Seguint pel somni. Following my heart and dream wherever I am, wherever I go, for future generations in Catalonia, in Europe, on Earth. We're all the same.
En el context actual d'ofensiva del nacionalisme espanyol per assimilar-nos, Jan Brugueras diu: "El problema de fons [per als Països Catalans] és el projecte nacional espanyol en el seu conjunt, que es basa en la acceptació del supremacisme castellà com un fet natural".
Revolta!
“que en los Reynos de las Indias, Islas Adyacentes y Filipinas, se pongan en práctica y observen las medidas referidas, con el fin de lograr la erradicación de las diversas lenguas que se usan en aquellos dominios, y que sólo se hable el castellano.” Carlos III, 1770
Aquesta colla d’hipòcrites socialistes espanyolots que ploren fortíssim, s’han passat els darrers deu anys explicant arreu del món que espanya és una democràcia moderna i modèlica, que no existeix la persecució política, i que els independentistes perseguits, a la presó, a l’exili o víctimes de Lawfare, són uns criminals perillosos a qui calia aplicar tot el pes de la llei.
Ara que ploren, em ve al cap l’estimat i enyorat Pepe Rubianes: ‘…que se metan a españa allá en el puto culo a ver si les explota dentro y le quedan los huevos colgando en los campanarios. Que vayan a cagar a la puta playa con la puta españa, que llevo desde que nací con la puta españa, que se vayan a la mierda y dejen de tocar los cojones". Amén i que els moqui la iaia.
Com sempre, més que mai, la independència com a únic destí de progrés, llibertat i democràcia per Catalunya… lluny d’aquesta espanya podrida que rendits i botiflers volen salvar.
Davant la indignació selectiva i les expressions d'emotivitat del diputat @gabrielrufian ("estic fotut") em permeto compartir l'article sobre lawfare que vaig publicar el febrer de 2023 arran del cas de @LauraBorras.
No dubto que, malgrat la contundència de la interlocutòria en el cas de l'ex President Rodriguez Zapatero, les esquerres espanyoles (inclosa @Esquerra_ERC) estiguin decebudes i demanin prudència i es solidaritzin amb Rodríguez Zapatero. Però els dobles estàndards són ben clars en el cas de polítics independentistes catalans.
Evidentment, NO es tracta de casos anàlegs: en el cas de Borràs no hi havia ni enriquiment ni fraccionament de contractes, ni corrupció en cap dels sentits rellevants del concepte, ni els fets eren remotament assimilables la gravetat dels que s'imputen a Zapatero. Només cal llegir una ST on fins i tot el jutge considera la condemna desproporcionada.
Però al contrari de les expressions de simpaties i la crida a la prudència, i a preservar la pressumpció d'innocència que hem vist al Parlamento espanyol avui, Rufián i les esquerres no independentistes catalanes en cap cap van tenir aquesta actitud. Al contrari, no van tenir cap recel en aprofitar el lawfare motivats per l'auto-interès en alliberar-se d'una figura política que feia nosa a molta gent.
No vull suggerir que Zapatero sigui innocent; ni tampoc que és culpable. Però el concepte de lawfare també es refereix al contrast amb la NO persecució a líders que "es porten bé" (ara, la cultura de corrupció política espanyola és tant generalitzada que els ho posen fàcil!).
L'escarni de Jordi Pujol i de Laura Borràs emergeix en contrast amb l'absoluta impunitat de personatges com Aznar i González, que tenen les simpaties del deep state. Com explicava a l'article: "en un context com l’actual, de repressió estatal per les vies executiva i judicial, sobretot, allò que esdevé rellevant no és l’objecte de persecució (el delicte concret que s’imputa)..... sinó la motivació no imparcial d’investigacions prospectives (...), o escrutini i persecució judicial intensos contra una persona determinada, precisament perquè ocupa la posició que ocupa, perquè és qui és (sobretot, en el cas de persones que han demostrat una capacitat de lideratge que les presenten com un “risc” en el discurs general d’amenaça per a l’estat). Com va anunciar Sáenz de Santamaría anys enrere, cal decapitar el moviment polític, i cal fer-ho, com altres dirigents polítics espanyols del PSOE i del PP han declarat públicament, amb tots els mitjans necessaris".
Uns aclariments necessaris sobre Laura Borràs, el Parlament de Catalunya i la ‘lawfare’. https://t.co/l9oSTv5MvJ
1/12
🧵 Fa dos dies que tots els periodistes catalans parlen de la roda de premsa de Florentino Pérez. El to. El masclisme. El Reial Madrid. En Mbappé. L'ABC.
