És molt trist veure aquesta mena de pensar és ben comuna.
Havent estudiat sobre les llengües germàniques, puc dir que, fins i tot a nivell lingüístic i etimològic, idees romanistes sense cap ni peus prevalen i esclafen idees germanistes arrelades amb més seny a la realitat.
Jo sempre n’he dit "fèsols" però no trobo cap referència d’aquesta pronúncia enlloc. Tots els diccionaris hi posen l’accent a la segona síl·laba, sembla ser.
Necessito respostes, m’estic tornant boig. Sempre hna sigut "fèsols" i prou, què és això de "fesols"? ���
Suposo que és més atractiu pensar que ve de «castell» per a pretendre que és una etimologia germana de «Castella», ignorant les dificultats fonològiques i històriques que això proposa.
Al menys així fem més fàcil l’argument que Catalunya i Espanya són una de sola, oi?
De totes les etimologies proposades pel nom «Catalunya», em sorprèn que la teoria de la «Gothia Longa» sigui ignorada tant, tot i ser la més lògica fonèticament i històricament.
Foto de la Viquipèdia mostrant la Gòtia en groc: https://t.co/ryH24Z8crE
@pauetvidal Gràcies per la teva resposta.
Coincideixo amb tu en respecte a l’opinió que idees errònees guaixen principalment de comparacions simples. Tot i això, continuo defensant que no cal tancar cap tòpic rere contingut únicament dirigit a experts en el tema tractat.
La meva estima per l’etimologia va nàixer arran del simple fet que jo trobava interessant com paraules en diferents idiomes s’assemblaven.
Vídeos simples i inocents com aquests que en Pau critica tenen el potencial de despertar interès en les llengües de les quals parlen.
Una cosa que em treu de polleguera són els vídeos aquests carallots de "Diferències (o semblances) entre Tal idioma i Tal altre", i al final resulta que són quatre parauletes. Com si una llengua només fos vocabulari.
De debò, foteu vídeos de cuina, que no feu tant de mal 😡🤬☠️💀
Això mostra només la mancança de voler fer servir la teva llengua. La mancança d’amor per la literatura. La mancança de voler que les futures generacions creixin amb la seva llengua.
Una trista mancança d’esforç.
La traducció dels noms serveix per a apropar noms altrament forans al lector d’una manera enginyosa.
Tenint en compte que Harry Potter està principalment dirigit a una audiència jove, això és una tasca molt important que es duu a terme amb moltes traduccions arreu del món.
Enriure-se’n d’una traducció a la llengua d’altri és trist i una falta al respecte de dita llengua.
I és més trist encara, quan la teva llengua manca aquestes traduccions i es limita a agafar els mots originals sense adaptar.
🤔 Sabíetz qu'er occitan a quate sistèmes d’article definit?
👉 eth generau: “lo/la”
👉 eth pirenenc “eth/era”
👉 eth salat “so/sa”
👉 eth mentonasc “o/a”
👇
https://t.co/6J1UVeWn9q
It kicks butt how some Germanic tribes were named after weapons. The Angles were ‘the Fishhooks’ (𝘌𝘯𝘨𝘭𝘦), the Saxons were ‘the Knives’ (𝘚𝘦𝘢𝘹𝘢𝘯), and the Franks were ‘the Javelins’ (𝘍𝘳𝘢𝘯𝘤𝘢𝘯). So the Anglo-Saxons were the Fishhook-Knives (𝘈𝘯𝘨𝘦𝘭𝘴𝘦𝘢𝘹𝘢𝘯).
«bòlid»
Etimologia: Del castellà 'bólido', segle XIX, del francès 'bolide', del llatí 'bolis', del grec antic 'βολίς' («fletxa, javelina, tret»).
bò·lid, nom masculí (plural «bòlids»)
1. Meteor molt lluminós degut a la seva massa i velocitat.
(1/2)
Tinc un dubte semàntic. A Barcelona, la lona de l'edifici de la cantonada amb Avda Josep Tarradellas no sé si avisa que un tal Borrell ha de vigilar o que hi ha una nova oferta bancària