Hi ha instants, petits però intensos, en què tot sembla encaixar. Moments en què el món s'atura només un segon i penses: aquesta instantània és la bona. No perquè sigui perfecta, sinó perquè és real
Al final, la història d'amor Casares-Camus, és la representació de les cadires distants dalt de l'escenari.
La distància és l'excusa perfecta per la covardia.
@temporadaalta@teatredesalt