PepitaTortosina

Tortosina de neixement

[ElNacional.cat @elnacionalcat]

🔵 Nogueras crida a escollir entre un model que "arrossega a l'empobriment" o el de la "Catalunya que prospera"

Junts acusa Sánchez d'utilitzar 'el dolor i el patiment' de la crisi de l'habitatge per 'interessos electorals' https://t.co/Abs3WUeyaM

[🟦 Pilar Rahola @RaholaOficial]

En dos dies Sanchez ha capgirat de tal manera la situació que ha aconseguit que ell, que té tot el poder, no sigui responsable de res, i que Míriam Nogueras, que només intenta defensar els seus votants, sigui la cara perversa de l'especulació i la riquesa

https://t.co/rKCTF9Ic0P

[Miriam Nogueras 🎗 @miriamnoguerasM]

Ara ja no decidiran Pedro Sánchez i els seus socis. Ara ens toca decidir als catalans. Volem un model que ens arrossega a l’empobriment i ens ofega a impostos? O volem trencar definitivament amb tot això i treballar per la Catalunya que prospera?

Som els únics que ens hem plantat davant del radicalisme dels dos extrems i davant de la confrontació de les dues Espanyes, a la que tots els altres s’han de deixar arrossegar, i hem escollit i escollirem sempre Catalunya i els catalans.

[Junts per Catalunya🎗 @JuntsXCat]

🗣 Portaveu @miriamnoguerasM: "Aquest reial decret permet que els fons continuïn comprant, especulant i desnonant. La proposta que vam presentar tot això ho frenava. El més greu no és que vostès no s'hagin atrevit amb els fons, sinó que amb qui sí que s'han atrevit és amb milers de famílies que s'esforcen i aguanten ofegades un cost de vida cada dia més alt."

[Junts per Catalunya Congrés i Senat @JuntsxCatMadrid]

🏠 Si no defensem nosaltres el petit propietari català, no ho farà ningú.

❌ Podemos i Rufián: «Amb Junts, no».

📢 Prefereixen que la gent continuï patint només per poder seguir fent propaganda.

🎙️ Entrevista El Matí de Catalunya Ràdio
🎥@LaManchester i @CatalunyaRadio

[Mantinc el Català @mantincelcatala]

Terrassa es compromet a promoure l'hàbit de mantenir el català al carrer i les escoles.

https://t.co/Y24ziugzEv

[Kateri Seraphina @KateriSeraphina]

