Cristina Pibernat

Garriguenca independent

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Sabeu què és l’APE?

-És l’agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, creada per avaluar el sistema educatiu, analitzar dades, fer recerca i prospectiva i aportar evidència per orientar les polítiques educatives.

Sabeu quan es va crear?
-Legalment, el 2010.

I quan es va posar en marxa?
Creada el 2010 però havia estat inactiva i “casualment”, es va activar just amb l’arribada del govern Illa, el 2025.

Casualitat? Rasquem una mica més?

Qui la presideix?
-Esther Niubó, consellera d’Educació.

Qui la governa?
-Un Consell Rector de 12 membres.

Qui l’assessora científicament?
-Un Comitè Científic de 10 experts.

Quantes dotacions estructurals preveu?
25( només en alts càrrecs).

Quants directors d’àrea té?
3. Projectes, Sistemes d’Informació i Serveis Generals.

Saps com han estat nomenats tots els càrrecs? A dit.

De quins sous estem parlant?
De sous que parteixen dels 70.000 € bruts anuals

Sabeu quant ens costa l’APE?
Més de 3,1 milions d’euros anuals de pressupost públic. Uns 8.500 euros cada dia.

D’on surten aquests diners?
Principalment, de transferències de la Generalitat.

I què té a veure amb PISA?
L’APE participa en l’anàlisi dels resultats de PISA 2025 i compta amb una experta internacional en PISA al seu Comitè Científic.

Què ha passat amb PISA 2025?
Un 23,2% dels alumnes de la mostra catalana han quedat exclosos, molt per sobre del 5% establert per l’OCDE, comprometent la comparabilitat dels resultats.

Qui avalua els que ens han d’avaluar?

En resum: tenim una agència, un altre “xiringuito”, que ens costa més de 3 milions d’euros l’any i que té com a missió avaluar, analitzar dades i aportar rigor al sistema educatiu, que no ha fotut ni brot per evitar el que ha passat.

I aquí és on cal començar a estirar del fil.

Perquè la pressa de pèl és tan gran, que ja ni s’esforcen a dissimular-la.

O fem caure aquest govern, d’una vegada per totes, o acabarem perdent-ho tot.

Ja n’hi ha prou.

[((( David Romà ))) @DavidGR1714]

No ho ha diners per comprar avions contra incendis o pagar per formar i contractar mes bombers, pero pel districte Gaza, per l'observatori per la Pau mundial, per subvencionar estudis sobre les lesbianes d'Angola i per endollar mil inútils al tercer sector, sempre troben diners

[La Psicòloga del Born @psiborn]

Ni peatge ni vinyetes, plantem-nos d'una vegada, el manteniment de l'AP7 l'ha de pagar l'estat que n'és el titular. Si la volen deixar caure a trossos, endavant, no podran exportar. És hora que peti tot.

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

A un pas del col·lapse

Els números són tossuts. Es pot construir un relat polític, es poden maquillar estadístiques, es poden ajornar debats incòmodes. Però arriba un moment en què els indicadors macroeconòmics i socials parlen per si sols. I el que ens estan dient és inquietant.

No estem davant d’un problema puntual. Estem davant d’un model que comença a mostrar símptomes clars d’esgotament.

Ahir mateix sabíem que Catalunya quedarà exclosa dels informes PISA després que es detectessin irregularitats en la selecció de la mostra. El fet és greu per si mateix. Però encara és més greu el que revela. Tothom entén quin era el problema de fons: intentar amagar l’impacte que té sobre el sistema educatiu una escolarització molt intensa de població d’origen immigrant, sovint procedent de contextos amb enormes dificultats lingüístiques, econòmiques i socials. El resultat és un fracàs escolar creixent que ja no es pot dissimular.

Però aquest és només un indicador.

L’Informe Fènix mostrava una altra dada encara més preocupant: Catalunya fa anys que perd PIB per càpita. L’economia continua creixent en volum, sí. Però la prosperitat dels ciutadans disminueix. Creixem perquè som més persones, no perquè cadascun de nosaltres produeixi més riquesa. És exactament el patró d’un model econòmic basat en sectors intensius en mà d’obra poc qualificada i salaris baixos, més que no pas en productivitat, innovació o valor afegit.

També les dades del mercat laboral són eloqüents. Les estadístiques publicades recentment mostren que la taxa d’atur entre la població estrangera és gairebé tres vegades superior a la de la població autòctona. Entre les dones migrants encara és més elevada. I, quan treballen, els seus salaris continuen situant-se aproximadament entre un 20% i un 25% per sota de la mitjana.

