Els de @JuntsXCat volem les màximes competències. De fet, volem les competències d’un Estat, mentre no siguem Estat. Perquè Catalunya ha de donar les seves respostes pròpies als reptes com el de la immigració. Respostes catalanes a reptes catalans. Alguns potser preferiu respostes espanyoles a reptes catalans.
I més si penseu que té més rèdit polític crear alarma social i desempallegar-se de les solucions, bramant i prou. Mal negoci per Catalunya si només sabeu atiar l’odi contra el diferent en comptes de generar solucions reals des d’un marc de drets i deures per tothom
Un bon dia per recordar que, segons Pablo Iglesias, dirigents d'ERC li van demanar en privat: "Si us plau, atureu això. No ho podem dir en públic perquè són competències per a Catalunya, però sabem quin és l'objectiu de Junts".
Ara continueu votant fort a aquesta gent 🍻
Meloni ne suspend pas Schengen à cause de Sánchez, mais à cause de Vannacci, son nouveau rival d’extrême droite. Quand Rome annonçait des contrôles, 48 300 des 50 000 personnes entrées à Ceuta étaient déjà reparties vers le Maroc. Des sondages, pas des faits #populistesaupouvoir
Sense voler entrar en insults personals ni en si això és d'esquerres o de dretes, només vull constatar que el silenci i disciplina NO són el mateix.
El silenci és l'absència de soroll.
La disciplina és la presència d’ordre, respecte (pel torn de paraula, per exemple) i, sobre tot, autocontrol.
Es poden ensenyar i practicar l'ordre, el respecte i l'autocontrol sense obligar els nens a estar en silenci.
Isaac: el que perpetua la injustícia és proposar un sistema injust sabent que ho és, sabent que serà vigent durant els propers 15 anys i intentant confondre la gent amb un augment d'ingressos que sí que tindrà la generalitat però que NO tindrà Catalunya.
Dir la veritat sempre és més rendible que intentar colar bou per bèstia gross.
M'alegro molt per la presidenta @LauraBorras i per la seva família. Més enllà de l'evident naturalesa política de la causa, que sempre tindrem ben present, la notícia és un alleujament i motiu d'alegria.
El govern espanyol ha decidit avui que no aniré a la presó però, també, que manté la inhabilitació de 13 anys per a qualsevol càrrec electe.
No m'estalvia l'empresonament per iniciativa pròpia, sinó atenent la sol·licitud del mateix tribunal que em va jutjar i que en la sentència que va dictar va considerar que la pena que m’imposava era “excessiva i desproporcionada”, que és una manera bastant singular d'admetre que és una condemna injusta.
Per tant, es pot considerar que avui acaba el malson de creure que em podia veure privada de llibertat sense haver comès mai cap delicte. Però el malson no finalitzarà fins que un tribunal determini que no només la sentència sinó tot el procés judicial que he patit és una gran injustícia, perquè s’ha basat en la permanent i flagrant vulneració dels meus drets civils, democràtics i polítics.
Per això, la notícia d’avui no és un punt final, sinó un punt i a part en la lluita per la meva honorabilitat, que continuo defensant en instàncies europees.
Afortunadament, però, ni cap tribunal ni cap govern espanyol pot determinar el meu compromís amb la independència de Catalunya, que és l'únic motiu pel qual vaig entrar en política. I aquest compromís és el mateix avui, després d'aquest indult, que el primer dia.
L'estat espanyol em manté inhabilitada per a la política institucional, però és moltíssima la gent que m'habilita cada dia per a la política activa amb el seu suport i el desig explícit que segueixi implicada en aquesta tasca col·lectiva que és la lluita per la plena llibertat del nostre país. I això és el que seguiré fent.
Ara fa quatre anys de la meva suspensió com a presidenta del @parlamentcat, arran de l’aplicació arbitrària i partidista de l’article 25.4.
Aquell episodi va evidenciar fins a quin punt el lawfare podia acabar condicionant també les nostres pròpies decisions. I aquesta és una reflexió que continua sent necessària.