Tous ceux qui sont nés entre 1952 et 1979 ont été les acteurs d’un changement que nos parents n’auraient même pas osé rêver.
Nous avons été les premiers témoins d’un bouleversement technologique profond, celui qui a façonné le monde moderne.
Nous voyons aujourd’hui ces maisons achetées par nos parents valoir 20 à 30 fois plus…
Nous sommes la dernière génération à avoir joué dans la rue, dans les cours de récréation, aux billes, au ballon prisonnier, à cache-cache, à l’élastique, à la marelle, au « Jacques a dit », au Stop…
Mais nous sommes aussi la première génération à avoir connu les jeux vidéo : le Pac-Man, les premières consoles Atari…
Nous avons écouté les feuilletons radiophoniques de nos grands-parents, connu les pique-niques en famille, sur l’herbe, avec une nappe et des plats maison.
Nous sommes les derniers à avoir écouté de la musique sur des disques vinyles — ces petits 45 tours et les grands 33 tours.
Nous avons commencé à enregistrer nos propres cassettes, vu naître les vidéos BETA, puis VHS, et nous avons été les pionniers du walkman, du CD…
On nous a appelés “génération X”, comme pour dire qu’on ne valait pas grand-chose… Mais comparés à quoi ?
Nous avons appris à utiliser les ordinateurs — chose que nos parents et grands-parents n’ont jamais connue — et bien avant ces jeunes d’aujourd’hui qui regardent souvent les anciens avec dédain.
Nous, nous n’avons jamais méprisé ceux qui ne savaient pas se servir d’un clavier ou d’une souris.
Nous avons vu les premiers miracles : les calculatrices de poche, les PC à écran cathodique, les premiers téléphones portables gros comme des briques, lourds comme des haltères.
Et nous avons cru, un moment, que l’Internet allait libérer le monde…
Nous sommes la génération de Cachirulo, Ultraman, Don Gato, GI Joe, Les Pierrafeu, La Famille Addams, Tom et Jerry, Les Monstres, Bip Bip et Coyote, Bonanza, La Panthère Rose, Les Jetsons, Le pivert fou, Candy, Sandy Belle…
Nous avons grandi en écoutant The Beatles, Rolling Stones, Creedence Clearwater Revival, The Who, Led Zeppelin, The Carpenters, Jackson Five, Guns N’ Roses, puis en espagnol ou français : Soda Stereo, Mecano, Flans, Hombres G, et même Locomía avec leurs éventails, sans oublier les Bukis, Temerarios, ou Tigres del Norte pour les amateurs de musique populaire.
Nous sommes les derniers à avoir bu des sodas dans des bouteilles en verre d’un litre, des Coca-Cola familiaux à 90 centimes, à faire les courses à vélo avec le sac en tissu à carreaux, et à garder la monnaie pour s’acheter des bonbons.
Nous sommes aussi les derniers à avoir ramassé une tortilla ou un bout de pain tombé par terre, à l’avoir remis dans le panier avec un petit remords sacré à l’heure du repas. Aujourd’hui, aucun enfant ne ferait ça — les bactéries ! dirait-on.
Ce message s’adresse à ceux nés entre 1952 et 1979.
Et franchement, on ne sait toujours pas comment on a survécu à notre enfance !
En y repensant, c’est difficile à croire :
On voyageait en voiture sans ceinture de sécurité, les bébés sans siège auto, on a survécu à des accidents sans airbag.
On faisait des trajets de 10 ou 12 heures sans râler, sans demander à faire une pause toutes les heures.
Pas de sécurité aux portes, ni de bouchons "anti-enfants" sur les médicaments…
On roulait en vélo, en rollers ou en trottinette sans casque, sans genouillères. Les balançoires étaient en métal, les toboggans rouillés aux coins tranchants…
Pas de téléphone portable.
On allait à l’école avec des sacs lourds remplis de livres et de sandwichs, sans roulettes ni rembourrage ergonomique.
Et combien de fois n’a-t-on pas vu notre sac se casser, nos affaires tomber, nos goûters s’écraser par terre ?
On mangeait des sucreries, des gâteaux industriels, des glaces colorées, on buvait des sodas sans être obèses.
Tout au plus, un ou deux enfants étaient un peu potelés… et voilà.
On partageait nos boissons, et personne ne craignait d’attraper quoi que ce soit… sauf les poux, qu’on soignait au vinaigre chaud.
On souhaitait attraper la grippe, la varicelle ou la rougeole pour avoir quelques jours de repos à la maison.
Pas de PlayStation, pas de 999 chaînes de télé, pas d’écrans plats, pas d’Internet…
Mais on s’amusait comme des fous avec des ballons d’eau, des jeux de rue, des cowboys et des poupées.
Et jamais on n’entendait parler de réchauffement climatique…
On flirtait en jouant à “action ou vérité” ou à la bouteille, pas cachés derrière des écrans ou des messageries douteuses.
Pas besoin de réseaux sociaux pour exister.
Il suffisait d’un sifflet ou d’un cri façon Tarzan, et toute la bande sortait de chez elle.
On n’était pas “dark”, “emo”, “gamer”, “otaku” ou “skateur”...
On était le blond, la maigre, le petit, le costaud, la bouclée, le noir, le rigolo… mais on faisait tous partie du même groupe.
On a appris à être responsables (souvent de force), à assumer nos erreurs, à en payer les conséquences…
Et c’est comme ça qu’on a grandi.
Libres. Fragiles. Forts. Vivants.
Félicitations à nous !
Par Cristina Rivera Garza

[República de les Lletres @deleslletres]

Josep M de Sagarra va morir a Barcelona el 27 de setembre de 1961.
És l'únic traductor de Shakespeare que va haver de publicar en la clandestinitat les obres de l'autor anglès.
També va veure prohibida dues vegades (1941 i 1945) la seva traducció de la Divina Comèdia.

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

M’agradaria compartir amb vosaltres una notícia que ha sacsejat la meva família aquest matí.

Per fi, després de molts anys de recerca, han trobat davant la costa de Premià les restes del PO-087, un Spitfire abatut l’any 1938.

Perquè entengueu què significa, deixeu-me retrocedir uns quants anys.

