@elonmusk The charity business has been around for a very long time. What we're really seeing is your strategy to compete against OpenAI. Competition is good for us citizens; it benefits us. I hope you don't break OpenAI.
@realvsmyth@elonmusk Personalized Education, The Diamond Age - Neal Stephenson.
Of course, it all depends on how it's used.
Your question could really be: Has anyone actually heard that humanity brings any benefits?
@sama PC software to have a sophisticated memory mechanism using threads and connections, creating a database on the local computer that could be used by the external AI, and to finally be able to play role-playing games using the Game Master's AI and YES, kill a lot of Goblins.
@EvaGarc14446704@rac1 No, el que creien era augmentar molt la competència entre treballadors en comptes de deixar-la on hauria de ser, entre empreses.
Baixant drets i sous.
@mariaelisasmith Para eso tampoco hace falta la telepatía. Ya lo hacen con la televisión, móviles e internet, incluso alguien que se acerca a ti y te habla.
Otra cosa es lo que vas a hacer tú con esa información percibida de cualquier manera.
I used to believe that someone capable of launching rockets into space would be above political ideologies —left, right, communism, capitalism, fascism, nationalism... mere constructs.
A dictatorship led by a good person is always preferable to a democracy governed by malicious and manipulative individuals. Reality often diverges from abstract ideals.
To be frank, there are many people in high places who are profoundly unwell —individuals who have been morally corrupted by wealth. Fortunately, you possess a mind genuinely driven by science and progress. But those who are wealthy, bored, and lack such passions... what do they turn to? Often, terrible things.
I truly hope no strange or misguided ambitions are planted in your mind.
@txellvilaplana El pitjor és que en campanya pots dir qualsevol cosa. Ho torno a repetir, qualsevol cosa. I després quan ja t'han votat pots fer tot el contrari que no passa res. L'única penalització és que no et votin més. Però després treus una altra vegada un vídeo i tot solucionat.
Espera, espera, espera...
"Deixa de fer el cagallàstimes, si us plau."
Perdona, però necessites alguna cosa més? Vols també un cafè?
Els arguments d’abans estaven bé, però ara t’has tret de la màniga l’excusa de "Tu la vas treure perquè encara que t’inhabilitin no ets ningú per Catalunya", i et quedes tan ample.
Ell la va treure. Punt. Sense excuses. La seva vida personal podia haver millorat molt, i tot i així ho va fer. Però tu ho excuses amb aquesta merda d’argument. I no hi pot faltar el teu toc d’humilitat, eh? (Com jo).
I mira per on, no van ser “els altres” qui el van inhabilitar, oi? Quina cosa més curiosa...
Un mindundi? Aquest senyor va ser alcalde, i el que va fer ho va fer pel seu poble i pels seus ciutadans, i molts el respecten. Qui collons et penses que ets, tu?
Prepotència de merda. Encara no esteu fent res per Catalunya, encara no heu fet res. Quan ho aconseguiu, potser podràs parlar. De moment només esteu fent campanya, ampliant el partit, cobrant més diners. I ja t’atreveixes a mirar per sobre l’espatlla? Només perquè teniu més diners i més visibilitat?
Quan creus que em podràs parlar i explicar tot el que has fet per Catalunya si continueu així? El 2028? O potser el 2032? No sé pas si surt a compte esperar tant, tal com estan les coses, oi? Però bé, si us podeu anar fent més grans i guanyar més diners, alguna cosa és.
Barallant-vos entre vosaltres en comptes de demanar perdó, ni tan sols parlar o negociar. Patètic. I a sobre amb aquest to... fastigós.
Si us ataquen com a polítics, responeu com a polítics. No amb aquesta merda d’atac personal després d’haver-lo traït. Abaixeu el cap i avergonyiu-vos abans de parlar així a una persona de bé que vol el millor pel seu poble.
Sr. Puig, sé que vostè és incansable i que té el suport de molta gent —també el meu. I si necessita qualsevol cosa, també pot comptar amb mi. Molts ànims.