És difícil imaginar un model sostenible quan una part tan important dels nous residents té moltes més dificultats per incorporar-se al mercat laboral i ho fa en ocupacions de molt baixa remuneració.

Si unim totes aquestes peces, el dibuix és preocupant.

Caiguda del PIB per càpita.
Precarització dels salaris.
Atur molt superior entre la població immigrada.
Fracàs escolar creixent.
Pressió sobre l’habitatge.
Pressió sobre els serveis públics.

No són fenòmens independents. Formen part d’un mateix sistema.

Alguns voldran reduir aquest debat a una discussió moral. Diran que qüestionar aquest model migratori és ser insolidari.

Jo crec exactament el contrari.

El que és profundament irresponsable és continuar promovent un model que atrau milers de persones quan no disposem d’habitatge suficient, quan els serveis públics ja funcionen al límit, quan moltes acaben dormint al carrer o atrapades en feines precàries, i quan tot plegat deteriora també les condicions de vida de la població que ja hi era.

Això no és solidaritat.

És irresponsabilitat.

Catalunya pot sentir-se orgullosa d’haver estat una de les societats europees que més població ha acollit en menys temps. És un esforç històric extraordinari del qual podem sentir-nos legítimament orgullosos.

Però precisament perquè aquesta acollida ha estat tan intensa, la nostra prioritat ja no hauria de ser augmentar-ne el ritme, sinó garantir que les persones que ja viuen entre nosaltres es puguin integrar plenament: aprendre la llengua, accedir a una feina digna, prosperar i formar part d’una societat cohesionada.

Aquest no és un debat entre humanitat i xenofòbia. És un debat entre el rigor i el negacionisme.

Els extrems només ofereixen consignes: uns neguen qualsevol problema i els altres alimenten l’odi. Catalunya necessita una tercera via: dades, rigor, responsabilitat i polítiques basades en l’evidència.

Perquè la realitat es pot ignorar durant un temps.

Però les conseqüències, tard o d’hora, sempre acaben arribant.

Que passeu un bon Diumenge.

[((( David Romà ))) @DavidGR1714]

Es una carretera estatal per Deu !!! Que reclami a Espanya pagar el manteniment amb el ja ens roba , heu vist ningú a Andalusia, València, Aragó, suplicar pagar ? Ets un traïdor de merda ens vols portar als catalans a la pobresa absoluta

[Un tal Toni @dracdolot]

Amb això de les proves PISA han preferit quedar com uns incompetents i estafadors davant Europa que no pas fer pública la magnitud de la tragèdia educativa d'aquest país.

[Antiburocràcia Catalunya @AntiburocraciaC]

Un forat de 17 metres de fondària s'empassa una grua a les obres de l'R2.

Totes les cròniques parlen de "la constructora". El nom, enlloc. Aquí te'l dic.

Dimecres, al pou d'atac de les obres de soterrament, a tocar del Besòs, entre Montcada i Reixac i Vallbona. Un esvoranc de 17 metres de fondària i 19 d'amplada: deu vegades el que van provocar les obres del metro al Putxet. S'hi van engolir una grua de grans dimensions, una caseta d'obra i dos grups electrògens.

Deu minuts abans hi havia treballadors a dins del pou. L'encarregat va notar el moviment de terres i els va fer sortir. Per això avui parlem d'un forat i no d'una desgràcia.

El que ha sortit després és el gruix del cas. Segons La Vanguardia, hi ha informes tècnics d'enginyers que ja avisaven que el terreny era inestable. Els veïns feia anys que ho deien: allà hi havia un parc i sortia aigua de terra.

El Rec Comtal passa just a sota i l'aqüífer del Baix Besòs comença a cinc metres. Es va decidir excavar igualment, per sota de l'aqüífer, a 35 metres.

I ara la part que no llegiràs enlloc.

L'obra és el soterrament de quatre quilòmetres de l'R2. Adif la va adjudicar el setembre del 2023 per 540,4 milions d'euros a una UTE formada per Ferrovial Construcción (33,34%), COMSA (33,33%) i FCC Construcción (33,33%).

Expedient 3.22/06110.0199.

Consta al perfil del contractant d'Adif i al diari oficial de la Unió Europea.

No és cap secret. El 2023, quan es va signar el contracte, el nom va ser titular a tots els diaris. Ara que hi ha un forat de 17 metres i tres línies de Rodalies trencades, l'empresa ha passat a dir-se "la constructora".