Som a inicis de 1938. La Guerra Civil Espanyola comença a agafar un caire dramàtic. Des de Mallorca, el líder feixista italià Arconovaldi organitza els bombardejos sobre Barcelona. Els bombarders italians creuen el Mediterrani des de les seves bases a les Balears i ataquen sistemàticament la ciutat, provocant milers de morts.

Davant d’aquest escenari, el servei secret britànic posa en marxa una operació secreta per intentar mitigar els efectes dels bombardejos.

Deu pilots de la RAF, alguns dels millors de la força aèria britànica, són destinats clandestinament a Catalunya. Entre ells hi havia un germà del meu avi: Jack Wills.

Tenien la base a Avinyó, a l’Empordà, i, en coordinació amb l’aeròdrom de Sabadell, van organitzar un petit dispositiu de deu caces Spitfire amb una missió gairebé impossible: interceptar els bombarders italians que venien de Mallorca i dificultar, tant com fos possible, els atacs sobre Barcelona.

I així arribem al fatídic 13 de març de 1938.

Aquell dia els italians van llançar el que havia de ser un dels seus atacs més devastadors sobre la ciutat. Els deu joves pilots britànics van enlairar-se des de Sabadell per intentar aturar-los.

Pel poc que sabem —bona part de la documentació sobre aquella operació encara continua sota secret del govern britànic—, la batalla aèria va ser duríssima.

Va arribar un moment en què els pilots britànics van haver de prendre una decisió: abandonar el combat i tornar a la base abans de quedar-se sense combustible, o continuar lluitant.

El meu parent va decidir continuar.

I pel poc que sabem d’aquell dia, ho van aconseguir.

L’atac massiu que podia haver estat un dels més destructors sobre Barcelona va ser rebutjat i els bombarders italians que no van ser abatuts van acabar tornant cap a Mallorca.

De Jack Wills no se’n va saber mai més res.

Simplement, va desaparèixer sobre el mar.

Fins avui.

Aquest matí ens han comunicat que un club submarinista de Premià va localitzar fa uns mesos les restes d’un avió a unes quantes milles nàutiques de Premià de Mar.

Ara, finalment, se n’ha certificat la identitat.

És el PO-087.

El seu Spitfire.

Evidentment, a casa estem molt emocionats amb la notícia. Després de gairebé noranta anys, d’alguna manera, en Jack ha tornat.

Simplement ho volia compartir amb vosaltres.

Que passeu un bon dissabte.

I si feu molts likes i molts retuits, un dia us explico la història sencera, i perquè hi ha una samarreta seva exposada al Imperial War Museum de Londres.

[Javier Martinez @JavierM21161125]

Xavi, avui faries 12 anys, estic segur que series un homenet guapo i trapella, que ens hauries fet riure molt i m'hauries plantat cara i guanyant-nos sempre amb la teva alegria i la teva personalitat ja tant petit, felicitats amor meu, papá t'estima molt i t'estimará sempre 💖💫

[Angelets de la Terra #CentreCulturalCatalunyaNord @AngeletsTerraCN]

🔥 És excepcional veure com, a la Catalunya Nord, diversos pobles reben la Flama del Canigó al so d’Els Segadors. Això demostra que la flama de la identitat catalana continua ben viva al nord de l’Albera.

Hem pogut recollir els casos de Sant Feliu d'Avall, Sant Andreu, Sant Esteve del Monestir, la Roca de l'Albera, Sant Joan de Pladecorts, Oleta i Èvol, Sant Cebrià del Rosselló, Santa Maria la Mar, el Soler (video adjunta), Molig i Millars, però estem convençut que n’hi ha més.🔥

#FlamaDelCanigó #CatalunyaNord #ElsSegadors #SantJoan #LlenguaCatalana #PaïsosCatalans

[Laura Borràs 🎗 @LauraBorras]

Una reflexió per al conjunt del moviment independentista, aquesta revetlla de Sant Joan.
I el record del poema de Joan Maragall, ‘Els focs d’aquest Sant Joan’.

“Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant…
i en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà.

Que la terra està revolta
sota el peu dels occitans,
i convé que se’n recordin,
de l’antiga germandat.

Des que fou esquarterada
no s’havia vist pas mai
redreçar-se alhora els trossos
cadascú pel seu costat.

Miracle! gent d’Occitània
l’esperit d’Oc s’ha despertat!
Tots la passaren en vetlla,
eixa nit de Sant Joan.

Tots la passaren en vetlla
al voltant dels focs més alts,
perquè es parlin uns amb altres
com llengües de l’Esperit Sant.

