@gabrielrufian Deixa d’atacar els mitjans de comunicació i posa’t a treballar una mica per Catalunya.
Atacar @JuntsXCat i defensar els socialistes per salvar Espanya és el teu únic propòsit, i ja no ho pots dissimular ni amb les teves piulades demagògiques.
Per cert:
https://t.co/I9f7Oc6hxD
Quina tristesa veure els diputats d’@Esquerra_ERC a Madrid —@TeresaJorda, @fmarcalvaro, @PilarVallugera, @jsalvadorduch, @InesGranollers i @EtnaEF— aplaudir el menyspreu que @gabrielrufian ha llançat contra @boye_g i Waterloo. Banalitzar l’exili no és realisme: és deslleialtat amb qui paga car defensar —i haver defensat— el país. De qui amaga el preu de la repressió, qui se’n pot refiar? Ser d’esquerra mai no ha volgut dir girar l’esquena als perseguits.
Pau: Vull comprar una bicicleta que val 400 €.
Govern: No pateixis, Pau. Et deixem 50 € perquè la puguis comprar.
Pau: Fantàstic! Ja em falta poc.
Govern: Bé… ara paga’m 40 € d’impostos.
Pau: Com? Em deixes 50 € i me’n cobres 40?
Govern: Sí. I recorda que els 50 € també els hauràs de tornar.
Pau: I els altres 310 €?
Govern: Aquests els poses tu.
Pau: O sigui, m’he de pagar gairebé tota la bicicleta, pagar els impostos i tornar els diners que m’has deixat.
Govern: Exacte.
Flipa, amb l’emancipació!
Sense pressupostos
1. Ha creat 17 conselleries, el rècord de la història de la Generalitat.
2. Ha nomenat 260 alts càrrecs a dit
3. Ha incrementat les subvencions als grups parlamentaris de 3,7 a 3,925 milions d’euros anuals.
4. Ha destinat 900.000 euros al complement de productivitat dels treballadors del Parlament.
5. Ha previst 200 nous alts càrrecs a la nova estructura catalana de l’IRPF.
6. Les subvencions per projectes han passat d’1,5 milions a 6,6 milions d’euros, multiplicant-se per més de quatre, amb una mitjana que puja de 55.000 a 88.000 euros per projecte.
7. 300 nous alts càrrecs vinculats a la nova estructura de la DGAIA.
8. És el govern amb més estructura política de la història recent, amb 55 càrrecs de confiança més que la legislatura anterior.
9. El nombre d’alts càrrecs i personal eventual no ha deixat de créixer durant el seu mandat.
10. 948 alts càrrecs i personal de lliure designació, amb sous que oscil·len entre els 95.000 i els 140.000 euros anuals.
11. Ha apujat el 265% a RAC1, un 54% a La Vanguardia, el 47% al Diari Ara i un 47% més al Punt Avui.
…
Amb pressupostos:
Ell i els consellers passaran a cobrar 10.000 euros més.
Peró bufa tu el que demanen els mestres catalans, drets, ratios i salaris justos i que se’ls pagui i reconegui els que se’ls deu, oi @salvadorilla ?
De ciment armat!
🏠El que no t’expliquen:
-el RD “d’habitatge” que avui es vota permet que els grans tenidors prorroguin els contractes, conservant el preu antic i, per tant, eviten aplicar les rebaixes de preus (oh!sorpresa, i CCOO, UGT o el sindicat de llogateres et diuen que s’ha de votar a favor)
-també diu que a qui NO paga lloguer se li ha de prorrogar el contracte (!!)
-tampoc t’expliquen que les mesures que aplica el govern espanyol i socis, NO creen cap habitage nou, han augmentat els preus i han reduït dràsticament l’oferta de lloguer, han augmentat la inseguretat jurídica i arrosseguen els petits propietaris a vendre els pisos (i qui els acaba comprant son empreses i fons voltors!!)
-nosaltres defensem mesures que funcionen a altres països: invertir en habitage públic, equilibrar preus, incentius fiscals a llogaters i petits propietaris, desgravar lloguers i hipoteques (1 persona-1hipoteca), que els majors de 65 anys que es venen el pis per poder pagar-se una residència no paguin IRPF (“porque no es vivenda habitual” NO ET FOT), que sigui l’estat espanyol qui pagui les despeses de les polítiques socials com fan els països que es dediquen a tenir cura de les persones i no a fer propaganda.