Adif té nom. El ministeri té nom. El secretari d'Estat va sortir a fer declaracions amb nom i cara. Els 540 milions són públics, els paguem nosaltres, i qui fa una hora i mitja de transbordaments cada matí també som nosaltres. L'única part d'aquesta història que ha quedat sense nom és la que va cobrar.

I els mitjans ho han intentat amagar. Els d'aquí també. Marca España.

A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i de les possibles solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions.

Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.

Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AubGyn

(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)

[Kim Dorca @Savallsblog]

No sé per on començar.

Aquest matí sentia tertulians discutint si era millor tornar a pagar peatge per circular per les autopistes de l'Estat a Catalunya o instaurar una vinyeta en funció de com de contaminant sigui el teu vehicle. I em sorprenia que ningú es plantegés la pregunta prèvia: per què hi ha autopistes estatals gratuïtes en altres indrets que reben el seu manteniment amb càrrec als pressupostos públics, mentre aquí sembla que haguem de tornar a passar per caixa?

Ens tenen discutint el dit i no la lluna.

Esvorancs al Putxet, enfonsament d'una grua, llengua de foc a Sants...

I les explicacions dels responsables directes, del Govern o de l'Ajuntament són absurdes o inexistents. I aquí no passa res.

Encara m'estic recuperant de la pantomima del control parlamentari pel cas DGAIA, quan em trobo que les úniques proves PISA que s'havien de fer durant el mandat del PSC del 155 —el Govern de la reconciliació i l'eficàcia, deien— no s'han fet per "qüestions tècniques". És a dir, la nova manera de dir "perquè no ens va sortir de la pebrotera".

Com pot fer un poble per desempallegar-se d'aquesta manera de governar, tan impermeable a l'autocrítica, tan poc exigent amb els resultats i tan convençuda que mai no haurà de retre comptes? No serà a través dels partits que li donen suport, ni dels que cauen en el fora de joc de l'espanyolisme, ni de l'omertà de les causes comunes, les amnisties i les cadires.

Amb raó, alguns diran que la solució és AC. I ho diran perquè és un partit d'aquí que encara no ha tocat cuixa, i la gent espera que faci girar la truita. Jo, personalment, sóc molt escèptic amb totes les coses que no faig jo mateix o un cuiner de confiança i em temo que tampoc no canviaran res de sistèmic.

I, a més a més, si per girar la truita ens hem d'empassar segons què, ja us dic ara que acabarem cagant tramussos.

Perquè el problema de fons no és qui ocupa avui els despatxos. El problema és haver arribat al punt que una administració pugui encadenar errors, excuses i negligències sense que pràcticament ningú n'assumeixi les conseqüències. Ens han acostumat a discutir els mecanismes, els procediments i els relats, però gairebé mai els principis. Discutim la manera com ens executaran i no si tenen dret a aplicar-nos la pena de mort.

I mentre això no canviï, continuarem discutint sobre els governs, però no sobre la manera de governar.

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Sense pressupostos

1. Ha creat 17 conselleries, el rècord de la història de la Generalitat.
2. Ha nomenat 260 alts càrrecs a dit
3. Ha incrementat les subvencions als grups parlamentaris de 3,7 a 3,925 milions d’euros anuals.
4. Ha destinat 900.000 euros al complement de productivitat dels treballadors del Parlament.
5. Ha previst 200 nous alts càrrecs a la nova estructura catalana de l’IRPF.
6. Les subvencions per projectes han passat d’1,5 milions a 6,6 milions d’euros, multiplicant-se per més de quatre, amb una mitjana que puja de 55.000 a 88.000 euros per projecte.
7. 300 nous alts càrrecs vinculats a la nova estructura de la DGAIA.
8. És el govern amb més estructura política de la història recent, amb 55 càrrecs de confiança més, que la legislatura anterior.
9. El nombre d’alts càrrecs i personal eventual no ha deixat de créixer durant el seu mandat.
10. 948 alts càrrecs i personal de lliure designació, amb sous que oscil·len entre els 95.000 i els 140.000 euros anuals.
11. Ha apujat el 265% a RAC1, un 54% a La Vanguardia, el 47% al Diari Ara i un 47% més al Punt Avui.
…
Amb pressupostos:

El primer que ha fet ha estat augmentar-se 10.000 euros el sou, ell i els seus consellers.

