✨ Li vam proposar a la Georgina Sagristà parlar sobre la seva malaltia amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer i ella ho ha volgut fer obertament. La Georgina transmet naturalitat i valentia. Ella és una autèntica lliçó de vida.
📕 El número, com sempre, a partir de demà.
Com a psicòleg em sap molt de greu que moltíssima gent es pensi que "ha d'aprendre a autogestionar-se millor" quan viuen envoltats de situacions que no s'han de gestionar.
Acostumo a explicar aquesta història:
Imagina't que cada dia has d'entrar en una habitació on hi ha un niu de vespes.
El primer dia que hi entres no n'ets conscient i una vespa et pica.
Amb coïssor a la pell i llàgrimes als ulls, tornes a casa.
L'endemà, et poses un vestit d'apicultor per protegir-te, però el niu segueix allà.
Malauradament, t'has deixat un dels guants, així que una d'aquestes vespes et pica a la mà.
Cada dia la mateixa història.
Cada cop més ple de vespes.
I tu, amb cada picada, vas afegint capes i més capes de protecció: guants, màscares, botes...
Però siguem sincers, per molt que t'emboliquis amb proteccions, sempre hi ha alguna vespa que trobarà un petit foradet per on passar. I encara que aquell dia no et piquin, el brunzit incessant i la por amb la qual entres en aquella habitació és insofrible.
Finalment, et protegeixes tant que és impossible que et piquin.
Però portes tantes i tantes capes a sobre que t'asfixies, quasi no t'hi veus i et costa moure't del pes que portes.
I t'adones que, tot i haver aturat les picades, entrar en aquella habitació s'ha convertit en una lluita amb tu mateix, com si cada protecció fos un recordatori de les picades passades, que ara et frena més que no pas et protegeix.
Per què explico aquesta història?
Perquè si canvies "niu de vespes" per "un company de feina que em fa la vida impossible" i "guants, màscara i botes" per "tècniques de relaxació", veurem que l'autogestió no pot ser la solució.
I em sabria molt de greu que pensessis que és un problema teu, de no saber gestionar la situació, quan la realitat és que ningú hauria d'anar a treballar en un niu de vespes.
Avuí fa 4 anys, em diagnosticaven cancer d'ovari estadi IV metastàsic, quedaven semanes de vida, vaig decidir entrar a quiròfan i intentar-ho amb un pronóstic d'un desenllaç fatal, 4 anys de lluita, fa 3 mesos que he acabat quimioterapia, estic neta.
Mai deixeu d'intentar-ho! ❤️🩹
Aquí teniu el moment del veredicte de Paelles. Moltes gràcies a totes les colles que vàreu participar. Entre tots i totes vam crear un bon ambient amb més de 1300 persones a la plaça de la Muralla. Aquest per nosaltres és el millor premi #34anysalcarrer#fdt23#fdt 👇🏻FIL