@AndNum26 El valencià és català i el català és valencià. El Segle d'Or tingué el seu centre a València, però mentres els catalans poden llegir Ausiàs March, Martorell, Isabel de Villena, Jaume Roig o Roís de Corella perfectament (i ho fan), els castellans rabuts no sabeu dir ni bon dia.
APROPIACIÓ CULTURAL ESPANYOLA
(Me la paso pel folre)
La Sagrada Família és catalana. No és una postal espanyola amb una mica de color local. No és un decorat disponible per al protocol de l’Estat. És una obra catalana, nascuda d’una ciutat catalana, d’una cultura catalana i d’una manera catalana d’entendre la bellesa, la fe, l’ofici i la continuïtat.
Espanya ho sap perfectament. Per això la vol. No la vol perquè l’entengui. La vol perquè brilla. Perquè té món. Perquè impressiona. Perquè dona prestigi. I tot allò català que impressiona, Espanya corre a posar-s’ho a la vitrina com si fos seu.
Aquesta és la seva apropiació. No venen a mirar la Sagrada Família. Venen a espanyolitzar-la amb protocol, relat, llengua i poder. Venen a convertir una obra catalana en escenografia d’Estat. Venen a dir al món que això també és Espanya, com si Catalunya fos només el lloc on Espanya guarda les seves coses boniques.
I quan el català demana centralitat a casa seva, aleshores apareix la bèstia. Regional. Imposició. Politització. Sempre la mateixa cantarella. La pedra catalana els encanta. La llengua catalana els molesta. Gaudí els encanta. La catalanitat de Gaudí els sobra. Barcelona els encanta. Catalanisme com a subjecte nacional els fa nosa.
Volen la Sagrada Família sense el poble català al centre. Volen el temple sense la nació. Volen la bellesa sense l’arrel. Volen el fruit i menyspreen l’arbre. I encara tenen la barra d’acusar-nos a nosaltres de fer política quan afirmem que una obra catalana és dels catalans. Nostra.
No hem de demanar perdó per dir-ho. Ni hem d’abaixar el to. Ni hem de fer veure que això va de sensibilitats lingüístiques o de detalls protocol·laris. Va de poder. Va de qui posa el marc. Va de qui té dret a dir què és la Sagrada Família davant del món.
La Sagrada Família no és Espanya a Barcelona. És Catalunya dreta, feta pedra, llum i memòria. Si això els incomoda, que s’hi vagin acostumant. No ens han de cedir la nostra centralitat. L’hem d’exercir.
Aquí s’hi veu la Nació Catalana sense que ningú l’hagi d’explicar. Un símbol que tots reconeixem, uns nens cantant com qui continua una cadena, una llengua que no fa de complement sinó de casa, i una manera d’estar davant del món que no sembla improvisada. No és la Catalunya administrativa, ni la Catalunya de les campanyes, ni la Catalunya convertida en decorat. És aquella Catalunya que, quan apareix sencera, fa que fins i tot qui volia mirar només una cerimònia acabi veient un poble.
Aquesta és la part que costa tant de falsificar. Una nació no és només gent vivint al mateix lloc. És una memòria que encara passa de boca a boca, uns codis compartits, una continuïtat que els infants reben abans de saber posar-hi paraules. En aquesta escena no hi ha teoria política, i justament per això colpeja més. Hi ha un nosaltres visible. I quan el veus, costa molt tornar a fer veure que Catalunya és només una població dins un mapa.
Els independentistes gal·lesos han fet fora els socialistes britànics en una victòria històrica.
Aquí, l'@elisabetvives, del Consell Nacional d'@alhora_cat, ho explica:
Spain has one of the highest youth unemployment rates in Europe, at 24%, making it really difficult for young people to start a family.
Can someone please explain the logic behind Spain taking in the most immigrants in Europe? How do these two things reconcile?
@abennassar Si no fós perquè ho diuen des del pitjor i més agressiu nacionalisme espanyol, podriem discutir que és un tema complex i valdria la pena parlar-ne. Però no amb aquests espanyolistes. Els catalans ho sabem bé, per sempre
🚨📊 Over the past decade, only three UEFA referees have faced suspension after major match-altering mistakes in European knockout matches.
Szymon Marciniak — Barcelona vs Inter Milan, second leg.
István Kovács — Barcelona vs Atlético Madrid, first leg.
Clément Turpin — Barcelona vs Atlético Madrid, second leg.
Three referees.
Three controversial performances.
Three times Barcelona were negatively affected.
One time is bad luck.
Two times is suspicious.
Three times is a pattern…
Pel nacionalisme espanyol, l'independentisme català constitueix tal amenaça existencial contra el projecte assimilador d'Espanya que el titllen de més perillós que el feixisme. Un feixisme que, en realitat, en la seva pulsió autoritària i exterminadora ells mateixos representen.
Hoy el Parlamento Europeo ha votado una resolución que critica la política lingüística de China y la imposición del mandarín sobre lenguas minorizadas.Esta semana presentamos una enmienda para exigir coherencia: que la UE proteja también las lenguas minorizadas dentro de sus fronteras, como el euskera.
El Parlamento ha decidido no admitirla, contraviniendo su propio reglamento y sin dar ninguna explicación.
La diversidad lingüística no puede defenderse solo cuando conviene.
Xandall amb l’estanquera, però “yo soy 0 nacionalista”, “Uf qué mal todo”, “lororololoro”, “calle Santos Cerdán”, “ni porras ni cabezas pegándole a las porras: Diálogo”.