@jordisabate I menys mal que es així, si no la vida no tendría sentit..... Aprendre sempre de les lliçons que ens porta la vida, i tot i així sovint ens equivoquem, però també ens fa uns mica més savis
L’anàlisi del que ha passat amb Marc Puigtió sembla que oblida una peça central: no hauria protagonitzat el desastre que ha perpetrat a Girona sense el suport incondicional d’Oriol Junqueras.
M’importen molt poc les misèries d’ERC però aquest cas dibuixa clarament el narcicisme egòlatra de Junqueras, una manera de fer que destrueix tot el que toca perquè té un únic filtre: ‘O estàs acríticament amb mi… o estàs contra mi.’
I la destrucció per part de l’Oriol de qualsevol oportunitat independentista, no només des del 2017, sinó molt abans, era estrictament per això: si no mano jo, si no ho lideri jo, m’ho carrego.
I això sí que és important perquè aquí la seva egolatria malaltissa la paguem tots i la paga Catalunya.
La paradoxa i la dura realitat és que mai liderarà res a escala nacional, ni mai presidirà Catalunya, perquè ell mateix s’ha autoatorgat el paper esquifit d’escolanet rendit i obedient als socialistes ‘a cambio de nada’.
Fins que no plegui o el facin plegar, ERC no tornarà a ser un actor independentista. Al contrari, continuarà sent l’home de palla de l’espanyolisme.
Més esperança, menys por.
Hi ha una cosa que m’inquieta especialment dels fets que hem vist aquests dies a Ceuta. No només la tragèdia humana, ni les desenes de morts. També el fet que cada episodi com aquest és gasolina per als qui han convertit la por en la seva única proposta política.
L’extrema dreta creix així. Alimentant la sensació que tot s’ensorra, que estem sota una invasió, que el futur només pot ser pitjor. És un discurs senzill perquè la por sempre és senzilla. Identifica un enemic, ofereix una solució aparentment fàcil i apel·la a les emocions més bàsiques.
I és un discurs que arrela quan la societat ha perdut l’esperança.
Catalunya viu, en bona part, aquest moment. Venim d’uns anys de frustració col·lectiva. Massa promeses incomplertes. Massa oportunitats perdudes. Massa política dedicada a gestionar el dia a dia i massa poca a imaginar el demà.
Quan una societat deixa de mirar el futur amb il·lusió, és molt fàcil que acabi mirant el veí amb desconfiança.
Però jo em nego a acceptar que aquest sigui el nostre destí.
Crec sincerament que Catalunya té totes les condicions per tornar a ser un dels territoris més pròspers, innovadors i atractius d’Europa. Tenim talent. Tenim universitats. Tenim empreses. Tenim una posició geogràfica privilegiada. Tenim una capital amb un potencial extraordinari. I, sobretot, tenim una societat capaç de reinventar-se a sí mateixa quan apareixen líders que saben aixecar la mirada més enllà de l’endemà. També disposem d’actius estratègics, com la projecció internacional de Barcelona i la seva capacitat d’atreure talent, inversió i coneixement, que demostren que hi ha bases sòlides sobre les quals construir un projecte de futur.
No necessitem que ens expliquin cada dia per què hem de tenir por.
Necessitem que algú ens expliqui per què val la pena tenir esperança.
Esperança en una economia que torni a premiar el talent. Esperança en una educació que torni a ser excel·lent. Esperança en una administració que funcioni. Esperança en una Barcelona que torni a pensar en gran. Esperança en una Catalunya que lideri en innovació, en coneixement, en qualitat de vida i en oportunitats.
La por mobilitza durant un temps.
L’esperança construeix països.
No ignorem els problemes. Seria irresponsable. Però tampoc deixem que siguin els qui només saben explotar-los els qui ens marquin l’agenda.
Perquè els pobles que només tenen por acaben buscant salvadors.
Els pobles que tenen esperança acaben construint el seu futur.
TV3 no és un mitjà de comunicació, és una agència de publicitat i propaganda del PSC i ERC: amaguen informació, la manipulen i la deformen, retorcen el llenguatge amb objectius partidistes, generen un estat d'opinió amb enquestes falses i pretenen espanyolitzar-la. TV3 ha mort.
@UnSrdeBarcelona Ha posat vostè el dit a la nafra. Els nostres polítics estant malalts de poder i diners, es creuen que són inviolables. La política, tant necesaria, ara fa un fàstic immens i em sento orfa d'aquesta moral de la que vostè parla. Impotència per no saber per on tirar
@ForsLluis@jordisabate Hi ha de tot, però d'aquí ha dir que és una organització criminal.... Demostra una mirada esbiaixada i una mirada un xic o molt infantil