Parlaran de serra en serra,
i de la més alta als plans…
Pirineu, si resplendisses
tot encès de mar a mar,

remembrant als fills en vetlla
les memòries del passat,
les fiances del pervindre
i els misteris d’eix atzar

que fa que els fills d’una mare,
que els homes d’un sol parlar
tinguen els braços en l’aire
tots alhora bracejant;

i el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de Llibertat!”

JOAN MARAGALL

Bona revetlla i bona Diada dels Països Catalans!

[Francesc de Dalmases i Thió @francescd]

Ahir, al Parlament, podria semblar que ens vam quedar sols defensant els Països Catalans.

Mentida, gens sols. Ens vam quedar amb Fuster, Rodoreda, Alcover, Llull, Murià, Espriu, Leveroni, Raspall, Pedrolo… i amb tota la nostra història de nació mil·lenària.

Renunciar-hi sí que és quedar-se sol.

(Extraordinaris aquests dos minuts llargs de l’admirada @CarmeRenedo.)

[XFargas @XFargas]

Gràcies, @orriolsderipoll per donar veu a l'ELA i a les malalties rares.

"L'ELA és la fragilitat humana elevada a la màxima expressió; veure com se't mor el cos mentre tu sobrevius dins és, segurament, el tràngol més dur pel qual pot passar una persona."

La burocràcia arriba tard. La malaltia no espera.

Més recursos. Més celeritat. Més humanitat.

Perquè darrere de cada expedient hi ha una família lluitant contra el temps.

Una abraçada @pons_sabate

[República de les Lletres @deleslletres]

Els països del punt volat, de la c trencada, dels accents oberts i tancats, dels febles, dels diacrítics... La llengua sense estat (disculpes Andorra) més potent del món, 10M de parlants, 9000 llibres l’any i estudiada a 145 universitats de l’estranger.
El nostre tresor nacional

[Junts per Catalunya Congrés i Senat @JuntsxCatMadrid]

🚫Hi ha una forma d’odi que continua sent invisibilitzada: la catalanofòbia.

⚠️No hi ha ni una referència als insults, càntics i expressions de menyspreu contra Catalunya, la llengua catalana, els símbols nacionals catalans o els clubs i aficionats catalans.

🎥@Josepmcervera

[Antiburocràcia Catalunya @AntiburocraciaC]

L'expulsió dels sis-cents cantaires de la Sagrada Família ja no és només notícia a Catalunya. Una senadora del Japó l'ha posada sobre la taula.

Es diu Yuko Ohtsubaki, és senadora del Partit Socialdemòcrata japonès i fa anys que és una de les veus que expliquen la causa catalana al seu país.

Va ser a l'aeroport del Prat l'octubre del 2019, entre la gent que va respondre a la crida del Tsunami Democràtic després de la sentència del Procés.

No és una observadora casual: coneix Catalunya, la segueix i en parla des de l'altra punta del món.

Ara ha qüestionat públicament que la policia espanyola fes fora sis-cents cantaires d'un temple per portar estelades entre les partitures i voler cantar Els Segadors. I ho ha lligat amb una pregunta que fa mal precisament perquè ve de fora: què en pensaria el Gaudí que va dissenyar la Sagrada Família, d'una escena com aquesta?

És la pregunta que desmunta tota l'operació d'imatge. Perquè la jornada s'havia preparat com un aparador: el papa, la torre, les autoritats, la postal d'una Catalunya tranquil·la i normalitzada.

I ara resulta que el detall que travessa fronteres no és la benedicció ni l'arquitectura, sinó que es va treure a empentes sis-cents catalans per voler cantar el seu himne nacional a casa seva.

El que els organitzadors volien amagar és exactament el que ha donat la volta al món: que per sostenir la postal de la normalitat van haver de recórrer a la repressió que deien superada.

Els sis-cents cantaires no van poder cantar aquell dia. Però el seu gest ha arribat més lluny que tots els discursos oficials de la jornada —fins al Parlament del Japó.

A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc

[MarçaI @MRSHL0]

El Barça d’Handbol celebrant la Champions cridant “VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA”

Han fet un absolut partidàs de principi a fi. Quins cracks! 💙❤️

[José Vico 🔻🇵🇸🇿🇦 @josevico4]

Para los que dicen que con Franco se vivía mejor y que ahora vivimos en una dictadura.
Habla quien lo vivió.
No es un niñato youtuber