@jaumeclotet Doncs jo discrepo. Precisament des que no hi ha peatges que les autopistes s’omplen de conductors que van pel carril del mig a poc a poc, tant a l’AP7 com a la resta d’autopistes
“Setembre negre” Sandro Veronesi
Una novel·la sobre com li trontolla la vida a un adolescent a la Itàlia de 1972. Tota la novel·la m’ha agradat molt però especialment la part final del camp d’oliveres. Magnífica. I magnífica també la traducció de @pauetvidal@Ed_Periscopi
“El cartògraf d’absències” Mia Couto explica la història de la memòria familiar de dos personatges que també és la memòria de la terra i de la història de Moçambic @Ed_Periscopi
Prometeu de mil maneres @carlesrebassa posa tendresa a la sordidesa, a la marginalitat i a la denúncia de la massificació de Palma sense perdre de vista la realitat i el destí de Prometeu @universllibres
Una dona a qui estimar de @Kallifatides
La història de l’amistat amb l’Olga plena de detalls tendres i entranyables. Descripcions i reflexions boniques. Una petita meravella
Editat per @G_Gutenberg i traduït per Carolina Moreno
“Bona sort” Nickolas Butler
La història de tres socis i amics que per l’ambició dels diners accepten un repte que els farà trontollar tota la seva vida. Editat per @Ed_Periscopi i traduït per Marc Rubió, que sempre sap distingir el registre col·loquial del formal
La casa de la Bruguera, Elizabeth Gaskell
Una novel·la sobre com una noia supera la tirania del germà i la discriminació de la mare
Editada per @CalCarre i traduïda per @MartaPera
“Solito” Javier Zamora
La història de l’autor que, quan tenia 10 anys, va emprendre el camí de l’emigració des d’El Salvador fins als EUA. Entranyable, real i cru, un llibre sobre el viatge dels immigrants a la recerca d’una vida millor. Publicat a @Ed_Periscopi
#MésNit3Cat Ada Colau donant lliçons de combatre el feixisme i l’extrema dreta. Ella, que va ser alcaldessa gràcies a pactes amb feixistes i a les mentides de les clavegueres sobre Trias. Una hipòcrita de campionat. Destrossa BCN, i diu que és de classe popular
El nivell de baixesa moral a què han arribat els qui es creuen moralment superiors fa esgarrifança. La falta de respecte a l'altre, la falta de rigor, el recurs a la manipulació exactament com fa Donald Trump, descriuen perfectament on se situa avui aquesta esquerra desnortada que governa l'Estat espanyol.
Potser està fent punts perquè l'acullin a la plataforma de les esquerres; potser és que vol tapar la incompetència del seu ministre de Cultura amb l'afer de Sixena o, simplement, perquè creu que anar a Onda Cero a insultar Junts la farà caure simpàtica davant la dreta mediàtica, com els passa a d'altres que practiquen el mateix esport...
Les afirmacions tan contundents com les que reitera la vicepresidenta espanyola s'han de basar amb dades i amb fets. Però no ens coneix, no sap qui és el nostre votant ni el nostre militant; viu del mite fundacional de l'espanyolisme a Catalunya, segons el qual tot allò que és català (i catalanoparlant) és de dretes, burgès, sovint especulador i, per descomptat, carlí. Allò dels "señoritos" que tot sovint algú s'encarrega de repetir cínicament. I òbviament, com que no li agrada el que votem i el que defensem al Congrés espanyol, s'hi regira insultant-nos i no pas rebatent-nos. Que és el que fan els populistes.
La gent que ens vota mereix més respecte de part d'algú que comparteix un espai polític que va preferir pactar amb el PP per fer-nos fora de l'alcaldia de Barcelona. En tot cas, bon vent. La propera vegada, que demani al PP els vots per ser vicepresidenta i potser viurà més bé.
Yolanda Díaz assegura que Junts “ha sigut sempre racista i classista” via @elnacionalcat https://t.co/55VXq8oxhK
@versiorac1 “en arribar a la fàbrica de ciment, carril esquerre directe a Barcelona” quan el van posar en català els nostres pares ens feien abaixar els vidres per escoltar el català