I tu, QUÈ EN PENSES?
“CARTA DE UNA PROFESORA” PARA LOS “IGNORANTOS E IGNORANTAS”
Vía Facebook : : 🔝🔝🔝
“Carta de una Profesora” con acertadísima y lapidaria frase final. Está escrito por una profesora de un instituto público.
Yo no soy víctima de la Ley Nacional de Educación. Tengo 69 años y he tenido la suerte de estudiar bajo unos planes educativos buenos, que primaban el esfuerzo y la formación de los alumnos por encima de las estadísticas de aprobados y de la propaganda política.
En jardín (así se llamaba entonces lo que hoy es “educación infantil”, mire usted) empecé a estudiar con una cartilla que todavía recuerdo perfectamente:
la A de “araña”, la E de “elefante”, la I de “iglesia” la O de “ojo” y la U de “uña”.
Luego, cuando eras un poco mayor, llegaba “Semillitas”, un librito con poco más de 100 páginas y un montón de lecturas, no como ahora, que pagas por tres tomos llenos de dibujos que apenas traen texto.
Eso sí, en el Semillitas, no había que colorear ninguna página, que para eso teníamos cuadernos.
En Primaria estudiábamos Lengua, Matemáticas, Ciencias, no teníamos Educación Física.
En 6º de Primaria, si en un examen tenías una falta de ortografía del tipo de “b en vez de v” o cinco faltas de acentos, te bajaban y bien bajada la nota.
En Bachillerato, estudié Historia de España, latín, Literatura y Filosofía.
Leí El Quijote y el Lazarillo de Tormes; leí las “Coplas a la Muerte de su Padre” de Jorge Manrique, a Garcilaso, a Góngora, a Lope de Vega o a Espronceda…
Pero, sobre todo, aprendí a hablar y a escribir con corrección.
Aprendí a amar nuestra lengua, nuestra historia y nuestra cultura.
Y… vamos con la Gramática.
En castellano existen los participios activos como derivado de los tiempos verbales.
El participio activo del verbo atacar es “atacante”; el de salir es “saliente”; el de cantar es “cantante” y el de existir, “existente”.
¿Cuál es el del verbo ser? Es “ente”, que significa “el que tiene identidad”, en definitiva “el que es”. Por ello, cuando queremos nombrar a la persona que denota capacidad de ejercer la acción que expresa el verbo, se añade a este la terminación “ente”.
Así, al que preside, se le llama “presidente” y nunca “presidenta”, independientemente del género (masculino o femenino) del que realiza la acción.
De manera análoga, se dice “capilla ardiente”, no “ardienta”; se dice “estudiante”, no “estudianta”; se dice “independiente” y no “independienta”; “paciente”, no “pacienta”; “dirigente”, no dirigenta”; “residente”, no “residenta”.
Y ahora, la pregunta: nuestros políticos y muchos periodistas (hombres y mujeres, que los hombres que ejercen el periodismo no son “periodistos”), ¿hacen mal uso de la lengua por motivos ideológicos o por ignorancia de la Gramática de la Lengua Española? Creo que por la dos razones. Es más, creo que la ignorancia les lleva a aplicar patrones ideológicos y la misma aplicación automática de esos patrones ideológicos los hacen más ignorantes (a ellos y a sus seguidores).
Les propongo que pasen el mensaje a vuestros amigos y conocidos, en la esperanza de que llegue finalmente a esos ignorantes semovientes (no “ignorantas semovientas”, aunque ocupen carteras ministeriales).
Lamento haber aguado la fiesta a un grupo de hombres que se habían asociado en defensa del género y que habían firmado un manifiesto. Algunos de los firmantes eran: el dentisto, el poeto, el sindicalisto, el pediatro, el pianisto, el golfisto, el arreglisto, el funambulisto, el proyectisto, el turisto, el contratisto, el paisajisto, el taxisto, el artisto, el periodisto, el taxidermisto, el telefonisto, el masajisto, el gasisto, el trompetisto, el violinisto, el maquinisto, el electricisto, el oculisto, el policío del esquino y, sobre todo, ¡el machisto!
SI ESTE ASUNTO “NO TE DA IGUAL”, PÁSALO, POR AHÍ, CON SUERTE, TERMINA HACIENDO BIEN HASTA EN LOS MINISTERIOS.
