@SiscuLlons@JordiTomasB@lluis_llach Doncs no, a casa l'estelada es renova quan cal pk sempre estigui apunt igual que les ànsies de ser lliures i no ens deixem enfonsar en les misèries i lamentacions, que no serveixen de res!
Casi 2 años después de la DANA , los medios y periodistas que me llamaron en su momento y atendí a todos, podrían preocuparse ahora de investigar toda la obra de mejora del barranco del poyo y ejecución , para por lo menos poner el foco en la zona y recordar lo lamentable que sigue todo !! @A3Noticias@apunt_media@mediasetcom@rtve@COPE@La_SER@cuatro@cnnespana
Si us plau @JoanLaportaFCB
L'únic homenatge dijous al Camp Nou és que surti l'Alguer al mig del camp i faci la sacada d'honor.
I que s'endugui una ovació memorable.
Aquest heroi ho mereix.
@Judit_Rossell Jo també és el primer que he pensat. En què ens hem convertit? Tots els culers que hi havia allà, avançant i cridant cap als policies els haguessin parat. Si erem 4 gats de policies. I els vídeos haguessin mostrat solidaritat, força i amor propi col·lectiu davant una injustícia
Colla de fills de puta espanyols. Un xaval del meu poble, amic de la meva germana. Acabo de parlar amb la seva millor amiga i no l'han deixat trucar a la seva família fins quasi la 1. 6 policies contra un nen MENOR D'EDAT. Quina puta indignació. Tota la força, Alguer. Quina ràbia
Escolteu aquest silenci? Són Parlón y Trapero (amb espanyolíssima i grega) amagats sota les faldilles del PSOE. No han dit ni diran res d’aquesta repugnant agressió a un jove aficionat del Barça per ser culer i portar una estelada.
No hi fa res que siguin els ‘responsables’ de la seguretat dels catalans perquè ‘entre compañeros’ es guarden les esquenes. Perquè per ells, com en el cas de l’Albert a Montserrat, si ets independentista tens menys drets i te’ls poden conculcat tots.
Menor, independentista i apallissat per la policia? ‘Alguna cosa haurà fet, circulin, res a veure…’, com deia la policia franquista.
El Govern de tots… els espanyolots.
@FeelLlibertat Quina vergonya tots els altres culers mirant-s'ho i poca cosa més... i els energúmens del Elx cridant "dale fuerte"!!!! Quins desgraciats els policies... I no passarà res???
@AmetllerOrigen ens podrieu explicar aquests cartells en castellà en territori català, arribant a Vielha i a mateix Vielha? Ni aranés, ni català… Increible @mantincelcatala@llenguacat
Salvador Illa no ha assistit a l’acte d’homenatge a les víctimes dels atemptats i Pedro Sánchez -a diferencia d’altres anys- no ha fet ni una piulada. Els socialistes no només passen pàgina sinó que intenten -vetant tots els camins- desvetllar tota la informació essencial del cas
Dijous a la nit un noi jove surt de festa a Alacant. Quan li tira la canya a un altre noi rep una pallissa amb patades al cap i acaba morint a l'hospital.
L'han assassinat per ser el que és.
Un crim homòfob del que se n'està parlant poc.
Us heu preguntat el motiu pel qual els atletes catalans que han guanyar una medalla en algun campionat han estat incapaços d'ensenyar la senyera? ho tenen prohibit sota amenaça de perdre les beques. Amb el vist i plau de les federacions catalanes i la mateixa @UFECcat la manca de dignitat dels federatius tot pena. #SeleccionsCatalanesja prou de glories espanyoles
Demà acaba la consulta per a triar el nom del departament de la Catalunya Nord i hi ha la oportunitat de que guanyi "Pirineu Català". Val la pena que tothom que pugui votar es mobilitzi per a fer possible un canvi de nom històric. Molt bon vídeo d'en Mateu Pons (Unitat Catalana):
⬛️⬜️ Som a La Jonquera, davant la comissaria de la Policia Nacional on van humiliar, discriminar i denunciar l'@IsaacPadros només per negar-se a parlar en castellà.
Contra la discriminació lingüística, les vulneracions de drets i per la independència, HI SOC, HI SOM.
Carta oberta al @FCBarcelona_cat :
Sou més que un club. Ho dieu des de fa seixanta anys, i durant seixanta anys ho hem repetit tots sense pensar-hi gaire, potser perquè és de les poques frases publicitàries que ha resultat ser certa.
Una llengua no sobreviu perquè tingui raó. Sobreviu perquè hi ha llocs on es parla sense demanar permís, i perquè algú, en algun moment, va decidir que en aquell lloc s'hi parlaria. Un camp de futbol va ser un d'aquests llocs quan no n'hi havia gaires més. La gent hi anava a cridar, i cridava en català, i durant molts anys això va ser més important del que semblava.
D'això fa molt temps i el país ha canviat molt. Però el mecanisme és exactament el mateix: les llengües viuen als llocs on la gent tria estar. I avui la gent està en aquestes plataformes.
És aquí on una llengua es fa gran o es fa petita ara. No a les lleis, no a les escoles, no als discursos: aquí, en el que la gent escriu cada dia sense pensar-hi, quan explica que ha suspès un examen o que ha marcat el seu fill al partit del cap de setmana. I aquests llocs no són nostres. Hi entrem convidats, hi escrivim en un idioma que als amos del lloc no els interessa, i cada any hi ha una mica menys de raons per fer-ho.
Xiuxiuejar és un intent de fer-ne un que sí que ho sigui. Una xarxa social només en català. No perquè estiguem en contra de cap altra llengua, sinó perquè d'aquestes ja n'hi ha moltes i d'aquella no n'hi havia cap. Ja hi som més de vint mil persones.
Som conscients de qui sou i de qui som. Vosaltres teniu milions de seguidors a mig món i nosaltres tenim setze mil persones que escriuen en català. No us venim a oferir audiència: d'audiència ja en teniu molta més que nosaltres.
Us venim a demanar una cosa més senzilla, i és una qüestió de gest. Que hi sigueu. Que quan hi hagi alguna cosa a dir als vostres, la digueu també en un lloc que és dels vostres. Una alineació. Una fotografia. Una notícia de La Masia o del femení. El que vulgueu, però que hi sigui.
Perquè el que vosaltres feu, la gent ho copia. Fa cent anys anar al camp era una manera de fer país sense dir-ho, i molta gent hi anava per això sense saber-ho explicar. Avui, obrir un compte en una xarxa en català seria una cosa semblant: petita, gairebé invisible, i entesa immediatament per tothom qui l'hagi d'entendre.
Les llengües no es perden de cop. Es perden per petites renúncies quotidianes que ningú no anota enlloc. I es guanyen igual: per gestos petits que fa qui podria no fer-los.
Vosaltres també vau ser un club de vint socis, i algú va decidir que valia la pena.
Ens diem Xiuxiuejar. Us escoltem.