Un matí de l'Onze de Setembre, amb el meu avi vam sortir a passejar. Passeig de Gràcia avall se'ns va acostar una noia; duia una panereta plena de llacets de les quatre barres. L'avi li va donar uns quants cèntims i la noia em va clavar un llacet al pit.
L'Onze de Setembre, 1982
Vas tornar quan més ho necessitava. M’has escoltat, m’has entès, i m’has ajudat a aixecar-me quan semblava impossible. Per un 2025 on seguim creixent i, qui sap, aprenguem a cantar. Gràcies per ser tan bona amiga. 🥰
#famouslastwords@MiriamT_26
Quan algú que coneixem té un amor, es veu. Els ulls, el gest, la manera de caminar, la manera de riure, la manera, tot d’una, d’absentar-se, encara que només sigui un segon de tot el que el volta, delaten un cor alterat. Es canvia de conducta.
Per ganes de joc