I davant de més de 2.000M€ en irregularitats a la DGAIA, n’ha canviat el nom, n’ha modificat l’estructura i ara hi posa al capdavant, un home del PSC, que ja formava part de la cúpula del Departament.

En qualsevol país normal, un govern amb una gestió així ja hauria hagut d’afrontar una moció de censura.

Aquí, en canvi, no passa res.

I ara, pregunteu-vos per què.

[Víctor Riverola i Morera @riverolavic]

TESTIMONIS

Bon dia Víctor. M'ha arriba això via FB per si et val:
Fa tres mesos que busquem personal i no aconseguim cobrir les vacants.
Hem demanat candidats al SOC, al servei d’ocupació del Consell Comarcal i a Promoció Econòmica de l’Ajuntament. Ens envien currículums, fem entrevistes i oferim unes condicions totalment legals: contracte, alta a la Seguretat Social, sou per sobre del conveni, jornada de 8 hores al dia, sense hores extres i dos dies de festa a la setmana.
La setmana passada van venir sis persones pel seu compte a demanar feina. Totes sis ens van dir directament que només els interessava treballar sense contracte perquè estaven cobrant una ajuda i no la volien perdre.
Amb moltes de les persones que ens han fet arribar des del SOC o des d’altres serveis d’ocupació ens hem trobat pràcticament amb la mateixa situació.
Nosaltres ens neguem rotundament a tenir ningú treballant sense contracte. No només perquè és il·legal, sinó perquè no és la manera com volem treballar.
Després de cada entrevista amb persones derivades, enviem l’informe corresponent al SOC i expliquem el motiu del rebuig. Tot i això, la sensació és que aquests informes no tenen cap conseqüència.
I mentrestant, què hem de fer els empresaris?
No cobrir els llocs de treball i no poder donar el servei? O incomplir la llei i contractar persones sense donar-les d’alta només per poder continuar funcionant?
Tothom calla. Les inspeccions només es fan als empresaris i això s’ha d’acabar. Les conseqüències d’aquestes males polítiques creen un malestar en la societat q acabarà malament.
Si hem de tancar,tancarem i quan ja no quedi teixit empresarial a veure qui pagarà els impostos i per tant les ajudes. A veure qui donarà feina. Anem directament cap al tercer món.

[Cèsar Lagonigro @CesarLagonigro]

Tots aquells catalans que aneu amb la selecció espanyola, hauríeu de fer una mica de memòria ||*||
Sota aquesta mateixa bandera, ens van atonyinar l’1-O, simplement per votar.
Aneu a favor d’un estat que vol anorrear la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història.

[Josep Costa @josepcosta]

@xpm_666 @EstatdeCat Quanta gent ha sortit de la presó gràcies a l’amnistia? Zero, perquè no hi havia ningú a la presó.
Quants exiliats han pogut tornar? Zero
Quants policies han quedat impunes gràcies a l’amnistia? Centenars.

No només no ha servit de res tangible: ha estat un retrocés.

[Antiburocràcia Catalunya @AntiburocraciaC]

L'Estat no té personal per homologar el màster del fill de la Goretti ( @Goretti63201277 ). Però sí que té 71 inspectors de Treball cobrant des de fa més d'un any sense haver trepitjat la feina.

La Goretti ens va escriure a la resposta d'un tuit nostre: el seu fill porta tres anys esperant l'homologació d'un títol de màster fet a Itàlia. Tres anys. La resposta de l'administració: "no tenim prou personal".

No és una excepció. A la convocatòria de juliol del 2024 per al Cos de Gestió de l'Administració Civil de l'Estat, més de 4.000 persones que van aprovar les oposicions segueixen avui sense destí assignat i cobrant uns 1.060 euros al mes per no fer res.

El Ministeri de Funció Pública no dona dates.
Mentrestant, els departaments que haurien d'homologar títols estrangers diuen que van col·lapsats.

Si no és una cosa és una altra. Ningú se'n fa responsable i el ciutadà esperant...

A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i de les possibles solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions.

Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.

Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AucenV

(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

Som una colònia.

Avui hem conegut les dades d’inversió territorialitzada de l’Estat. Catalunya rep un 8,6% de la inversió executada. Menys de la meitat del que li correspondria si prenem com a referència el seu pes econòmic, i molt per sota del seu pes demogràfic.

Però això no és un fet aïllat.

