@deleslletres@RodoredaMerce El que considero vital de la nostra cultura són els fonaments. I els fonaments són la llengua. Mai no em cansaré de repetir-ho"
(Piulada fixada al magnífic compte @RodoredaMerce)
El 12 de maig de 1980 Mercè Rodoreda va rebre el XII Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Els Mossos ja no tenen cap autonomia real, estan subordinats a la PN i la GC espanyoles, han esdevingut una mena de guàrdia municipal local o de guàrdies forestals. L'alternativa era l'aplicació oberta del 155 (ara, encoberta), que deixava molts polítics sense sou.
Per cert, ja fa més de 15 dies que un tribunal va imputar per prevaricació el Joan Ignasi Elena i la Mesa del Parlament encara no l'ha suspès com a diputat; amb la Laura Borràs varen trigar hores.
Hi ha vegades que pot més la rauxa (mala hòstia) que el seny.
Aquesta n’és una.
Sabeu que és ISDIN? Una empresa fundada a Catalunya. D’aquí.
De dos families amb noms que fan respecte (o no): Puig i Esteve
Que reben contractes sense competència (únic licitador) d’administracions d’aquí.
Aconsegueixen contractes per protegir la pell dels nostres urbanus. Aquest contracte es del 23
Rocket science.
L'estiu del 1992 van ser detingudes una quarantena d'independentistes catalans en el marc d'una operació policial dirigida pel jutge espanyol Baltasar Garzón. El rerefons de les detencions tenia a veure amb els Jocs Olímpics que aquell any s'havien de celebrar a Barcelona i amb les campanyes tant cíviques com institucionals que van tenir lloc amb objectius de reivindicar la catalanitat dels Jocs Olímpics, d'una banda, i el rebuig frontal a aquells actes, de l'altra. La justificació judicial era el desmantellament de l'organització armada independentista Terra Lliure, la qual s'havia autodissolt un parell d'anys abans.
A totes les persones detingudes se'ls va aplicar la legislació antiterrorista ( votada per CiU), cosa que va comportar la incomunicació fins a cinc dies. Tots els detinguts van denunciar haver patit tortures, consistents en amenaces i insults de caràcter sexista i anticatalà, cops de puny, amb un llistat o llibre-guia de telèfons, amb barres, puntades de peu, l'obligació de fer flexions fins a l'extenuació, de romandre nombroses hores de peu, la introducció del cap en una bossa de plàstic ajustant-la per darrere fins a provocar asfíxia, la temptativa d'ofegament en un recipient d'aigua i l'aplicació d'elèctrodes.
L'objectiu de les tortures era principalment obtenir una declaració d'autoinculpació i d'inculpació a terceres persones. Per tal de salvaguardar aquella pràctica delictiva davant de possibles denúncies judicials per part dels detinguts, aquests eren obligats a declarar que obeïen ordres de denunciar la tortura, provinents de les organitzacions polítiques a les quals pertanyien els detinguts. Així mateix, quan els detinguts eren portats davant del metge forense aquells eren amenaçats amb la continuació de pràctiques encara més salvatges si explicaven alguna cosa sobre el que estaven patint. Finalment s'engegà un procés que acabà al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 q condemnà l'Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures. Garzón parla de Lawfare a tv3.
Ara que alguns ens diuen que hem d'estar pendents del que passa amb la Llei d'amnistia per si la seva aplicació permet la tornada de Puigdemont ens oblidem que cap policia ha pagat pels seus actes per l'aplicació de la mateixa. Hem fet un negoci rodó, rodó.
Poca memòria tenim. Molt poca.
Ni oblit ni perdó ha esdevingut una frase més sense contingut
Avui, 14 de juny, la Marina Vilalta fa 99 anys, i trobo que tots plegats ho hauríem de celebrar.
"Marina": quin nom més ben trobat per una muntanyenca com ella!
