LA MENTIDAAAA està fora 🫀🌼🐝
la cançò original que he fet per a la pel•lícula Eixam de l’òscar bernàcer 👁️👁️ L’he produïda jo estic feliçfeliç. És un pols a la societat, per a tota la gent que pensa que no fa mai res malament ❤️❤️
Escolta-la ací::::
https://t.co/xo8ybbCLOC
En canvi, obligar els immigrants xinesos, romanesos, magrebins, ucraïnesos, senegalesos, nigerians i pakistanesos a parlar castellà per obtenir la nacionalitat és un acte alliberador de la classe obrera migrant. Se te ve el plumero a kilómetros, Juana.
Traduït del castellà: deixeu-me gaudir de l'únic front d'opressió contra la classe obrera catalana en el qual tinc una posició de privilegi, que soc molt activista però la vostra lluita ja em fa més mandra
1/ S'ha tancat el període d'al·legacions al PLATER: 12.143, i centenars d'ajuntaments demanant retirar-lo.
Avui toca dir una cosa incòmoda: Catalunya no té un problema de planificació de renovables. Té un problema de desplegament. Fil 🧵
És molt interessant que l'Egipte faraònic podia preveure fa 4000 anys les crescudes del Nil, però aquí la Generalitat i l'Estat no són capaços de preveure que si facilites a la gent anar a un lloc massivament, aquesta en algun moment ha de tornar d'on ha anat.
L'eclipsi solar de maig de 1919 va demostrar la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein.
L'eclipsi solar d'agost de 2026 tornarà a demostrar la teoria de la selecció natural de Charles Darwin.
Ni llegeixo El País ni m’interessen gaire els intel·lectuals de l’altiplà, però aprofito l’avinentesa i us encolomo aquest sapastre com a exemple d’una cosa que em rebenta.
El pulp, la cultura popular, el pop, és transversal, irreverent, divertit, comercial, accessible, democràtic. I genera actituds aspiracionals envers la cultura: ganes de saber-ne més, de buscar detalls, històries, anècdotes, referències i fandom.
M’agrada el pulp. I això no vol dir que les Memòries d’ultratomba, de Chateaubriand, no siguin importants dins la meva cosmologia històrica, ni que la Teoria dels sentiments morals sigui equiparable al Tikal de Moebius.
Però quan veig tota aquesta colla de mestretites avorrits, onanistes del saber i àrbitres de qui sap què, incapaços de provocar cap mena d’emoció quan parlen o escriuen, que desconeixen l’art de seduir les masses i que en sa vida aconseguiran que una criatura els demani llegir l’Odissea perquè ha vibrat al cinema veient una història que ells voldrien tancar en un pot de formol, penso inevitablement en Jorge de Burgos.
La cultura que només pot sobreviure allunyada del públic no és alta cultura.
És taxidèrmia.
Gràcies per la vostra atenció en aquesta matèria.
L’esperança té durícies a les mans, no prové de la ingenuïtat. Hi ha una actitud que xoca frontalment contra l’esperança: la nostàlgia. No és el record, és la idealització del passat, la mitificació d’allò que va ser. Francesc Torralba