VeraTafal

Nascuda a Ultramort el 1991. Lectora. Feminista. Pansexual feliç. Fan de la vida, la veritat, l’autenticitat i la carnalitat.

[Bernat Dedéu @BernatDedeu]

Tota una lliçó. Enhorabona als docents. Gran content!

[Bernat Dedéu @BernatDedeu]

Parin màquines, que això serà molt gros. @CasaClassics

[Marina Porras Martí @mporrasmarti]

Ahir al MéNit amb la @marinaromero_ vam parlar de memòries. De Wharton – Escriure ficció– a Anaïs Nin – Henry i June – passant per Dolors Miquel – El pit adormit – i Walter Benjamin – Crònica berlinesa https://t.co/2HZhDb9i0I

[Anna Rius @annariusoficial]

La meva filla (16 anys), q aguanta ja al maig temperatures insuportables a l’aula, em diu: enlloc de gastar-se els diners en pantalles interactives a cada classe, que cadascuna val 5.000 euros, per què no hi posaven aire acondicionat q en costa uns 3.000? De calaix @eniubo!

[Antonio Baños @antoniobanos_]

Això és la catalunya real, sociates

[Blanca Llum Vidal @BlancaLlumVidal]

En dies com avui em sembla molt necessari tornar a Ausiàs March, un grandíssim «producte» del XV. «Enveja és tal que tot primer confon/ a tots aquells qui ab si la s'ajusten; / los envejats un poc ne molt no gusten / aquell mal tast que'ls envejosos fon.»

[Juana Dolores @juanadolorex]

hahahah X FI 1 crítica al Pol Guasch! BÉ, X FI 1 CRÍTICA EN LA LITERATURA CATALANA D'ARA! XD a mi m'odiareu perquè us semblo espanyola però jo AL MENYS NO SÓC "1 PRODUCTE" venut i comprat que POC O RES té a veure amb la literatura sinó amb la cultura catalana del llepaculisme

[VeraTafal @VTafal]

Totalment, @juanadolorex! I aquesta gentussa de La (De)Tractora la representen a la perfecció.

[Juana Dolores @juanadolorex]

Hi ha una Catalunya amb més o menys virtuts, amb més o menys defectes; i després hi ha la Catalunya de la Literatura Catalana que és putrefacta, protagonitzada per individus ignorants, mediocres i pedants, ideològicament equivocats o malèvols.

[Bernat Dedéu @BernatDedeu]

Com s’hi pixa. My respect.

[Josep Mª Mis Mar @misjosep]

El temps posa tothom al seu lloc. Després de nou mesos no tenim ni la clau ni la caixa.
No tenim traspàs Rodalies.
No tenim refendum pactat.
No tenim concert econòmic solidari.
No tenim cessió #IRPF
No tenim finançament singular.
I no tindrem Línia Orbital.

@junqueras #Dimissió

[Desobediència Civil Catalunya @desobedcivil]

‼️@JoelJoanJuve ens ho recorda: TOTHOM ÉS INDEPENDENTISTA.
El que es tracta és de quina terra et sents.

[El Gat Saberut @ElGatSaberut]

LA PRIMERA CATALANA ESCRIVANA

Alba Guibert (segle XI) és la primera catalana escrivana que coneixem. Coneguda com a Alba de Vic, de molt jove va aprendre a escriure gràcies al seu pare, que era gramàtic en l'escola diocesana de Vic, al costat del canonge i cal·lígraf Ermenir Quintilà. Malgrat l'època en què vivia, el pare d'Alba, anomenat Guibert, no va limitar l’educació als fills barons, sinó que també va formar les seves filles, un fet gens habitual.

El 16 d'abril del 1044, quan Alba tenia uns 30 anys, va escriure un document sobre una compra que feia ella amb el seu marit. Aquest és el primer document amb validesa legal que coneixem signat per una dona a Catalunya.

D'Alba en sabem que es va casar amb Jobert, amb qui tindria tres fills: Guillem, Ramon i Artall; i tres filles: Guilla, Adaleds i Magenburg. També sabem que tenien una terra anomenada Com Erma, una casa denominada Rosta, una cuirassa que es deia Claramalla, un cavall de nom Giscafred i una egua a qui deien Gaçola.

A vegades, la història no es construeix amb grans gestes ni amb figures omnipresents, sinó amb petits testimonis que, com el d’Alba Guibert, obren una finestra inesperada a un passat que semblava mut. Aquí, en unes poques línies traçades fa gairebé mil anys, hi ha la prova d’una realitat sovint oblidada: que també hi havia dones capaces, formades i actives en el món de la cultura escrita. Alba n'és un exemple.

Coneix la història sencera ⬇️
https://t.co/HqwZr4mZk4

❗️Comparteix i segueix-me 🔁🔥

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

"Si loco y catalanista el cura, peor el arquitecto."
—anònim espanyolot, 1924

#Taldiacomabansdahir de 1845 va néixer Jacint Verdaguer, mite de les lletres catalanes i company d'excursions de Gaudí. Com i quan es van conèixer aquests dos? i per què l'arquitecte fou "peor"? Fil 📜

[Joan Lluís Bozzo @espremulla]

La línia orbital tindrà 9 estacions:
Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó.

[Bernat Dedéu @BernatDedeu]

Estimat militant d’Esquerra que pensaves que et consultarien l’acord de pressupostos abans que el cardenal es fes la foto amb els del 155, el meu escalf. Estimat militant de Junts, tu que pensaves que veuries unes primàries per l’alcaldable de Barcelona, el meu escalf.

[Tendencias y Tuits Borrados @tendenciaytuits]

El clásico truco cinematográfico en el que el camarógrafo limpia la lente en mitad de la toma, una técnica que James Cameron todavía utiliza en sus películas en la actualidad.

[VeraTafal @VTafal]

Gran!

[Pere Antoni Pons @PonsPereAntoni]

Ja que hi som, un filet amb anècdota personal sobre Vázquez Montalbán, que demostra el tipus d'home i d'intel·lectual que era. A principis dels 2000, jo feia entrevistes a escriptors per a una revista universitària que es deia L'Hiperbòlic. Vaig entrevistar Porcel, Monzó...

[Manuel Baixauli @homemanuscrit]

Potser no aniré, com a autor, a més clubs de lectura.
M'agraden, i, sobretot si subvenciona la Institució de les @lletres Catalanes, paguen bé.
Si el club és a prop i pots tornar a casa, perfecte. Pero quasi tots són a més de 400 Km, sovint a un poble menut. (1)

[Blanca Llum Vidal @BlancaLlumVidal]

La penya que se’n riu dels qui anirem a votar pensant en Lorca, aquesta penya sí que té un marc mental espanyol (i mascle). Jo ho faré pensant en ell, en Rodoreda, en Capmany, en Víctor Català i en tot d’éssers andrògins. I en les criatures del món —això en primer lloc! 🌎🫀👊🏽

[Júlia Ojeda Caba @juliaojedacaba]

1/5 A mesura que avança la campanya electoral espanyola és fa més evident que mai la voluntat de restauració bipartidista de l’Estat, q independentment de la banda q caigui, és imprescindible per garantir l’estabilitat “nacional” i els seus actors (poder judicial, monarquia, etc)