Margalit Serra

Researcher in comparative literature at Bar-Ilan University

[Margalit Serra @MargalitSerra]

En l'aniversari de naixement de Josep Carner
"Catalunya és primer" La Publicitat, 24 de març de 1934.

[Margalit Serra @MargalitSerra]

"És, tanmateix, una vergonya que hi hagi cap minva en la cremor de l’ideal en el moment que políticament prospera l’autoderterminació catalana (...). Ho volem tot, i fins la perfecció inassolible. Però per a guanyar-ho tot el primer que cal és existir, Catalunya és primer" Carner

[La Lectora @RevistaLectora]

«Josep Carner va escriure enmig del seu moment i alhora amb el seu moment, que era el moment de Valéry i el moment d’Eliot, l’obra dels quals respon en les seves obres en el diàleg poètic que estableix amb d’altres autors, europeus com ell.» @MargalitSerra https://t.co/SrVFmX3V1N

[Ariel Serra @ArielSerra]

Un magnífic, innovador i aclaridor article de @MargalitSerra publicat @RevistaLectora:

« Riba i Espriu contra Carner: de paròdies, esbossos i pells » — Margalit Serra

https://t.co/6ET8Hl7shc

[ElsMarges @ElsMarges]

Ep, Margalit Serra, que va publicar al monogràfic sobre #JosepCarner d’#ElsMarges (núm. 123, hivern de 2021), publica avui a @RevistaLectora un altre article de tema carnerià! No us els perdeu!

[Ariel Serra @ArielSerra]

La meva noveŀla, Liorna.
La podeu trobar a la vostra llibreria, o bé a la pàgina web de l'Editorial Afers:
https://t.co/tyhWYGs85o

[Toni Florido @toni_florido]

A Catalunya, parlar d’Israel és parlar de nosaltres mateixos, encara que gairebé ningú no ho vulgui reconèixer. El conflicte araboisraelià —i especialment el palestinisme— s’ha convertit en un element central de la identitat política d’una part de la societat catalana, en motor per a l’activisme i els partits, i en una obsessió mediàtica que supera amb escreix el seu pes real. Però per què un país amb tan pocs jueus catalans sent tanta passió —i tanta hostilitat— envers l’Estat jueu?

Israel és un mirall incòmode per al catalanisme contemporani. És una nació petita, nascuda d’una lluita nacional enmig d’un entorn hostil, que ha sabut sobreviure i prosperar. En molts aspectes, el sionisme realitza allò que el catalanisme històric —tant de dreta com d’esquerra— admirava: la capacitat d’un poble per mantenir viva la seva llengua, la seva cultura i el seu país en les pitjors condicions. Figures com Rovira i Virgili van veure en el renaixement jueu un model de perseverança nacional. L’hebreu que revivia després de dos mil anys d’oblit simbolitzava que la voluntat d’un poble pot vèncer la història. Avui, però, aquella fascinació s’ha transformat en ressentiment.

Una part del catalanisme actual veu en Israel allò que no ha gosat ser: una nació que decideix existir, defensar-se i triomfar sense demanar permís. El rebuig al sionisme és, sovint, una manera d’expiar la pròpia impotència. Criticar Israel és més còmode que assumir el fracàs del propi projecte nacional.

Després de la fi de les grans utopies, l’esquerra catalana ha trobat en el palestinisme una causa moral substitutiva. És un relat simple i còmode: oprimits contra opressors. Però la realitat és molt més complexa. I la contradicció, evident: Israel, que va acollir exiliats del franquisme i antics militants d’EPOCA, és avui demonitzat pels seus hereus polítics. El que abans era reconeixement i admiració s’ha convertit en negació, incomprensió i menyspreu.

Aquesta actitud, a més, tranquil·litza Madrid. Durant anys, la diplomàcia espanyola ha recelat dels lligams entre Israel i Catalunya. Avui poden estar satisfets: la majoria de partits catalans s’han alineat amb la posició espanyola contra Israel. L’antisionisme català és ja un signe de lleialtat a l’Estat, una manera d’afirmar que, en política exterior, Catalunya no discrepa. Per a Espanya, veure l’independentisme actuar com a eco de la seva diplomàcia és més que una victòria simbòlica.

També hi ha una ingenuïtat —o un cinisme— de fons. Espanya manté, des del franquisme, relacions estratègiques amb el món àrab per raons econòmiques i d’interès nacional. El palestinisme català no trencarà mai aquest vincle. Pensar que defensar Palestina generarà solidaritat del món àrab amb la causa catalana és no entendre com funciona la política internacional. O potser sí que s’entén, i simplement es prefereix mantenir el relat per cultivar un espai electoral, encara que sigui a costa dels interessos nacionals i emancipatoris de Catalunya.