Cap d'ells (ni un) t'ha explicat com Florentino ha colonitzat Catalunya i com ho pagues amb els teus impostos.
Si, su Florentineza que tant ens fa riure.
Fil. 👇
Milers de persones, joves la majoria, autoorganitzats, corren durant 1500 km per tots els Països Catalans en defensa de la nostra llengua.
Tot un exemple de mobilització que remou consciències i trenca la paràlisi actual del moviment.
@Correllengua_
📽️@lagossasorda
#Correllengua26 #llengua #català
#HiSom
Estic a la Fira d'abril al Fòrum, passo per davant de la caseta d'@vox_es em crida l'atenció que s'està tocant música Caribenya (Veneçuela). Se m'acosta un individu dient-me que no puc gravar que és Policia i que com ho tregui a les xarxes que em denunciarà. Ale!! doncs ja pots
Sense pluralisme no hi ha democràcia? Segur, @KRLS?
La frase queda bé, però és coixa. Sense pluralisme la democràcia pot ser pobra o controlada, sí, però abans del pluralisme hi ha una pregunta més important. Qui decideix. Quin poble. Quin demos. Si això no està clar, el pluralisme acaba sent una barra lliure on el marc català i el marc que nega Catalunya juguen com si fossin dues opinions equivalents. I no ho són.
Una democràcia catalana no pot donar el mateix pes a la nació que vol existir que al marc que la dissol. Primer poble, llengua, centre i poder. Sense això, el pluralisme és només una manera elegant d’administrar la desaparició del país.
És al·lucinant, joves patint múltiples crisis de present, sense cobertura de mitjans i sense múscul financer important, s’han patejat de nord a sud els territoris de la península.
No som conscients de la bestiesa que han fet, amb amor i convicció.
Avui fa 570 anys, el 17 d'abril de 1456, la diada de Sant Jordi esdevenia oficial a tot Catalunya. 570 anys d'una celebració que ha sobreviscut a tots els genocides. I això és el que no suporten, que Sant Jordi és i serà una festa catalana tant si es vol com si no es vol.
La tirania dels experts també consisteix a opinar sobre Hongria sense tenir ni idea de què està passant. A l'esquerra catalana (i espanyola, que és el mateix) critiquen que Magyar és "igual de dretà" que Orban. A la dreta catalana (i espanyola), celebren que ni socialistes ni comunistes tenen representació parlamentària. TOTS ignoren que el què ha passat és que Orban havia fet una llei electoral que beneficiava molt el seu partit si la resta anaven dividits. Fa uns mesos, el partit liberal hongarès va expldir que si es volia guanyar Orban hi havia d'haver un sol candidat en contra d'Orban i que ells es retiraven i donarien suport al que estés més ben situat a les enquestes. Unes setmanes més tard, sis partits més van fer el mateix. Els socialistes i comunistes s'hi van afegir.
Per tant, la lliçó d'Hongria és que els demòcrates hongaresos van entendre que primer havien de salvar la democràcia i no deixar que Orban es perpetués al poder com Putin havia fet a Rússia. Això els honora. I explica perquè els seus respectius partits han tingut zero diputats.
Pregunta de ciència ficció: si a Espanya, Vox manés durant 16 anys i estigués a punt d'acabar la democràcia i l'única solució passés perquè PSOE, l'extrema esquerra (inclòs Rufian) i tota la resta, retiressin les seves candidatures en favor del PP, creieu que ho farien?
Pregunta NO de ciència ficció (perquè ja ha passat): si a Catalunya fos possible la independència però depengués de que els partits independentistes s'unissin i entenguessin que els rivals no són els altres independentistes sinó els del 155, creieu que ho farien?
Doncs això.
La justificació és lamentable: “en cap cas té una connotació política; es tracta de tradicions que s’hereten d’Andalusia”. L’himne d’Espanya té connotació política, sobretot després del 2017, i vivim a Catalunya, no a Andalusia. Ja n’hi ha prou https://t.co/bAZYiiFTfq
La fiscalia es queixa de la lawfare que pateix per part dels jutges.
Però en el cas de la MHP @LauraBorras , la fiscalia va ser part activa de la lawfare contra la presidenta.
Tothom lloa el "mantinc el català" de @JoanLaportaFCB als jutjats de Barcelona. Jo també.
Però no s'ha valorat prou el coratge infinit de la MHP @LauraBorras al TSJC.
"... no renunciaré al meu desig de viure en una República Catalana Independent, sigui quina sigui la sentència"