Porque no es lo mismo tener “UN CARGO PÚBLICO” que ser “UNA CARGA PÚBLICA”.
Canadà és la prova: menys impostos i burocràcia = més habitatge
Canadà ha eliminat l’IVA en obra nova destinada al lloguer, ha millorat els incentius fiscals i ha reduït la burocràcia i els terminis de permisos. Resultat: més d’1,3 milions d’habitatges en cinc anys i caigudes de preus de fins al 21%.
Qui ho hauria dit?! Pujar i crear impostos, imposar topalls, saturar el sector de burocràcia o tolerar l’okupació i la inquiokupació no augmentava l’oferta, sinó que la redueix.
Totes les evidències ho avalen, però hi ha qui mai ho voldrà entendre. https://t.co/P6gR8vK6tJ
Dues persones comencen a treballar alhora en una mateixa empresa. Tenen el mateix càrrec, el mateix sou i, amb els anys, aconsegueixen estalviar una petita quantitat de diners. Però cadascuna pren un camí diferent.
Una decideix destinar els estalvis a viure el present: viatges, experiències, bons hotels i bons restaurants. Gaudeix d’una vida còmoda i intensa, aprofitant cada etapa.
L’altra opta per una vida més austera. Redueix despeses, viatja poc i destina els estalvis, i una part del seu sou, a comprar un o dos habitatges, assumint una hipoteca amb la idea de garantir-se un complement econòmic en el futur.
Arriba la jubilació. Totes dues cobren la mateixa pensió. Però qui va invertir disposa d’un ingrés addicional procedent dels lloguers, que li permet ara viatjar més, sortir a millors restaurants i gaudir d’allò que va ajornar durant anys. Qui va prioritzar el present conserva, això sí, totes les experiències viscudes.
El debat apareix quan la societat i les institucions qüestionen aquest estalvi, etiquetant qui ha invertit com a “rentista” o “usurer”, i, a més, impulsant decrets que avalen que terceres persones puguin deixar de pagar aquest complement a la pensió sense poder ser expulsades de l’habitatge.
Això obre una reflexió de fons: fins a quin punt és just insultar i expropiar qui ha renunciat durant anys a una vida de luxes per assegurar-se una vellesa més tranquil·la?
Fa un parell de dies que molts de vosaltres m’heu passat aquest post amb unes declaracions d’aquesta senyora que feien referència a mi i m’heu demanat que el contesti. D’entrada he ignorat les vostres peticions perquè la veritat és que no sabia qui era aquesta dona i és un fet sabut que Twitter sempre és ple de gent estranya que diu coses extravagants. Ara bé, quan he vist que insistíeu una vegada i una altra, he decidit esbrinar qui era aquesta tal Alícia Romero (@aliciarll) i he descobert que era la CONSELLERA D’ECONOMIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA! Això no ho dic per menystenir a la nostra benvolguda consellera sinó perquè veieu el grau d’interès que tinc en la política catalana actual!
D’entrada he de dir que celebro que la consellera mencioni el meu llibre (i programa de televisió) ECONOMIA EN COLORS. Lamento, però, que el mencioni sense haver-lo llegit. Economia en Colors és molt recomanable especialment per a gent com ella que, segons llegeixo, no és economista. Si hagués llegit el llibre, hagués aprés que els economistes sempre anem un pas més enllà dels arguments bàsics i ens preguntem, com Josep Pla: “I tot això qui ho paga?”. Si el que a un li interessa és vendre la cabra de que “hi haurà 4.686M €més per a Catalunya”, doncs un acaba repetint el slogan que li dicten des del partit i ja està. Però als economistes seriosos sempre ens hem de preguntar: “i d’on sortiran aquests diners?”.
La resposta simple és que els diners els posarà el govern d’Espanya. De fet, ens diuen que el Gobierno posarà un total de 21.000 milions (números rodons) per a millorar el finançament de TOTES les autonomies. D’aquets 21.000M€, uns 4.686M€ vindran a Catalunya. El venedor de cabres es quedarà content amb la resposta simple i la repetirà davant de tots els mitjans. Però l’economista seriós (i els no economistes que han llegit Economia en Colors), es tornaran a preguntar: si però, i d’on treurà el Gobierno aquests diners? Potser la consellera no ho sap, però si algun dia estudia economia descobrirà que només hi ha tres possibilitats: o bé recapta més impostos, o bé augmenta el deute o bé redueix altres partides de despesa.
