Carme Adrogué

[Buguenvíl·lia @MariaSanchezGir]

Avui el nostre Xavi faria 12 anys. És una vergonya de país que, després de tant de temps, els familiars de les víctimes encara estiguin desemparats i reclamant saber tota la veritat. No us oblidem. #Justícia #memoria

[República de les Lletres @deleslletres]

"... una terra lliure que no serà el cel de les oques, arrossegarà els nostres defectes de segles però, al menys, serem a casa!"
"No tinc cap por, si anem tots junts no hi ha qui ens tombi"
Josep Maria Ballarín va morir avui fa 10 anys.

[Francesc de Dalmases i Thió @francescd]

espanya signarà avui, a Paraguai, l'Acord d'Associació UE-Mercosur. Un acord que afectarà molt negativament a la pagesia catalana i a tot el primer sector.

Formar part de l’estat espanyol comporta empobriment, invasió de productes de mala qualitat i destrucció de sectors essencials per a la pervivència de Catalunya.

Avui veurem Pedro Sánchez, i tota la ristra de ministres espanyols, orgullosos d’empobrir arrossaires i ramaders, alhora que posa en perill la nostra salut amb productes contaminats amb tòxics que estan prohibits a Catalunya.

I el govern del p. illa? Desaparegut i callat.

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

Consell de #boncatalà del 19 de desembre:

Segur que sovint heu sentit dir ‘No hi ha tutia’! No us penseu pas que calgui dir "No hi ha ta tia".

La TUTIA era un medicament antic del qual es deia que ho guaria tot. Per això ‘No hi ha tutia’, vol dir que no hi ha remei.

Que corri.

[Carme Adrogué @CAdrogue]

@NoDMsPerfavore 3 i 2

[Carme Adrogué @CAdrogue]

@honeymoon250 B

[Carme Adrogué @CAdrogue]

@sciencegirl 4

[Carme Adrogué @CAdrogue]

@MonicaSaadeX ;3

[Pucurull @Pucurull]

Dec ser antic. Soc de ‘Castanyada’ i no de ‘Hallowen’.
(També soc de ‘Córrer’ i no de ‘Running’). 😊

[Lo Tractor Rosa @lo_tractor_rosa]

El remolc carregat d'ametlles, el panís que collirem a mig hivern, i la planta de bio-gas que estem construint els pagesos per tractar dejeccions ramaderes i fer-ne electricitat. Tot en un. Si hi ha un sector divers, vibrant i amb futur a Catalunya es l'agricultura. Força pagesa.

[Josep Maria Forné @JosepMForne]

Avui faria 155 anys Maria Montessori, científica, pedagoga i humanista, entre altres. Va revolucionar l'educació: "sembreu en els infants idees bones encara que no les entenguin; els anys s'encarregaran de desxifrar-les en el seu enteniment i de fer-les aflorar en el seu cor."

[Francesc de Dalmases i Thió @francescd]

Regaleu-vos i difongueu aquests 62 segons magistrals de l’@OscarAndreu.

I prou de canviar de llengua!

[Carme Adrogué @CAdrogue]

@joanaragones Sempre endevant, sort!!!

[Carme Adrogué @CAdrogue]

@joanaragones 👏👏👏

[Carme Adrogué @CAdrogue]

@joanaragones Com sempre bon dia i endevant sense defallir .

[Carme Adrogué @CAdrogue]

@joanaragones Tot un exemple Joan, continua!!!!

[Carme Adrogué @CAdrogue]

@AntoniAbad Pel meu gust no es
“Guapo” pero el vestit es preciós .

[Carme Adrogué @CAdrogue]

@joanaragones Per molts anys a tots dos. Magnífica experiència Pare i Fill

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

He escrit que Espanya és més una percepció de la realitat que no pas una realitat contrastada. Avui us en donaré un exemple del que vull dir amb aquesta afirmació. És un exemple dolorós, pel que significa de manipulació històrica i de menyspreu cap a la societat catalana per part del mateix Govern espanyol (sí, el del PSOE+Podemos). Delata quina mena de gent tenim al davant, capaços de tergiversar la història d'una forma vergonyosa sense parpellejar.

Avui @elisabeni escriu un article interessant a @eldiarioes precisament advertint que si es desitja "aconseguir una aproximació a allò que passa o pot passar, els suggeriria llegir la realitat, sense por, perquè conèixer-la i assumir-la, per més que et resulti odiosa, és l'única manera de bregar-hi". Però fa temps que la realitat és, en el si de la cultura política espanyola, un bé escàs i amb poc prestigi social. Es prestigia la murrieria narrativa, la suplantació dels fets per la percepció.

En l'informe que el ministre de Justícia va elevar al Consell de Ministres espanyol per la concessió dels indults als presos polítics em va cridar molt l'atenció un punt. El vaig haver de llegir dues vegades per si m'havia passat per alt alguna cosa, perquè el que es desprenia era tan fort que no podia creure que un informe oficial, adoptat al més alt nivell i que constarà en els arxius oficials per a la història, fos capaç d'una omissió tan flagrant.

En l'explicació dels fets que han provocat la ruptura profunda entre Catalunya i Espanya (entesos com a subjectes polítics diferents), el Govern espanyol ignora l'element més disruptiu de tots: la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, dictada l'any 2010. El fet més rellevant, sense el qual no es pot explicar ni en termes polítics ni en termes històrics tot el que s'ha esdevingut després, és ignorat de manera conscient. Llegiu la captura del text original i poseu-vos en la pell d'un historiador d'aquí a cent anys, examinant aquesta part de la història. Vénen a dir que, "tras diversas vicisitudes" els catalans vam perdre la xaveta. És el relat que han imposat els mitjans espanyols (i algun de català) segons el qual als catalans se'ls ha rentat el cervell de tant mirar TV3 o escoltar les ràdios en català (cosa que demostra que tampoc no saben què diuen ni TV3 ni les ràdios).

L'ofensa més gran a tot un poble, inclosos els no independentistes del PSC amb el president Montilla al front, és ignorada pel Govern espanyol. El fet més determinant de la política catalana en la seva relació amb Espanya abans del referèndum de l'1 d'octubre --que ens anul·lin l'Estatut que vam votar seguint de manera escrupolosa allò que marca la seva Constitució-- és esborrat de la història. No existeix.

De debò que algú pot defensar això? De debò que algú pot creure que un govern que és capaç de manipular la realitat i la història de manera tan vergonyosa és de fiar? Mai no han sentit la necessitat de corregir aquesta greu distorsió de la realitat?

Ahir era el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo el que recordava precisament el que va representar la sentència del 2010, en aquest article que també recomano: https://t.co/nDrSJaOQXX. No és tan difícil llegir bé la realitat. Encara que no els agradi, perquè certament l'episodi de la sentència del TC és un dels més foscos i tristos de la política espanyola. No poden explicar a ningú que un text aprovat pels dos Parlaments (el català i l'espanyol) i després validat en referèndum, acabi essent anul·lat per un tribunal tan altament polititzat que exercia de tercera cambra parlamentària, on el PP hi tenia mà llarga.

Si no assumeixen la realitat, és difícil que puguin bregar-hi, en efecte.