuándo y el con quién.
Por eso, a lo largo del hilo, las capturas alternan entre los dos: cuando se cita un mensaje concreto (una frase, una hora, un día), la fuente es casi siempre el 1908; cuando se cita una conclusión policial, una titularidad societaria o un flujo de dinero, la fuente es el 1907.
Abrochaos los cinturones… que empezamos.🧵
El diputat dels comuns diu des del faristol que flirtejo i em toco amb diputats de vox i pp pels passadissos i el president @joseprull considera que no és difamació, sinó que entra dins la "normalitat"...
No tens vergonya ni talla política per ocupar el càrrec que ocupes!
1/17 🧵
Avui a RAC1 (ràdio del Grup Godó, la més subvencionada de Catalunya) Pere Navarro ha estat una hora explicant el meravellós DFactory del Consorci de la Zona Franca que ell dirigeix (CZFB)
Ha parlat bé. Ha sonat molt bé. Catalunya lidera l’economia 4.0, ha explicat meravellosament.
Potser perquè tu i jo li paguem 168.000 € l'any de diners públics per aprendre a fer-ho.
Com??? Com ho sents.
Fil 👇
0/10
Tal com vam prometre, si arribavem als 1000 RT, publicariem sobre la tercera empresa relacionada amb Salvador Illa, mascaretes, Covid i responsabilitats.
Hem aconseguit 1.700 RT. Voleu saber. Ara coneixereu, doncs, la tercera empresa que fa tríptic amb Puente China i FCS Select.
Es diu Innjoo Technologies. Seguiu-nos👇
1/🧵 PSC i ERC han fet un gran acord pels pressupostos. Ho hem sabut avui (mireu el vídeo amb precaució, conté frases i afirmacions molt sensibles)
Un acord Illa-Junqueras pel català. Pels joves. Per les xarxes socials. Diuen, diuen…
Salvador Illa ha tornat a enganyar tothom.
I Junqueras es pensa que tots plegats som imbècils.
Un fil per als que llegim la lletra petita. 👇