Hola, no entens què són els trolls a Internet? És una mica com el que eren abans les bromes telefòniques... No els importes gens. Quan ell t’anomena "Josep Maria", en realitat s’està responent a si mateix... L’únic que li importa és el seu enginy, el seu humor, la seva personalitat de merda. No hi ha ni serietat, ni responsabilitat, i encara menys educació.
Per més que li responguis amb profunditat i lògica, i amb tot el que tu vulguis, ell en tindrà prou amb una o dues paraules, com un nen petit. Als inicis d’Internet, el fenomen dels trolls estava molt exagerat. La gent creia que es podia ser totalment anònim només amb no posar el nom, i era una bogeria. Es va haver de fer una campanya de "No donis menjar al troll" a molts llocs, i aquella resposta comunitària va ser molt important.
Trolls te’n trobaràs sempre a les xarxes socials. Només depèn de tu si vols fer-te mal a tu mateixa o no. Si vols entendre’ls més... no ho sé, parla amb algun psicòleg que ens ho pugui explicar millor. I ho sento si has tingut un mal dia.
I per trist que sigui, hi ha gent a qui no faràs canviar d’opinió, i encara menys només amb paraules. No t’hi esforcis massa...
Ànims i força!
@SergiMaranya Vols dir que el govern espanyol vol eliminar una eina com la que és la divisió de l'idioma i la cultura en una zona i fer que tots parlin igual i no hi hagi problemes? No ho tinc gaire clar.
Es podria dir que la covardia és el principal problema que té avui dia Occident. Hauria de ser el tema principal en molts debats, covardia a tots nivells. Com ja van anticipar Kant, Dumas, Étienne de La Boétie... John Stuart Mill va dir: “El valor moral d'un ésser humà no es mesura per allò que creu, sinó per la seva disposició a actuar per aquestes creences.”
Hi havia una vegada, en un bosc dens i fosc, una llavor anomenada Lluna.
No era qualsevol llavor. Lluna havia nascut amb fam de cel. No volia créixer només per sobreviure, volia alçar-se fins on ningú gosava mirar. Volia existir amb força.
Però el bosc no volia això.
Les arrels antigues la van notar de seguida. "No ho intentis", li xiuxiuejaven. "Aquest lloc no és per a llavors com tu."
Els arbustos espinosos no només li parlaven, li clavaven les punxes cada vegada que alçava els brots. I el vent... aquell vent que semblava màgic, la colpejava amb crits carregats de menyspreu.
"Calla. Baixa el cap. No et facis veure."
El bosc volia silenciar-la.
I Lluna gairebé ho va fer. Gairebé es va trencar.
Però no.
Un matí, no va ser la rosada qui li va parlar.
Va ser el dolor.
El dolor de viure agenollada, de no ser qui sabia que podia ser.
I aleshores, va decidir que si havia de créixer, ho faria trencant.
Trencant arrels, espines, i murs de silenci.
No podia fer callar les veus... però podria fer que li tinguessin por.
Por de veure-la alçar-se quan tots la volien sota terra.
Va fer créixer arrels profundes i dures com ferro.
Va deixar que les seves fulles fossin punxegudes, fortes, incòmodes per als que s’acostessin a fer-li mal.
I va créixer. Va créixer lluitant. Va créixer contra.
Els ocells? No li cantaven. Cridaven amb ella.
Els insectes? No buscaven ombra, buscaven refugi en el coratge.
I així, el bosc no va aprendre res.
Però Lluna sí:
que no cal ser entès per tothom,
sinó impossible d’ignorar.
I que si el món et vol callada,
la resposta ha de ser més soroll.
A mi m'agradaria saber si una cosa tan senzilla com publicar les principals marques d'empreses espanyoles més fortes s'ha fet perquè els consumidors que es vulguin desprendre d'Espanya no comprin els seus productes com a mesura de protesta.
No sé si ni això s'ha fet. I si s'ha fet, jo no ho he vist.
@orriolsderipoll Bé però... quants es van fer servir per realment fer campanya i quants es van quedar? Potser es van gastar tots els partits el mateix :P