Twitter és la red social perfecta per a que covards anònims (per norma general, desequilibrats mentals) puguin llençar tota classe de merda a gent que sí, que és valenta, i que dóna la cara el seu perfil.
Orgull de germà, enhorabona sistereta.
Tota una vida d'esforç i sacrifici que avui ha obtingut el seus fruïts.
Moltíssima sort i molts encerts @lojucka.
P.d.- menja't el món com tu saps 😉😘
Avui fa un any que compareixia públicament a Barcelona, després de gairebé set anys de no haver posat els peus al Principat de Catalunya. Ho vaig fer en el lloc i a l’hora anunciats, amb la intenció d’assistir tot seguit al debat d’investidura del President de la Generalitat que s’iniciava al Parlament. El desenllaç el coneix tothom i n’estalviaré els detalls, i més quan la maquinària repressora de l’Estat espanyol no s’ha aturat i hi ha persones que corren risc. Però amb la serenor de la distància temporal i física, i superada l’angoixa d’aquells dies, crec que val la pena recordar els elements fonamentals que em van portar a assumir el risc que comportava tota aquella operació.
La raó més important de totes és la democràtica. Vaig ser escollit diputat al Parlament de Catalunya i tenia el dret i el deure de ser a la sessió on s’havia de votar la presidència del meu país. L’ordre de detenció dictada pel Tribunal Suprem en contra meva no pot inhabilitar l’exercici d’un dret fonamental en democràcia. Per això jo volia accedir al meu escó, al marge del que després hauria pogut passar. Vista la impossibilitat física d’apropar-me a les tanques del Parc de la Ciutadella sense ser detingut, era evident que qualsevol intent hauria equivalgut a un lliurament voluntari, cosa que no ha estat mai en cap de les meves previsions ni intencions en aquest gairebé vuit anys d’exili. Si l’Estat espanyol creia que tenia el deure d’impedir el meu accés al Parlament, jo tenia el deure d’intentar evitar la meva detenció.
A aquesta primera raó democràtica se n’hi ha de sumar una altra, igualment poderosa. La llei d’amnistia havia estat aprovada per les Corts espanyoles i havia entrat plenament en vigor. I en aquesta llei no hi ha cap ansa que permeti al Tribunal Suprem agafar-s’hi per vulnerar-ne la lletra i l’esperit. Ni una. Calia posar en evidència una anomalia democràtica greu, una avaria en el sistema espanyol que impedeix que puguem parlar de democràcia plena, i calia posar-hi un focus molt gran vista la passivitat del president del Govern espanyol a denunciar el que és literalment una actitud colpista del Suprem. I vista l’estratègia de la «normalitat» que l’aleshores candidat a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, volia imposar com a base de l’estratègia més profunda de desnacionalitzar Catalunya.
Era conscient de l’enorme risc i de l’elevada probabilitat que jo acabés detingut i enviat a Madrid per ser empresonat de manera incondicional. Avui encara seria a la presó, i probablement a punt de ser jutjat i condemnat, perquè a Espanya hi ha coses i persones que estan per damunt de la llei i de la seva mateixa Constitució. Ja m'enteneu: el que pugui fer, que faci.
Calia assumir el risc de trencar costures per denunciar un fet gravíssim que, tanmateix, es normalitza amb la proverbial rapidesa amb què el sistema espanyol assumeix les tares originals: l’incompliment flagrant i ostentós d’una llei en vigor. I en aquesta denúncia hi ha també raons per les quals defensem la independència, que no ens hem de cansar mai d’explicar. Cadascú ho ha de fer la la seva manera, d’acord amb les seves possibilitats. Jo ho vaig fer fa un any d’una manera riscosa, amb l’ajuda indispensable gràcies al compromís i l’audàcia de moltes persones a les quals els dec un agraïment de per vida. També als milers que aquella calorosa jornada de fa un any vau voler ser-hi presents, i vau posar la vostra determinació i el vostre cos per tal que la jornada acabés amb una derrota del sistema espanyol. Que també es tractava d’això: de trencar els plans repressors que els espanyols tenen preparats per a nosaltres.