Mirar enrere només té sentit si ens ajuda a anar endavant amb fermesa. Continuo convençuda que dividir-nos i desgastar-nos entre nosaltres és un camí estèril. El lawfare ha estat una de les principals eines de la repressió política de l’Estat; no podem permetre que acabi debilitant-nos des de dins.
El foc amic és sovint el que deixa les ferides més profundes. Per això cal continuar treballant amb generositat i sentit de país, sempre al servei de l'objectiu col·lectiu i del moviment independentista.
https://t.co/qsCpmHFMy1
Evocar i preservar la memòria del que ha representat Jaume I per a la nostra història és una obligació nacional. Des dels Països Catalans fins al "Llibre dels fets", una de les quatre grans Cròniques, la petja del Conqueridor és inesborrable encara avui.
Sense tants segles de persecució i menysteniment de la llengua i cultura catalanes, de divisions polítiques per confrontar els seus territoris i de foment de la ignorància del que han estat els pilars de la catalanitat, el 750è aniversari de la mort de Jaume I seria una commemoració a la qual es dedicaria la màxima atenció i divulgació en el conjunt de la societat.
Els teus companys de partit fa 8 anys que governen a Espanya i mai havien buidat tant les butxaques dels catalans ni havien invertit tan poc a Catalunya.
T’explico dues coses, consellera:
1. El govern de @salvadorilla heu doblat la despesa en subvencionar mitjans de comunicació (per exemple, per publicar enquestes que alimentin el vostre relat: que Junts, els únics que podem transformar el país que esteu deixant enrere, siguem la diana de tothom). Mentrestant, no invertiu en habitatge públic, ni en escoles, ni hospitals o trens. No: us gasteu els diners en propaganda i intentar condicionar el que pensa la gent.
2. Els socialistes heu invertit 162€ per habitant a Catalunya el 2025, i en canvi 452€ per habitant a Madrid. Cap govern espanyol s’havia atrevit a aquest nivell de xuclar als catalans. I no hi ha prou propaganda per tapar aquesta evidència.
El tripartit de sempre, fent el de sempre. Però aquesta vegada us esteu superant: Socialistes, Comuns i Esquerra sempre heu tingut un objectiu comú: carregar-vos el país a base de subordinació a Espanya i intentar destruir els únics rivals que us poden aturar i que defensem una Catalunya lliure i pròspera.
CATALANS, RECORDEU AQUEST MOMENT MEMORABLE, quan un nen li recorda al Pedro Sánchez del 155, que no és el més llest de la classe?
Ja veieu, un nen deixant en evidència i donant lliçons de democràcia a l'actual president d'Espanya.
Ep @diariARA, aquí l’únic vàndal és el tal Alberto León que es dedica a embrutar la nostra ciutat amb les seves ximpleries, com aquell italià de pa sucat amb oli. Que se’n vagin a casa seva a pintar si tant ho necessiten.
"La normalitat". "El govern de tothom". "La dècada perduda". "Catalunya ha tornat"... Tota la propaganda construïda a cop de talonari i manipulació de la realitat s'esmicola de manera dramàtica. Miris on miris, el govern Illa és un gran fracàs nacional: molta aparença i escassa consistència. Inversions de l'Estat? Rodalies? Llengua catalana? Ensenyament? Seguretat? Habitatge? Salut?...
El que ha passat amb l'informe PISA és una gran vergonya. Mai s'havia malmenat tant un país en tan poc temps. Fer Illa president per "acabar la feina" era això?
No veureu al TN ni als mitjans amics això que està passant ara al Parlament.
El que havia de ser una simple comunicació del president Illa pel canvi d’un conseller s’ha convertit en una carnisseria pel PSC, l’evidència crua i dolorosa de la solitud i el mal govern dels socialistes i els seus 42 diputats.
Gairebé dues hores en què cap diputat, cap grup parlamentari, cap -ni els seus socis!- han salvat res del Govern Illa. Res. Ha estat un esbudellament que no recordo en anys al Parlament. Unanimitat absoluta.
Mala gestió, espanyolització i mal govern.
El país mereix més, molt més.
(Comuns i ERC: o sou uns cínics o uns mentiders, o no s’entén aguantar aquesta farsa.)