Mensage dirigit als unitaristes partidaris del nacionalisme filològic català expansioniste:
https://t.co/2j8jTu2p0I
¿Qué és incorrecte de l'informe de la @secciollengua sobre la Gramàtica Normativa Valenciana de la @AVLoficial, que sosté que les llengües valenciana i catalana són diferents?
Una atra volta tornen a difondre les seues FALACIES:
-L'entelequia dels nazis "països cat"
-El FAKE dl FALS "peno d la conquista"
Carixen de fonaments cientifics/historics, pero fruïxen d'utilisar el sistema d Goebbels, es dir, repetir mil voltes les mentires per a parer veritats
El Museu Historic de Valencia encara exhibix un objecte FALS: el "peno" 'AÑO' 1238
Es un ENGANY als visitants a qui se'ls oferix una "reliquia" FAKE, sense CAP aval cientific ni historic.
Sra @mjosecatala ¿per a quan un analisis riguros?
¿O es que vol mantindre eixe FRAU de drap?
@Visantiko@ppcv Aixina es
En realitat son 2 trossos de 2 barres q cosiren posant-li "AÑO 1238"
Este FRAU q Beuter en el s.XVI el denominà falsament com la "senyal real" q es penjà en la torre d'Ali Bufat, encara s'exhibix incomprensiblement en Museu d la Ciutat d Valencia
https://t.co/m34GDFZ6N4
Hem pogut vore en A Punt, tv dirigida pel @ppcv ,un documental pagat en diners publics valencians.
En ell es veu la FALACIA del "peno de la conquista", q MAI tingue 4 barres.
Hui he vist a la gent insultar a Compromís, per catalanistes, en canvi aplaudien als peperos catalanistes
Un ambient cultural comú, sí, pero més ample que els «Països catalans»: Rafanell nomena Tolosa, i Riquer, el nort d'Itàlia (p. 10). En la mateixa plana, Riquer diu: «Esta literatura no aparece vinculada a lo que hoy llamamos una nacionalidad, ni tan sólo a un Estado […]». Eixa lírica, per tant, no prova res sobre els «Països catalans».
Sobre els llibres: les planes són de la meua biblioteca i estan en les imàgens. Qualsevol les pot comprovar.
Mensage dirigit als unitaristes partidaris del nacionalisme filològic català expansioniste:
https://t.co/2j8jTu2p0I
¿Qué és incorrecte de l'informe de la @secciollengua sobre la Gramàtica Normativa Valenciana de la @AVLoficial, que sosté que les llengües valenciana i catalana són diferents?
Me n'alegre: estem d'acort. Els occitanismes de Jordi de Sant Jordi són cosa de la convenció poètica del seu temps i no diuen res de la llengua que es parlava en Valéncia. Per això cití a Riquer i a Rafanell, que també s'estudien en filologia catalana.
¿Per qué me la va preguntar, llavors, dient que no la podria contestar?
Bon dia, @Andreu441476. Encantat de contestar-li.
Per la mateixa raó que n'hi ha en els poetes catalans: la lírica cortesana s'escrivia en la llengua dels trobadors, no en la que parlava cada u. Martí de Riquer ho explica en Los trovadores (pp. 10-11): la llengua de la poesia lírica era «una especie de koiné», i el poeta «tenía que amoldarse a un patrón lingüístico unificado, que para muchos poetas representaba cierta arbitrariedad y un consciente abandono de formas propias de su dialecto materno».
I August Rafanell, en La il·lusió occitana (I, p. 50), mostra que eixa convenció seguia viva en el sigle XV: «Tolosa, Barcelona, Mallorca i València teixeixen una malla», i «el valencià Jordi de Sant Jordi, cambrer personal del Magnànim, encara es resisteix al canvi».
No és cosa a soles nostra. Sordel (en italià, Sordello), de Goito, prop de Màntua, escrivia «en un provenzal muy correcto, que aprendió de joven» (Riquer, p. 1458). I el castellà Alfons X, en un debat poètic, «naturalmente se expresa en gallegoportugués», mentres el seu interlocutor «le replica en provenzal» (Riquer, p. 1353).
Aixina que els occitanismes de Jordi de Sant Jordi diuen molt de la poesia del seu temps i res de la llengua que es parlava en Valéncia. Si provaren alguna cosa, provarien lo mateix dels poetes catalans.
Enric Valor tractà de fer passar la forma catalana maduixa per valenciana dient que procedix del gàlic, pero ometé que el primer testimoni escrit d'un valencià (pancatalaniste) és de 1919.
https://t.co/uZRbbwlfDM
Enric Valor: «...de la planta denominada científicament fragaria vesca. En castellà es diu fresa i en valencià té dos noms, un procedent del gàl·lic, MADUIXA, i un altre, el més popular al País Valencià, procedent del llatí, FRAULA (de frágula, diminutiu de fraga = maduixa).
El substantiu FRAULA, lleugerament deformat, l’usa Llorente en els seus versos: «La que la roja fraura, al rompre el dia, cull una a una...» Ès mot molt viu a les Illes Balears, que no anomena d’altra...»
(Enric Valor, Sobre certs noms de fruita (parlem bé), 1963.)
La primera aparició de la forma «maduixa» en el CIVAL és en 1919:
«—La maduixa necessita calor i ombra; terra fina, sense terrossos, però humida, ben adobada.»
(Jesús Ernest Martínez Ferrando, La botiga dels llibres vells, 1919.)
https://t.co/6oFEX2Iqkl
https://t.co/4SX5MFPBhr
Loís Alibèrt arreplega fraga en llenguadocià, el diminutiu de la qual és frágula, com afirmava Enric Valor, i d'ahí, fraula.
