Us enrecordeu de la Cuenta Vivienda?
Durant molts anys, a Espanya vam tenir una política molt clara respecte de l’habitatge: volíem que la gent pogués comprar casa seva. I, especialment, que els joves poguessin fer-ho.
Hi havia els comptes habitatge, que incentivaven fiscalment els joves a estalviar durant uns anys per reunir els diners de l’entrada. Hi havia la deducció per compra d’habitatge habitual, que permetia desgravar una part de les aportacions a la hipoteca. Hi havia, en definitiva, tota una arquitectura fiscal orientada a facilitar l’accés a la propietat.
Tot això va desaparèixer.
I és important entendre per què. Després de l’esclat de la bombolla immobiliària, Espanya va arribar a la conclusió que durant massa anys havíem incentivat excessivament la compra. Havíem construït massa, ens havíem endeutat massa i havíem convertit el totxo en una part desproporcionada de la nostra economia. En plena crisi financera, a més, calia reduir el dèficit públic.
La decisió podia tenir sentit aleshores. El problema és que han passat gairebé quinze anys i continuem aplicant una medicina pensada per curar una malaltia que ja no tenim.
El problema de l’Espanya del 2008 era que els joves, i els no tan joves, compraven pisos amb massa facilitat, amb hipoteques del 100% i preus inflats per una bombolla especulativa. El problema de l’Espanya del 2026 és pràcticament l’oposat: molts joves, fins i tot amb estudis, feina i salaris raonables, no poden ni plantejar-se comprar un habitatge perquè és extraordinàriament difícil acumular els 50.000, 60.000 o 80.000 euros que poden necessitar entre entrada, impostos i despeses.
I això té conseqüències molt més profundes que no poder comprar un pis.
Significa emancipar-se més tard. Significa retardar la formació d’una família. Significa tenir fills més tard o no tenir-ne. Significa continuar vivint amb els pares o dedicar una part desproporcionada del salari a un lloguer que, a diferència d’una hipoteca, no genera patrimoni.
Potser no hem de recuperar exactament les polítiques del passat. Probablement tornar a subvencionar indiscriminadament qualsevol compra d’habitatge seria un error i podria acabar traslladant part de l’ajuda als preus.
Però entre subvencionar una bombolla immobiliària i no fer pràcticament res hi ha molt espai.
Podríem recuperar un compte habitatge millor dissenyat, limitat al primer habitatge, a determinades edats i a determinats nivells de renda. Podríem incentivar fiscalment l’estalvi destinat a l’entrada. Podríem recuperar una deducció parcial durant els primers anys de la hipoteca. Podríem premiar fiscalment l’esforç d’un jove que cada mes aparta 300 o 400 euros per intentar construir el seu futur.
Perquè durant dècades vam dir als joves: estudia, treballa, estalvia i podràs construir-te una vida.
Avui els continuem demanant que estudiïn, treballin i estalviïn. Però hem retirat bona part dels instruments que els ajudaven a convertir aquest esforç en patrimoni.
Vam eliminar aquells incentius perquè volíem deixar enrere un país obsessionat amb el totxo.
Potser ha arribat el moment de preguntar-nos si, intentant corregir els excessos d’una generació, no hem acabat traient oportunitats a la següent.
Que passeu un bon Dimecres.
Post-scriptum: Quan ens diguin que no hi ha diners per recuperar aquests incentius, potser seria el moment de qüestionar-se en què es gasta els diners el nostre Govern.
🇪🇸🇲🇦 #España y #Marruecos refuerzan la coordinación para hacer frente a los flujos migratorios y se comprometen a revisar e implementar medidas para la entrega, lo antes posible, de todas las personas que han entrado ilegalmente en #Ceuta.
🔗 https://t.co/lU0KScK78T
El Gobierno puso tres condiciones para prorrogar tres años el funcionamiento de Almaraz:
1. Que la seguridad estuviera garantizada. El Consejo de Seguridad Nuclear ya la ha avalado.
https://t.co/StR17ziq07
2. Que no supusiera un coste para los ciudadanos. Las eléctricas nunca han solicitado dinero público para mantener la central en operación.
3. Que fuera necesaria para la estabilidad de la red eléctrica.
https://t.co/tm3pz2lfrz
Se acabaron las excusas.