L’altre dia vaig veure que, Esquerra Republicana va demanar a un economista del partit, en Miquel Puig, que sortís al Col·lapse de TV3 per a rebatre la meva intervenció de la setmana anterior. I Miquel Puig, en una de les intervencions més còmiques que es recorda a la tele, va dir que “els diners no sortirien de la butxaca dels catalans PERQUÈ ELS CATALANS JA HAVÍEM PAGAT AQUESTS DINERS!!!”. És a dir, que Puig va venir a dir que els diners no vindrien de pujar impostos o emetre deute sinó de reducció d’altres tipus de despesa. Quan el presentador li va preguntar en què gastava ara aquells diners que el Gobierno passarà a la Generalitat de Catalunya, Puig va parlar de despeses de funcionament de l’estat (ministerios), despeses de la casa real, despeses militars, pensions o inversions en carreteres o trens de rodalies. Anem a pams: algú creu que el Gobierno reduirà els ministeris, el salari del rei, les depeses militars (recordeu que Espanya li ha promès a l’Otan que doblarà en els propers anys la despesa militar)? No! No s’ha de ser molt llest per saber que no reduiran cap d’aquestes despeses sinó que el que passarà és que reduiran les despeses discrecionals com per exemple, les inversions en el manteniment de rodalies. I si això és el que fa al Gobierno, el que acabarà passant és que Madrid agafarà una partida de 4.686M que fins ara es gastava directament Catalunya (rodalies) i li donarà a la Generalitat en forma de finançament de manera que la quantitat de diners ADDICIONALS per a CATALUNYA serà exactament de ZERO.
És cert que la Generalitat tindrà més diners per a que la consellera Romero pugui gastar-los en sanitat, educació o mossos (o en contractar cotxes oficials o donar feines a més militants del PSC). Ara bé, una cosa és la Generalitat i una altra cosa és Catalunya. La Generalitat ingressarà més però com que els diners vindran de la reducció de despeses que fins ara es feien a Catalunya, (rodalies) el país en el seu conjunt, hi guanyarà exactament zero! Quan la senyora consellera diu que hi haurà “4.686M més per a Catalunya”, qui fa el compte de la vella és ella !!!
I per què sospito que el Gobierno reduirà la despesa que fins ara ha fet a Catalunya per a finançar la Generalitat? Doncs perquè és el que SEMPRE ha fet. Fiexu-vos: des del 1993, el finançament de la Generalitat ha millorat substancialment i paulatina: Gonzàlez va donar el 15% de l’IRPF el 1993; El 1996, amb els pactes del Majèstic, Aznar ho va pujar al 30%; El 2001 es va pujar al 33% i s’ho va incloure el 35% de l’IVA i el 40% d’impostos especials; El 2009 es va passar al 40% IRPF, 50% IVA i 58% especials. I mentre la participació de la Generalitat augmentava sense parar, passava una cosa curiosa: quan es calculava la Balança Fiscal (que és la diferència entre tot el que paguen els catalans, sumant el que rebia la Generalitat i les despeses que feia l’estat directament a Catalunya - Rodalies, per entendre’ns), la diferència SEMPRE ERA LA MATEIXA: un 8% del PIB Català! Ho he dit en moltes ocasions i ho repeteixo aquí. A l’univers hi ha dues constants immutables: la velocitat de la llum i el dèficit fiscal català! Podria semblar que el dèficit de la balança fiscal és un fenomen paranormal però no, l’únic que estava passant és que el Gobierno sempre ha agafat els diners que fins aquell moment gastava directament a Catalunya i els ha utilitzat per a finançar la Generalitat. D’aquesta manera, la Generalitat cada cop tenia més diners... però rodalies cada cop en tenia menys de manera que el total NET que arribava a Catalunya era sempre el mateix! No hi ha ningú que ens pugui assegurar que el Gobierno (sota la pressió de les altres comunitats autònomes que no volen que es doni ni un sol euro més a Catalunya) no tornarà a fer el mateix!
Per tant, el que deien tant la consellera com el Miquel Puig (que abans de dedicar-se a al contorsionisme polític, era un gran economista) és pura fantasia.
