El mestre Pau Casals li va dir: ‘Tot el que he escrit en veu de soprano ho he escrit pensant en tu. Tot. És teu, doncs.’
Ho deia a Concepció Badia i Millàs, coneguda com Conxita Badia, una de les grans sopranos del sXX i una catalana extraordinària que per la seva dimensió i el seu talent hauria de ser encara més coneguda i reconeguda.
També ho hauria de ser la seva determinació republicana, el seu exili i la seva fidelitat a Catalunya.
Perquè sense memòria no som res. I la desmemòria d’una nació sotmesa és imprescindible per deixar-ho de ser.
Ahir va tenir lloc un acte magnífic pensat i organitzat per la comissària de l’Any Badia, Mireia Domènech @Holaiquetal (besnéta de Conxita Badia), que va culminar amb un recital amb algunes de les cançons populars que va immortalitzar.
Reflexions sobre la visita del Papa i Catalunya...
Us faig algunes reflexions ràpides:
De nou, Espanya estava atemorida i va fer tot el possible perquè la visita del Papa no servís d'altaveu al sobiranisme. Sí, el Papa va parlar molt i molt bé en català (merci Sra @miriamnoguerasM), però alguns fets denoten la por del Gobierno i la voluntat de controlar fèrreament el relat... exemples:
La passejada del papamòbil per Barcelona va ser molt més curta i controlada que no pas la de Madrid. ¿Per què? Per por a que el sobiranisme fés una nova demostració de força. Va ser més fàcil controlar 1km de trajecte per les estretors de l'Eixample que no pas un de més llarg per Diagonal o Passeig de Gràcia, que és el que hauria tocat. Tot i això, es va veure el que es va veure. Unitat i entusiasme, i també, senyeres i estelades.
Un altre exemple: Quasi totes les peces corals estaven preparades o van ser directament playback, tant a Montjuich com a la Sagrada Família. Expulsar 600 cantaires de la Sagrada Família, que volien cantar Els Segadors,denota de nou aquesta por per controlar el relat.
Tot i això, no se'n van sortir. Com va dir en Rajoy, "els catalans fem coses". La magnificència espiritual dels diferentes actes a Catalunya, desde Montserrat, al sublim Virolai a l'estadi olímpic, o la inesborrable imatge de la Sagrada Família encesa, trascendint tota mena de comprensió religiosa o estètica, han enviat un missatge molt poderós, especialment a la resta d'Espanya.
Oju amb els catalans.
Quedem-nos si us plau amb això.
Anem a parlar de fets històrics vigents que fan posar nerviosos a uns quants. Es ven el relat que la unió dinàstica va ser entre iguals, però la realitat jurídica és que hi havia segles de distància. Comparem les Constitucions de Catalunya (edició 1704) amb els furs de Castella. No tenien res a veure.
Mentre a Castella el rei governava per "gràcia divina" amb un poder gairebé absolut on els furs eren concessions reials que el monarca podia revocar o modelar, a Catalunya el sistema constitucional era radicalment diferent: Pactisme pur.
• La llei per sobre del Rei: A Catalunya, el Rei no podia dictar lleis tot sol. Totes les Constitucions s'havien d'aprovar en Corts, de mutu acord entre el monarca i els tres braços (eclesiàstic, militar i ciutadà).
• Si el Rei o els seus oficials vulneraven una constitució, cometien un "greuge". La Constitució 'Poc valdria' (1481) obligava a anul·lar immediatament qualsevol ordre reial que anés contra les lleis catalanes. Imperi de la llei en ple segle XV!
• La diferència clau: Els furs castellans eren privilegis territorials revocables; les Constitucions catalanes eren un contracte legal d'obligat compliment per a la mateixa Corona.
L'any 1714 (i encara menys al segle XV) no es va unificar res; es va destruir el sistema parlamentari modern i avançat al seu temps per imposar el model absolutista i centralista de matriu castellana a cop de decret de Nova Planta, i ens volen fer creure que les Constitucions foren derogades.
Passar de ser ciutadans amb drets pactats a súbdits d'un poder absolut. Per això fa tanta por recordar el que diu aquest llibre de 1704 vigent. Reivindicar la Plaça de les Constitucions de Catalunya no és un caprici, és fer justícia històrica enfront de segles de desmemòria.
🔄 Fes RT si creus que la història s'ha d'explicar sencera!
❤️ Dóna-li LIKE si estàs d'acord que cal rebatejar la plaça Espanya a #Constitucions ja mateix!
Ahir la productora de l’Ustrell, @LaManchester, va considerar que es podia entrevistar Garzón per pontificar sobre principis democràtics sense recordar que va ser un encobridor de torturadors (d’independentistes), condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans.
Recordar, ara i sempre, que el jutge Garzón fou protector d'un dels pitjors episodis de tortures patit per l'independentisme a Catalunya, l’anomenada Operació Garzón, l’any 1992. El 2004, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar espanya per no investigar aquestes tortures a 15 víctimes.
L’escarni a les víctimes torturades, totes catalanes, que va perpetrar ahir la televisió pública catalana, seria inimaginable als mitjans públics argentins o xilens, perquè la tortura és la més execrable entre les pràctiques execrables per part d’un estat.
