Aquests últims dies estic intentant entendre i explicar una pregunta:
com podem fer que el Cava generi més valor per a la vinya, els territoris i els projectes que en depenen?
Ho he anat desenvolupant en diversos fils i ho continuaré fent. Els recullo aquí. 🧵
1/4
El raïm ben pagat sembla cosa de Corpinnat. El que no es pot vendre, culpa del Cava. Aquest és el relat de 3Cat. El raïm que no troba comprador és un problema del sector. No és culpa ni del Cava ni de Corpinnat.
4/4
@som3cat no explica res d’això. Torna a fer servir Cava com si volgués dir Penedès i deixa fora les subzones, l’Elaborador Integral i que el Guarda Superior és ecològic. Al final, un suma reputació i l’altre carrega la culpa. Això, en un mitjà públic, no em sembla acceptable.
1/4
El raïm ben pagat sembla cosa de Corpinnat. El que no es pot vendre, culpa del Cava. Aquest és el relat de 3Cat. El raïm que no troba comprador és un problema del sector. No és culpa ni del Cava ni de Corpinnat.
3/4
Corpinnat, pel volum que té i per la manera com treballa, no pot solucionar l’excedent del sector. El Cava sí que hi pot fer alguna cosa: representa gran part del raïm i pot ordenar millor l’oferta. Això no el fa culpable. El fa necessari per trobar una solució.
@GuillemIndignat Guillem, els escumosos tenen dinàmiques diferents de la resta del vi. Amb el canvi climàtic, reduir permanentment el potencial productiu té riscos. Regular cada any els rendiments de vinya i premsa també és una mesura estructural, i permet ajustar-nos a cada collita.
1/3
Comparteixo la denúncia dels viticultors. Alguns compradors han aprofitat l’excés d’oferta per especular a la baixa amb el raïm. Aquestes pràctiques perjudiquen qui el produeix i el valor de tot el cava.
@GuillemIndignat La dada clau són els hl/ha: quant vi qualificable obtenim. També podem ajustar el rendiment de premsa. Cal regular aquest volum segons vendes i existències, actuar sobre els excedents i repartir l’esforç. També ens toca als elaboradors.
@GuillemIndignat Guillem, a preu igual, tens raó: menys quilos són menys ingressos. Però el preu també depèn de l’oferta. Si amb 10.000 kg/ha encara sobra un 20% del vi qualificable, el límit continua desajustat. L’objectiu ha de ser protegir la renda del pagès.
3/3
Més quilos no sempre vol dir més ingressos. Si sobra raïm, l’excés pot devaluar tota la collita. Limitar rendiments pot protegir els viticultors. Cal acordar-ho amb ells, repartir l’esforç i actuar també sobre el vi excedentari.
2/3
Els rendiments són l’eina del Consell per ajustar l’oferta al mercat. Crec que els autoritzats enguany no responien a les necessitats reals. Per a la pròxima verema, cal calcular-les segons vendes previstes i existències, i ajustar-hi estrictament el volum admès.
I la gent? Que me’n diueu d’ells? Per cada un que demana un Penedès (la DO amb més tradició) n’hi ha deu que demanen un verdejo, un albarinyo, un rueda.
Parlo de catalans que parlen català, que pensen en català i que se senten catalans.
Entre tots hem fet un pa com unes hòsties
@ElRabassaire Plini ja elogiava els vins de Tàrraco al segle I; «Priorato» ja figurava en etiquetes del XIX. El 1932 compartien protecció amb Penedès, Alella i Conca de Barberà. Això de «la DO amb més tradició» deu tenir una unitat de mesura que desconec.
@ElRabassaire Aquí em perdo: com passem de regular rendiments a demanar una DO només del Penedès? Una DO més petita també ha d’equilibrar producció i vendes. Cal acordar quant produïm i com repartim l’esforç. Canviar el mapa no resol aquest debat.
Regular rendiments és essencial per defensar el valor del raïm. Més quilos no sempre són més renda, i no tots els viticultors ho veiem igual. El fil comença aquí, però acaba demanant una DO només del Penedès. A la Conca de Barberà també som pagesos i fem cava.
1. Aquesta verema m'han pagat el raïm a menys de 50 cèntims el quilo, finalment. Produir-lo em costa 53. A la Xampanya, el quilo es paga a més de 6 euros. Més de deu vegades el que cobro jo.
Us explico per què passa. Per la maleida política🧵
@ElRabassaire Regular rendiments és essencial, però no sembla que tots els viticultors ho tinguem assumit. El sector productor té 6 de 12 vocalies. I precisem el territori: la Conca de Barberà, l’Alt Camp o Alella també som cava.
3/3
Això explica una part del problema. 👇
El que és racional per a cada actor pot empitjorar el resultat del conjunt.
Regular l’oferta és decidir quants quilos es poden collir sabent qui assumeix el cost de produir menys.
1/3
Covides diu que enguany rep un 10–15% més de raïm.
Segons les dades que tenim, la collita del Penedès no supera la de l’any passat.
En anys difícils també pot canviar una altra cosa: per on circula el raïm.
1/3
Quan hi ha excedent de raïm, no tots els actors tenen el mateix interès a limitar rendiments.
En el debat del Cava, les cooperatives van defensar 9.000 kg/ha. Representants de viticultors i compradors, 10.000.
2/3
La coincidència és interessant perquè els motius poden ser oposats.
Al viticultor li pot semblar que més quilos protegiran els ingressos.
Al comprador, més oferta li pot donar marge per negociar el preu.
La cooperativa ha de transformar i vendre el volum que rep.