La qual cosa ens deixa només dues alternatives: o bé el Gobierno treu els 21.000M d’euros de més impostos o bé augmenta el deute. Com que el deute s’acabarà pagant els impostos, tots aquests diners addicionals els pagaran, d’alguna manera o d’una altra, els contribuents. Si és així, hem de saber que els Catalans paguem més o menys el 21% dels impostos d’Espanya i el 21% de 21.000M€són 4.410M€. És a dir, que dels 4.486Me que ens diu la consellera que vindran a Catalunya, 4.410M€ els pagaran els contribuents catalans. En aquest cas el total net addicional per al país serà de 276 milions i no els 4.686M€ que ens diu la senyora Romero.
Si la consellera ens vol vendre el nou finançament, que ens expliqui que la GENERALITAT tindrà 4.868M€ addicionals. Que ens digui que 276 milions més per al país millor que res. Que ens digui que hem d’agafar unes engrunes encara que el principi d’ordinalitat no es respecti perquè potser l’any que no ens oferiran ni axiò. D’acord. Però que no ens intenti vendre la cabra de què a Catalunya hi arribaran 4.868 milions d’euros addicionals perquè això és mentida.
Digui el que digui la honorable consellera.
Tot i que sou molts els que em demaneu que rebati el que @junqueras diu en aquesta entrevista, no ho faré. Sobretot perquè tots els que heu vist el meu vídeo i heu escoltat el que he dit, podeu comprovar que la versió que dona de les meves paraules no té res a veure amb la realitat. I això ho heu escrit MOLTS de vosaltres als vostres comentaris. Dit això, sí que voldria dir-li tres coses a Junqueras:
Primera: no creus que tergiversar les meves paraules d’una manera tan barroera i tan fàcilment verificable et fa perdre credibilitat? Després dels atacs de falsa bandera a Maragall i de l’escàndol de la DGAIA, si hi ha una cosa que no et sobra és precisament credibilitat, i dilapidar la poca que et queda amb afirmacions que tothom pot comprovar que són falses no em sembla la manera més intel·ligent d’actuar. Però, en fi, allà tu.
Segona: si dividim 4.686 milions d’euros entre 8,16 milions de catalans, el resultat és de 575,9 euros per persona. Qualsevol persona amb una calculadora pot comprovar que això és 23,9 vegades 24, i no pas trenta. Repetir en un vídeo de cinc minuts, fins a quatre vegades, que tothom sap TOTHOM SAP QUE QUE ÉS TRENTA VEGADES MÉS demostra que, deixant de banda la credibilitat, tampoc vas sobrat de calculadores. De debò creus que la gent pot confiar en un acord de finançament fet per gent que no té calculadora?
Tercera i per acabar: et recomano que escoltis i reflexionis sobre les paraules d’un gran polític català que, malauradament, ja no és entre nosaltres i que l’any 2012 deia: “Els governs espanyols mai diuen que sí. I quan diuen que sí, sempre amaguen alguna cosa amb què t’acaben enganyant. I amb algú que sempre t’enganya, millor no fer-hi res”.
Aquest gran polític s���anomenava Oriol Junqueras.
🔴Potser has sentit que l'Ajuntament de Barcelona ha donat la Medalla d'Or a l'Editorial Planeta. Per unanimitat.
Creiem que no es pot deixar passar.
Per això fa una estona hem enviat aquest correu a la comunitat d'OCTUVRE:
https://t.co/BNKtMTolvd
De llarg, la millor notícia que llegireu avui:
L’@hospitalclinic acorda la inclusió del requeriment d’acreditació de coneixement de català a les convocatòries de contractes indefinits.
La llengua forma part del tractament i de la cura.
Gràcies per la bona feina, @MetgxCat
Si arriben restriccions d'aigua, veurem un efecte psicològic que afectarà totes les ideologies. No acceptarem rebre cada vegada més gent com fins ara, siguin turistes, Hard Rock, creuers, immigrants o expatriats "amb talent" de muffin, cupcake i brunch. Prou, no hi ha aigua.
“Que una factura de Telepizza, a partir de les 48 hores d'entrega a uns okupes, tingui més valor que el títol de propietat de la família afectada, fins que un jutge es digni a verificar la documentació i al cap de mesos permeti recuperar l'habitatge, és un acte delictiu d'estat”