El nivell de degradació periodística i política -ètica al capdavall- de TV3, o com coi es digui, supera tots els límits imaginables.
I no cal ser independentista per denunciar-ho, n’hi ha prou amb un bri de principis democràtics.
I demà matí aquesta colla farà editorials a la ràdio pública… és vomitiu.
Un quart de nou. Ara fa just 100 anys el taüt de Gaudí, un taüt de roure amb tapa de vidre a dins, era col·locat dins la tomba de la cripta de la Sagrada Família. Durant tres quarts d'hora es deixà que la gent passés davant la tomba per a veure Gaudí per últim cop rere el vidre.
Deures per a la @SagradaFamilia després de les torres: aprofitar que aquest 2026 s'ha fet la troballa d'una foto de la làpida original de 1926 per a fer-ne un dia una rèplica i treure la làpida q hi ha ara, col·locada en època franquista. El nom és:
ANTONI GAUDÍ i CORNET
A.C.S.
En un acte de rebel·lió contrari a la llei establerta Filipines es va proclamar unilateralment independent d'Espanya el 12 de juny de 1898, "...cansados ya sus habitantes de sobrellevar el ominoso yugo de la dominación española..."
És possible que allà on nosaltres llegim ‘Primer l’amor, després la tècnica’ ells llegeixin ‘Primer el dret de conquesta, després la tècnica de l’extracció’?
No ens calen ni Tours ni Copes Amèrica ni Fórmules 1 ni Goyas ni mogudes provincianes diverses vestides de fals cosmopolitisme passades pel sedàs de la metròpoli per «posar-nos al mapa». Nosaltres sols amb les nostres mogudes en tenim prou per dir ‘ei, som aquí i fem això’.
Ahir al vespre després d’haver vist la ignominiosa expulsió dels cantaires de la Sagrada Família vaig tancar el dia amb el poema de Verdaguer, “Se’n cansaran?”. Perquè nosaltres, com els cantaires, no ens cansarem de voler viure en un país normal on voler cantar l’himne nacional no comporti una expulsió vergonyosa. Vergonya als que expulsen en nom d’una falsa i hipòcrita normalitat inexistent per ‘quedar bé’ davant dels poderosos.
La visita del Sant Pare ha generat molts elements per a la reflexió. La majestuositat i bellesa d’un acte com la il·luminació de la magnífica torre de Jesús va ser espectacular i ha desfermat un legítim orgull ciutadà ben agradable i molt benvingut en temps de vergonyes col·lectives. El menys edificant segurament ha estat que
en un estat aconfessional, hi hagi diputats més papistes que el Papa, que només semblaven competir entre ells per veure qui l'aplaudia més fort per no allunyar-se públicament del poder mediàtic de Lleó XIV, amb independència del que han defensat i votat en la mateixa seu parlamentària on ell feia el seu discurs.
Personalment i arran de la polèmica inicial en relació a la llengua del nostre país; vaig refusar la invitació per assistir als actes i, com tanta altra gent, vaig preferir afegir-me a fer gestions per ajudar a garantir-hi la presència del català. Al final, el Papa ha estat el que millor sembla haver entès què representa per a nosaltres l’ús normal de la nostra llengua mentre que l’església catalana té un franc camí de millora per endavant.
Però, malgrat el delirant oportunisme polític que ha generat la visita, el més letal per a Catalunya sempre acaba essent l’actitud dels colonitzats subalterns que exerceixen l’autocensura nacional que els empetiteix a ells i, en canvi, fa grans gestos com els dels cantaires. Gràcies per la dignitat!
"Totes les ones de la mar no podran rompre un gra d'arena".
Jacint Verdaguer.
@efemarq@joancarolventur 'Centenars de persones han acabat aquest dijous a la tarda la feina que els cantaries no van poder fer la nit de dimecres durant l'acte de benedicció de la torre de Jesús ' 💥🙌🙌
https://t.co/ujlVKbZfd0
@jaumepadros@lluis_llach Per això la situació fou perfecta: per una banda no es va interrompre l'acte amb l'himne, i per altra banda quedarà per sempre més en els registres de la Història l'expulsió dels coristes com a metàfora de la repressió catalanofòbica patida pel propi Gaudí. És un "win-win".
@jaumepadros@lluis_llach No em queixo pas... Fou una nit excel·lent, i això de l'expulsió encara va fer la jornada més memorable i per a recordar-la durant molts i molts anys.
Si els bisbes de Catalunya volen evitar més desafecció cap a l'església, tenen molta feina pel davant.
La primera, comportar-se com a bisbes catalans. Tan senzill com això.
L'expulsió dels coristes per voler cantar "Els Segadors" anirà bé per a aquest Any Gaudí. La 1a part de l'any ha estat marcada pel Gaudí religiós, amb la finalització de la torre i el Papa.
La 2a part, amb la Diada, serà per al Gaudí independentista. I els passarem pel damunt! ✊
El rector de la Sagrada Família, Mossèn Josep Maria Turull, va permetre l'expulsió dels cantaires durant la missa. Que cadascú accepti les seves responsabilitats, prou fer la puta i la Ramoneta. Si voleu saber qui és, podeu llegir el meu llibre "Volem recollir i altres relats"