El vot d’un ciutadà català també pesa menys que el d’altres ciutadans de l’Estat. El sistema electoral espanyol, dissenyat per afavorir l’equilibri territorial, té com a conseqüència una infrarepresentació de les grans àrees metropolitanes, especialment Barcelona.

A tot això cal afegir-hi el col·lapse de Rodalies, dècades d’infraexecució en infraestructures, els retards del Corredor Mediterrani o les dificultats recurrents per desenvolupar projectes estratègics per al país.

Quan sumes la pèrdua de pes polític, la pèrdua de pes econòmic i la incapacitat de decidir sobre les infraestructures essencials, apareix una pregunta incòmoda: quin nom rep un territori que aporta molt més del que rep, que està infrarepresentat políticament i que no controla les seves principals palanques de desenvolupament?

Jo fa temps que utilitzo una paraula provocadora: colònia.

Podeu discutir el terme, però cada vegada costa més discutir les dades.

Bona nit i bon cap de setmana.

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Primer van deixar morir les infraestructures. Després van impulsar una immigració massiva sabent que el país no ho podia assumir. La sanitat ha acabat col·lapsant. L’educació, en caiguda lliure. L’ús del català sota mínims…

Catalunya només rep un 8,6% de la inversió executada de l’Estat. La productivitat ha caigut, els salaris s’han encongit i la renda per càpita s’ha enfonsat. Mentre et venen rècords de PIB, cada català és més pobre que fa 25 anys.

Han destrossat Catalunya sense disparar ni un sol tret.

Però, bufa tu, quin triomf això de l’amnistia…

[Aleix Renyé @aleixrenye]

Resum d'això de l'amnistia. Els amnistiats queden davant l'opinió europea com aquests pobres represaliats que se'ls perdonen les seves faltes a l'ordre establert. No com els líders dignes d'un poble rebel que lluita per la seva llibertat.

[FossasJosep @Rosell_Advocat]

L’indult és una rendició individual que només obliga a la persona que l’ha demanat.
L’amnistia és quelcom que ens deixa “venuts” a tots perquè no és va cometre cap delicte.

[Jaume Clotet @jaumeclotet]

Catalunya concentra el 16% de la població i aporta el 19% del PIB de l'Estat. Però rep un 10% de la inversió. Per què? Perquè el model és colonial: extracció de recursos i espoli fiscal, però inversió a la metròpoli. Som una colònia i les colònies es poden descolonitzar.

[Xavier Sala-i-Martin @XSalaimartin]

Vaja! Quina sorpresa!:

Espanya és un país on hi ha una regió que té el 16.5% de la població i contribueix el 20% dels impostos però que només rep el 6,8% de les inversions. Clarament, al gobierno de Espanya no li fa cap mena de vergonya discriminar contra una comunitat particular.

I ara tornem a preguntar a la gent d'ERC i del PSOE: d'on creieu que sortiran els 4.800 milions del nou finançament?

[Jordi Graupera @JordiGraupera]

L'amnistia és un perdó per un delicte que no existeix.

Acceptar-ho és acceptar que el dret a l'autodeterminació de Catalunya és un delicte.

Ha servit sobretot per exonerar els policies que van incomplir la llei i rentar la cara als polítics espanyols que van contravenir els drets dels catalans.

Ha servit perquè els militants de la causa perseguits per la policia prevaricadora no puguin defensar els seus drets fins al final.

Ha servit per pacificar el país.

I ha servit per tenir a Carles Puigdemont i a Oriol Junqueras lligats amb una corda —ara sí, ara no—, per disciplinar-los i mantenir Pedro Sánchez al govern sense poder exigir res a canvi.

Que Puigdemont torni a casa i que Junqueras tingui la llibertat de concórrer a les eleccions són bones notícies per ells. Però fer pagar el preu al país sencer i al moviment independentista, fins al punt que a dia d'avui, l'eix independència/no independència ha deixat de ser determinant a la política electoral catalana. És un crim històric i una realitat que hem d'assumir si volem fer política per alliberar el país.

Per primer cop en la història del país, els nacionalistes no tenim majoria al Parlament i el PSC, mediocre, petit i fanàtic, fa la política nacional del falangisme.

El país ha de superar la política sectària de trinxeres a la que els partits del procés ens han abocat, i el primer pas és dir la veritat sobre els costos que hem pagat, sobre les mentides que ens expliquem per protegir els nostres. Fins que no normalitzem discussions clares sobre el que han fet, no podrem construir del tot el moviment polític que pugui fotre fora aquesta puta Espanya de Catalunya.