Per això aviat farà vuit anys que sóc a l’exili, mal que els pesi a alguns. Perquè si ells em volen tancat i inhabilitat, el meu deure és intentar fer exactament el contrari. I perquè si la propaganda i els propagandistes no perden ocasió per predicar l’evangeli de la mentida més bonica de la «normalitat», el nostre deure és desemmascarar-los sempre que en tinguem ocasió.
Mantenir la posició no sempre és còmode ni agradable. Però és una actitud fonamental que no hauríem d’abandonar mai, per més emprenyats, decebuts o desanimats que estiguem.
Visca Catalunya i els catalans lliures!
Aquesta sentència és “lawfare artístic”, una forma més de la catalanofòbia, institucional i premeditada. I un atemptat contra l’art. Això també. Però els és igual. Tot s’hi val contra Catalunya. Venjança, barbàrie i destrucció.
El 155 de 2017 va permetre al Ministre espanyol fer de Conseller de Cultura i actuar contra el patrimoni català, amb la connivència de tots els que li van donar suport (recordem-ho en temps de tanta desmemòria o amnèsia selectiva). El 155 de 2025 acaba la feina.
Els qui aspirem i treballem per un país culte que, precisament pel fet de ser-ho, serà lliure volem veure reconegut el nostre patrimoni, els nostres creadors, la nostra llengua i cohesionat el seu territori. No espoliat, com ara volen fer “legalment”.
https://t.co/yZ8y6Xm4Bn
El jutge va condemnar la MHP @LauraBorras per "prevaricació" perquè, segons ell, va fer servir el contracte menor, en comptes del negociat, per poder fraccionar les feines encarregades.
Segons aquest raonament TOTS els ajuntaments i TOTES les conselleries estan prevaricant (1/3)
Avui fa 4 anys que vaig rebre el més gran honor: ser elegida presidenta del @parlamentcat . Una responsabilitat que vaig assumir -del primer dia fins al darrer- mirant de ser sempre fidel al que vaig anunciar al discurs de presa de possessió: transparència, drets i deures, internacionalització i eficiència. https://t.co/1kwdEoj9Jh
L’enèsim capítol d’aquesta causa general on la “lawfare” esdevé una piconadora de drets i llibertats, una eina per abatre la discrepància política.
Tot el suport MHP @LauraBorras.
https://t.co/78si7WBem6
Un dels mossos lleials a la Presidència de la Generalitat a l’exili ha estat detingut pels que actuen de policia judicial i han desplegat una cerca que ja voldríem per a delinqüents perillosos,no per un diputat del @parlamentcat. És un patriota i un mosso exemplar.Força i gràcies
Amb el vostre permís, aturo un momentet el dia de campanya perquè avui és l'aniversari de dues de les tres princesetes que tinc, fan 17 i 14 anys.
Moltes felicitats xicotetes (ja no ho sou tant, però sempre sereu les meves xicotetes 😂)
Us estimem ❤️❤️❤️❤️
La discrepància política no ha de creuar mai la barrera de la violència física.
Els independentistes tenim clar que contra l'odi, més determinació!
Gràcies per totes les mostres de suport rebudes. I un esment especial als companys de @JuntsXCat a les terres de l’Ebre.
Els covards, per fel amarga que tinguin, mai podran amb tu, presidenta @LauraBorras. Mai. Que ho tinguin clar.
Hem estat, som i serem sempre al teu costat.
https://t.co/1IibAqLRRc
Uns fets molt greus, tot el suport, presidenta @LauraBorras, que res ni ningú et faci desistir de la teva lluita per aconseguir la independència del país.
Gràcies a la gent de l'Ampolla per la reacció i pel suport , gràcies a Policia Local de l'Ampolla i a @mossos de l'Ametlla de Mar.
Espero que tot el pes de la justícia recaigui a sobre d'aquesta persona.
Aquí tenemos a un cobarde que se esconde detrás de un avatar insultando a alguien que se expone con nombres y apellidos, después os enfadáis cuando os llaman fachas.
Enterar-me per premsa de que estic investigat i que ni jo, ni els meus advocats (@JuristesLlibert) en sabéssim res, a banda de ser ilegal, és una sensació d'indefensió absoluta.
Els advocats no es poden personar a la causa perquè no he estat notificat en cap moment del procediment .
#MarcaEspanya
https://t.co/BlwgXJy3st