Hostilitzar Israel no aporta res al projecte independentista català. No el fa més fort ni més creïble. Mentre els kurds, també sense estat, mantenen relacions estretes amb Israel per afinitat i reconeixement mutu, a Catalunya es prefereix una postura moralista i ineficaç. És política simbòlica en clau autonòmica, no nacional.

La paradoxa és que un país amb tan pocs jueus dediqui tanta energia a parlar d’Israel. Però, en realitat, el debat no és sobre l’Orient Mitjà: és sobre nosaltres. Sobre la pèrdua d’un projecte nacional, sobre la substitució del realisme per la moral, sobre la necessitat d’odiar o admirar allò que ens recorda el que podríem haver estat.

Israel és, per a Catalunya, un mirall incòmode. Reflecteix la força d’un poble que ha decidit existir, costi el que costi. I mentre no sapiguem mirar-nos-hi sense ressentiment, continuarem utilitzant el conflicte dels altres per amagar la nostra pròpia derrota.

[Racó Català @racocatala]

OPINIÓ | @ferranroigtio: "La tragèdia agafa un to encara més fosc. Els jueus executats eren catalans, fills de fills mallorquins, així com els botxins. En canvi, els alts càrrecs del Sant Ofici eren castellans i seguien les directrius de Madrid". https://t.co/QXYCG8YePG

[Ariel Serra @ArielSerra]

En Ferran Roig (@ferranroigtio) ha fet una anàlisi exceŀlent de Liorna, del seu punt de vista cristià, en què potencia els detalls i subratlla el patriotisme de la meva noveŀla:

[Vicent Olmos @VicentOlmos2]

Ja està en marxa el núm. 76 de la @Revista_LEspill que edita @PublicacionsUV, una de les millors revistes de pensament en català i no només. Com fem amb la @Revista_Metode inclourem publicitat de les publicacions de l'@editorialafers. Aquesta vegada de la col·lecció de narrativa

[Josep Carner @JosepCarner]

El 4 de juny de 1970 Carner topà amb la mort:
"aquesta vella fredeluga / que té, una mica, els ulls de la nostra mare".
4 de juny de 2025, 55 anys de la mort del poeta.

[Núria Germà @germa_nuria]

Avui he tingut el gust i l'honor de conèixer personalment l'@ArielSerra i la seva dona.
A més, hem estat obsequiades amb el seu llibre Liorna 😍♥️

El llibre el podeu trobar a @editorialafers
https://t.co/a6npdGlUr2

[Biblioteca de Catalunya @BiblioCatalunya]

Aquesta tarda, a les 18 h, segona Vesprada Carner a la BC. Amb Jordi Cornudella, @ToniiSala, @aragayi, Marcel Ortín i Esther Tallada.
I un concert del tenor @DavidAlegret, amb Josep Buforn al piano.
👉 Entrada lliure.
📺 També per estríming: https://t.co/hken6vIVz7

[Josep Carner @JosepCarner]

Avui, segona Vesprada Carner a la @BiblioCatalunya. El Carner periodista i el Carner traductor. Amb Jordi Cornudella, @ToniiSala, @aragayi, Marcel Ortín i Esther Tallada. Per acabar, concert del tenor @DavidAlegret amb Josep Buforn al piano. No us ho perdeu!

[Josep Carner @JosepCarner]

Avui comencen les Vesprades Carner a la @BiblioCatalunya. Diàlegs sobre les obres aquest any centenàries de l'autor. https://t.co/U1Tj4ssnTm @JuliaBacardit @gemmedes @MarcRoviraU

[Ariel Serra @ArielSerra]

https://t.co/rCM01xYLfD

[Ariel Serra @ArielSerra]

https://t.co/Yiwt6uAO7F

[Anna @byrneg_2]

Admirada amb la novel•la "Liorna" que narra uns fets històrics esdevinguts a Mallorca a les acaballes del segle XVII. Quina història i quin domini i amor per la llengua catalana. I quin debut literari, senyor @ArielSerra.
Aquí una ressenya magnífica. https://t.co/QrtyD3uRVM

[Vicent Olmos @VicentOlmos2]

«Liorna o el crit des de l’abisme», per Jordi Homs

«Liorna», d’@ArielSerra [@editorialafers]. Sobre la Mallorca de 1691 i la ferida dels xutes, té la força de resistir el pas del temps i de continuar parlant-nos des del silenci que precedeix l'abisme.

https://t.co/Z2uUIXUrOD

[Mathew Anderson @Margaabella]

Pels que monel tingueu (ed2024) llegiu
👇👇👇
I no ho dubteu!