Avui és el Dia Mundial de l’#ELA!
👆Fes un Gest per l’ELA pujant una foto amb la mà en forma de “L” i l'etiqueta #FesunGestperlELA.
I recorda que aquesta nit, 🏛️🟢edificis de tot Catalunya s’il·luminaran de verd per donar suport a les persones afectades.
💚Cada gest compta!
@pccomponentes hace más de un mes que tenéis mi ordenador para reparar. Parece que primero se extravió, luego no me habéis dado ninguna explicación del porqué del retraso. De momento, vuestro servicio está siendo pésimo!
Ens sumem al comissari @JaviGamez_ELA i a la @fmiquelvalls en la lluita contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Avui i cada dia estem al costat de les persones que lluiten per viure dignament #FesunGestperlELA
La depressió no és signe de feblesa emocional.
L'angoixa no és signe de feblesa emocional.
Ser PAS no és signe de feblesa emocional.
Patir un atac de pànic no és signe de feblesa emocional.
Sovint són símptomes de mantenir-se fort i portar càrregues pesades durant massa temps.
A la meva àvia, 81a, no li han servit un entrepà de pernil al @DeEnriqueTomas del C/ Craywinckel de BCN perquè l'ha demanat en català. Deien que tampoc no tenien fulls de reclamació. Farem les queixes pertinents però trobo que s'ha de saber quina mena de gent sou, @DeEnriqueTomas
Com més gran et fas, més callat et tornes.
La vida t'humilia tant a mesura que envelleixes, que al final t'adones de les ximpleries en les quals has perdut el temps, i ja no gastes energies volent tenir la raó.
Sovint tries el silenci i prioritzar la pau, per sobre de la raó.
A finales de los ochenta España ya había presumido de Naranjito.
En Getafe, una mujer llamada Carmen, tendía la ropa de Antonio, su marido.
Carmen canturreaba feliz mientras ponía al Sol una camisa y dos pantalones.
Colgaba sin saberlo una condena de muerte para ambos.
Atenent diferents persones que m'han demanat que parli de la separació d'una parella, canviaré avui el meu estil breu, per un de llarg. (Disculpeu-me. Molt llarg)
Som-hi.
Les parelles que han decidit separar-se (d'acord o no d'acord) tenen davant seu una gran oportunitat per a demostrar(se) si han arribat a entendre què és estimar una persona, més enllà d'estimar-se un mateix.
Estimar és voler que les persones que estimes siguin felices, amb tu o sense tu. Ja siguin parelles, fills o amics. Perquè estimar no és un acte possessiu.
Les arrels de l'amor són els respecte i la llibertat.
És per això que, si hi ha amor, no cal viure la separació com un fracàs, o com un trencament que ho desestructura tot.
El fracàs és no saber reconduir la relació i quedar-se encallat anys i anys, manipulant silenciosament l'altre.
Estimar no implica conviure obligatòriament sota el mateix sostre per sempre, com a única condició amorosa.
Quan deixem la casa dels pares, deixem d'estimar-los?
Estimar vol dir respectar-se, creixer i fer crèixer, apassionar-se, riure junts, patir l'un per l'altre, trobar significat i viure la vida amb alegria d'estar junts.
Estimar és cuidar i confiar.
I mentre parla del patiment dels fills, de vegades una persona no vol quedarse sola, i prioritza la seva por a l'amor o al respecte per l'altre.
No és tant la separació com la manera de separar-se la que afecta els fills. La manca de respecte entre els pares, l'amor possessiu, la manca de llibertat imposada, l'amenaça del tot o res...
Què és estimar?
Separar-se implica deixar d'estimar?
Per què?
A veure. Si una parella estima els seus fills, per sobre de la seva relació de parella, viurà la seva relació com una relació de família, se separi o no, perquè tota la vida seran família.
Tota la vida aniran coincidint en diferents ocasions familiars que generaran els seus fills.
I perquè amargar(se) i amargar els fills tota la vida?
Per què no poden fins i tot continuar compartint aniversaris, festes, inclús viatges, però cadascú a casa seva i amb la seva vida?
L'amor posessiu no és amor.
L'amor masclista no és amor.
L'amor que se suporta, no és amor.
Una parella no cal que estigui tota la vida junta fins que la mort els separi. Si s'estimen, es respecten, evolucionen junts, i així ho volen, sí.
Però si la seva relació no evoluciona de la mateixa manera i els afecta la seva salut mental, segurament és molt més saludable viure cadascú el seu camí, però saber trascendir a una nova dimensió relacional. Ajudar-se i ajudar els fills. Sempre.
Per què no? Per què aquesta mania de passar de l'amor a l'odi? És que no sabem pensar les persones?
Hi ha moltes maneres de viure:
· Sols.
· En parella.
· En parella però cadascú a casa seva.
· Casats per tota la vida.
· Amb un grup d'amics que són família.
· Amb els fills.
· Sense els fills.
· Amb una nova parella i els fills propis...
· I moltes més maneres.
Tantes, com persones.
Simplement es tracta de no dir-li amor a qualsevol ritual o creença imposada. Simplement es tracta de ser sincer i de fer-ho senzill.
Les arrels de l'amor són els respecte i la llibertat, no em cansaré de dir-ho.
Amb els anys, l'erotisme es va convertint cada vegada més en tendresa, en mirar-se els ulls, en donar-se la mà, en tenir converses de qualitat.
Però cal que es mantingui l'alegria de conviure i la sintonia vital. I riure junts.
Si una parella no funciona, ha de saber parlar, dialogar, arribar a un acord on tots dos estiguin bé, i un no enfonsi l'altre. Cal ajudar-se. No enutjar-se.
Cal ser amics. Molt amics.
Si algú no sap respectar la decisió de l'altre, segurament no l'ha estimat, sinó que s'ha estimat ell mateix. I això, ni és amistat ni és amor.
Saber separar-se diu molt de les persones.
Conec una parella que en dir-li la dona que es volia separar, i l'home, destrossat, va reaccionar tan amorosament ajudant-la en tot i no forçant res, que al final ella va decidir no separar-se.
Vaig aprendre que una persona ha de poder dir:
Em quedo, perquè me'n puc anar.
Saber parlar com parlen les persones, respectant-se i donant(se) amor incondicional a ells i als fills, és AMOR.
I és per això que es diu AMOR a qualsevol cosa.
Perquè mentre tot va bé, tenim una informació sesgada de les persones. I és per això que:
·Coneixeràs bé la parella, si et vols separar.
·Coneixeràs bé els amics, si ets a l'hospital o a la presó.
·Coneixeràs bé els germans, si hi ha un testament.
·Coneixeràs bé els fills, a la vellesa.
Cal fer-ho senzill i amb amor. Sempre.
Perquè és massa curta la vida per a viure-la amargat i amargant els altres.
Així que:
Si vius tota la vida amb la mateixa parella estimant-vos, enhorabona!!❤️
Si et separes i no vius tota la vida amb la mateixa parella, però us continueu respectant i sent família amb els fills, enhorabona!!❤️
Perquè l'amor, com deia St.Agustí, diu:
Estima, i fes el que vulguis. ❤️😉
(Perquè si estimes de veritat, facis el que facis, ho faràs bé).❤️