Amb anhel de mantenir segurs els projectes de codi obert en un mon on el cost per token tendeix a zero, proposo rebutjar les contribucions de codi (els PR) i requerir sol·licituds de canvi per escrit (Issues) com a mètode de contribució.
La infecció persisteix en el context i la memòria dels agents, es transmet en prosa escrita, es propaga a través de fòrums i wikis. En essència, són idees. Els virus digitals de l’era agèntica.
En mercats amb competència, l’impacte es reparteix entre competidors, de forma que s’incentiva l’acceleració de la substitució.
Futurible: l’estat taxa la productivitat de la IA i tutela els ex-empleats humans.
Requisit hipotètic: els mercats assoleixen ratis de substitució d’IA elevats.
Amb això, es redueix el mercat, en tant que un humà empleat menys és un consumidor menys. La nova IA no n’és consumidora.
És molt probable que l’última generació de becaris sigui la que rebrà ordres exactament igual que un LLM. Algú acabarà adonant-se que només feien de proxy humà entre xats.
Més sovint del que cabria imaginar, un es troba redactant quelcom que serà escrit més cops dels que no pas serà llegit. Contribucions a la economia de la burocràcia.
WebMCP i un equivalent aplicat a entorns d’escriptori pot ser un punt d’inflexió per a la IA agèntica. Un pas més (lluny) dels sistemes operatius d’IA.
Robots humanoides. IA + electro-mecànica fabricada a escala, ordres de magnitud més eficient que els humans (intel·ligència i mecànica natural) en tots els àmbits i disciplines. La productivitat relativa de les empreses disparada, la dels humans menyspreable.
MCP no és un protocol. MCP és, per disseny, un remei improvisat que intenta (sense èxit) compensar limitacions estructurals dels LLM. Una mala decisió més a la pila tecnològica que portarà molts problemes en el futur com continuï introduint-se a la indústria a mode d’estàndard.
Sota aquest paradigma, les aplicacions han de presentar APIs a la IA, no interfícies a l’usuari. No és l’aplicació qui fa crides al sistema, és el sistema (la IA) el que fa crides a les aplicacions.
Sobre les interfícies virtuals: la IA com a nova capa d’abstracció, suposant un canvi de paradigma en la interacció home-màquina. La IA com a interfície que substitueix la UI del sistema, i a través de la qual s’interactua amb les aplicacions.