I encara que jo, quan era jove, sospirés per ser Madame Bovary o Anna Karènina, més la segona que la primera, en necessitar un personatge central per a una novel·la vaig triar la Colometa que només té de semblant a mi el fet de sentir-se perduda al mig del món.
Pròleg La plaça..
El més greu de tot és que els fan fora perquè sospiten que cantaran Els Segadors.
Els Segadors. L’himne nacional de Catalunya. L’himne de la nostra terra, de la Sagrada Família, de Gaudí i de generacions de catalans.
Un himne que hauria d’haver sonat amb tota naturalitat, sense que ningú l’hagués de demanar, per una simple qüestió de dignitat i respecte.
Però estem en mans d’una classe política que ni tan sols és capaç de defensar els símbols nacionals més elementals, no fos cas que algú s’incomodés.
I ara venen els escarafalls de sempre, dels que els han donat suport. el crit al cel i l’indignació mentre en passem una altra, oblidem i tornem a començar.
No son capaços de defensar el nostre himne, peró amb lo de defensar un estat hi tindran la mà trencada tu!
Consell de #boncatalà del 13 de juny:
Com a nom propi, Galilea és una gran comarca de Palestina i un lloc del municipi de Puigpunyent (Mallorca).
I, com a nom comú (amb inicial minúscula), és una porxada davant una església, on hi pot haver tombes de gent important.
Que corri.
Com que l'agost del 17 no els va sortir bé la planificació que tenien per enderrocar la Sagrada Família amb un camió carregat d'explosius han optat per espanyolitzar-la, també sense èxit, i fotent com sempre el ridícul amb l'expulsió de 600 cantaires davant el Sant Pare de Roma.
Sabies que, jurídicament, les #Constitucions de Catalunya de 1706 podrien continuar plenament vigents?
La història oficial ens ha venut que el Decret de Nova Planta (1716) les va abolir, però la realitat és un escàndol de trilerisme legal digne de la transició del 1978 que dinamita la història oficial. Felip V no va aplicar el dret; va aplicar la violència de les armes després del setge de 1714.
*De iure* (per dret legítim), cap Cort catalana ha derogat mai el nostre ordenament. Segons la legalitat catalana, el rei no podia legislar unilateralment; necessitava el consens de les Corts. Com que el Borbó les va suprimir per la força d'un dret de conquesta militar, la Nova Planta és una imposició il·legal nula de ple dret, un cop d'Estat sense validesa jurídica interna.
*De facto* (pels fets), Castella va sotmetre Catalunya. Però la clau està en el cinisme d'orfebreria de l'article 42 del decret, que per evitar un col·lapse civil per la suplantació de lleis tant avançades i arrelades, diu textualment: 👇
"En todo lo demás, que no esté prevenido en los capítulos de este Decreto, se han de observar las Constituciones que antes había en Cataluña; entendiéndose, que son de nuevo establecidas por este Decreto, y no por la continuación de su antiguo vigor."
Aquest xantatge conceptual ho canvia tot: el Borbó va segrestar la sobirania convertint les lleis d'un poble lliure en una simple concessió reial revocable. El dret propi no mor per un text legal vàlid, sinó per la coerció militar de l'absolutisme. Tres segles després, la legitimitat del pactisme català segueix intacta *de iure* davant una assimilació espanyola incapaç de sostenir-se en la raó jurídica.
A casa nostra el dia del "xollar" sempre és un dia especial, un dia per recordar els que ja no hi són, els que portaven el bestiar a la sang i què un dia com avui el disfrutaven gairebé com un dia de festa.
#sompastors#casalxinco#santestevedelasarga#montsec
Ara. ✨ Ara fa just 100 anys, a les 21:00h del dissabte 12 de juny de 1926, Antoni Gaudí fou finalment enterrat després de deixar que els catalans se n'acomiadessin durant 45 minuts desfilant davant la tomba oberta. 100 anys. Visca el més gran arquitecte català de tots els temps!