Esto es lo que está pasando con la vivienda pero aún hay gente a la que le parece bien que cualquiera con dinero suficiente pueda comprar tantas viviendas y edificios como quiera.
A petición de Mónica, y pidiendo disculpas por adelantado por los errores de traducción 🙏🏻 (no domino el lenguaje de hace 400 años 😅), os dejo el video completo subtitulado de Sir #IanMcKellen recitando "Thomas More" de William Shakespeare ❤️
#StephenColbert
Que Barbacid tenga que estar pidiendo donaciones para poder seguir investigando la cura del cáncer de páncreas es vergonzoso. No entiendo como esto no es una prioridad a nivel de Estado. No lo puedo entender. De verdad, que alguien me lo explique.
It’s official! 🎬
Apple TV is eyeing ‘MISTBORN’ for film adaptation and ‘THE STORMLIGHT ARCHIVE’ for a television series - marking what could be the beginning of a massive Cosmere on-screen franchise. (https://t.co/RzMC56wz3n)
Ens posen davant d’una realitat que la classe política sembla voler esquivar amb eslògans buits: Catalunya ja supera els 8 milions d’habitants i ens dirigim, pràcticament per inèrcia, cap als 10 milions. El problema no és la xifra en si, sinó la negligència històrica de pretendre gestionar un país amb el volum de població de Suïssa o Àustria utilitzant unes estructures i un parc d'habitatge que ja anaven curts fa vint anys. Ens perdem en debats identitaris sobre si som "un sol poble" mentre ignorem l’elefant a l’habitació: la manca absoluta de planificació física i material per garantir una vida digna a qui ja hi viu i a qui ha d'arribar.
La crisi de l’habitatge és el millor exemple d'aquest despropòsit. Amb un dèficit reconegut de 500.000 habitatges, és una irresponsabilitat continuar creixent demogràficament sense una política de construcció pública massiva. La cohesió social de la qual tant parlen els polítics no es construeix en els discursos de l'11 de setembre, sinó garantint que la gent no hagi de viure en pisos pastera o dedicar el 70% del seu sou al lloguer. Si la població creix a ritme de rècord, però l'oferta de sostre és zero, el resultat no és diversitat, és expulsió i degradació social.
Aquesta paràlisi també es fa evident en unes infraestructures que estan al límit del col·lapse. Estem intentant encabir 8 milions de persones en un vestit que ja s’ha estripat: Rodalies saturades o una xarxa hídrica que tremola davant qualsevol sequera. És matemàtica pura: si la demografia va amb tren d'alta velocitat i la inversió en infraestructures va a peu, el sistema acaba trencant-se. No es pot demanar pau social si els serveis públics es converteixen en un camp de batalla per uns recursos cada cop més escassos.
El creixement de l'extrema dreta, que tant preocupa a l'autor de l'article, no és cap fenomen meteorològic; és el resultat directe d'un Estat i una Generalitat que han abdicat de la seva funció de planificar el futur. Quan els recursos no arriben, la por i la competició pels serveis bàsics alimenten els discursos de l'odi. La millor política contra el feixisme no són els cordons sanitaris, sinó posar maons, reforçar els CAPs i assegurar que els trens funcionin.
Ens agradi o no la xifra de 10 milions, el debat real no és només de drets de vot o d'identitat nacional, sinó de capacitat logística. Un país sense habitatge ni infraestructures no és un país, és un campament base. O comencem a construir la Catalunya del futur immediat amb realisme materialista o anem directes cap a un col·lapse on ningú, vingui d'on vingui, tindrà un futur garantit. Menys lírica sobre els "altres catalans" i més realisme sobre com han de viure els 8 milions que ja som aquí, collons.
A veces no se agachan las orejas, y de justicia es reconocerlo. Es interesante la carta-respuesta de Maurici Lucena, presidente de AENA, al chantaje y chulería de Ryanair. Por su interés la reproduzco completa en cinco tuiteos sucesivos. Que la disfruten como yo.
(1)
Silksong confirma fecha de salida. Tendremos el juego de Team Cherry disponible el 4 de septiembre.
¡Parecía que no iba a llegar nunca!
https://t.co/8ip0uKd2cs