La primera aparició de la forma «maduixa» en el CIVAL és en 1919:
https://t.co/IBe29emG7E
«—La maduixa necessita calor i ombra; terra fina, sense terrossos, però humida, ben adobada.»
(Jesús Ernest Martínez Ferrando, La botiga dels llibres vells, 1919.)
Enric Valor tracta de fer passar la forma catalana maduixa per valenciana dient que procedix del gàlic, pero omet que el primer testimoni escrit és de 1919.
Enric Valor: «...de la planta denominada científicament fragaria vesca. En castellà es diu fresa i en valencià té dos noms, un procedent del gàl·lic, MADUIXA, i un altre, el més popular al País Valencià, procedent del llatí, FRAULA (de frágula, diminutiu de fraga = maduixa).
El substantiu FRAULA, lleugerament deformat, l’usa Llorente en els seus versos: «La que la roja fraura, al rompre el dia, cull una a una...» Ès mot molt viu a les Illes Balears, que no anomena d’altra...»
(Enric Valor, Sobre certs noms de fruita (parlem bé), 1963.)
Loís Alibèrt arreplega fraga en llenguadocià, el diminutiu de la qual és frágula, com afirmava Enric Valor, i d'ahí, fraula.
@AVLoficial Furs del Regne de Valéncia q Jaume I feu escriure en 1261 en llatí i en romanç (valencià) per a q tot el seu poble els poguera entendre i respectar.
Furs per a un Regne d Valéncia independent d'aragonesos i catalans.
Per això els valencians el tenim en tan alta consideració.
En toda España los conquistadores arabes y bereberes (desde 711) no pasaron de ser un 10% de la población. El resto, el 90% durante los siglos de islamizacion fueron hispanorromanos e hispanovisigodos que fueron islamizándose poco a poco, pero eran hispanos que hablaban el romance derivado del latín con las aportaciones de las diferentes variantes territoriales. Las jarchas mozárabes (cristianos bajo el islam) demuestran que la lengua de esa mayoría muladí y mozárabe era el romance, no era el árabe. Castilla tuvo el mozárabe o romance castellano como Valencia el valenciano. Y el romance de los condados catalanes de la Marca Hispánica era el occitanoprovenzal por la influencia francesa desde el 801 hasta el 1258 -ver foto- en que pasaron a ser soberanía aragonesa (Tratado de Corbeil).
Hasta 111 veces ordena Jaime I en los Fueros de Valencia que sea todo en romance valenciano: «Aquest fur splanà lo senyor rey», «declarà e romançà», «splanà e romançà»...
En el éxplicit o colofón de la versión romance valenciana de los Furs de València, 31 de marzo de 1261: «Guillelmus et Vitalis, illorum Bernardusque sodalis, translaverunt hos foros et redigerunt in linguam planam legaliter atque romanam, et dominus rex laudavit iurandoque ratificavit.»
Significa: «Guillem y Vidal, y Bernardo, compañero de aquellos, tradujeron estos Fueros y los redactaron oficialmente en lengua llana y romance; y el señor rey los aprobó y los ratificó mediante juramento.»
Salvo en pequeños círculos oficiales (escribanías, corte taifal, literatura) en la Valencia musulmana (711/714-1238), todos - moros, cristianos y judios- hablaban romance valenciano una lengua nacida en el siglo V con el rompimiento latín que recibiría aportaciones árabes durante 5 siglos y que fue lo que hoy conocemos como lengua Valenciana. Todos hablaban romance valenciano y así lo declaró Jaime I cuando conquistó Valencia y ordenó que fuera oficial: "Redigerunt in linguam planam legaliter atque romanam" "que se hable en Lengua oficial romance plana" (Fuero de Valencia).
No té raó, Sr. @1victormas.
https://t.co/h5WeOEwzcV
Les formes absolutament majoritàries dels topònims valencians que se mostren en el CIVAL són en i grega («y», antigament també denominada y grega): Foyos, Benifayó, Alboraya, Aldaya, Alcoy, etc.
https://t.co/vi8GGe742V
És a partir del sigle XX, en l'adopció de la normativa catalana de Pompeu Fabra per mig de les «BASES PER A LA UNIFICACIÓ DE L'ORTOGRAFIA VALENCIANA» de 1932 (bases de Castelló) per a anexionar el valencià al català, quan se canvia l'i grega per l'i llatina.
https://t.co/3eRflhf67j
https://t.co/8cUjH5SgJT
S'ha de tindre en conte que el CIVAL mostra les transcripcions dels llibres, i se poden confondre les entrades dels editors moderns, que seguixen la normativa catalana de Fabra i escriuen els topònims valencians en i llatina, en els topònims originals escrits en i grega.
Afirmar que els topònims valencians en i grega estan escrits en castellà i en i llatina en valencià és anar contra la tradició lexicogràfica valenciana, que és justament lo que fa la normativa de la @AVLoficial, que va en contra de la seua Llei de Creació, puix dictamina en el seu preàmbul que: “L’ens es basarà en la tradició lexicogràfica i literària i la realitat lingüística genuïna valenciana”.
https://t.co/BOPM25r0HJ
SPAIN WINS IT ALL! 1-0 🇪🇸 We’re shining red and yellow above New York tonight in celebration of the @SEFutbol national football team.
See the lights live: https://t.co/iavtXSm3Fx
Text CONNECT to 274-16 for real-time lighting alerts.