Demencial l’actitud del metge (i la de tots els seus pacients catalanoparlants incapaços de fer un #mantincelcatalà durant els 3 anys que fa que el neuròleg viu i treballa a Catalunya!)
Sopar d’estiu molt especial a Castelldefels. El regidor @XavierAmate no es tornarà a presentar i l’assemblea va escollir per unanimitat la candidatura de la @PerisTaiguari , una activista dels CDR, de @MeridianaResis1 , del @ConsellRep i de tots els moviments de defensa del nostre país.
Vivim en una època en què sovint es posa l’accent en l’èxit individual i en els projectes personals. Per això, encara té més valor trobar persones que decideixen fer un pas endavant per posar el seu temps, el seu talent i el seu esforç al servei dels altres.
La política municipal és, probablement, l’expressió més propera del servei públic. És la política que escolta els veïns directament, que afronta els problemes quotidians i que treballa perquè el lloc on vivim sigui cada dia una mica millor. I aquest compromís neix d’una idea molt senzilla, però molt poderosa: estimar la comunitat de la qual formes part.
També va ser un dia per agrair la feina feta per en Xavier, pel seu compromís i per la dedicació amb què ha exercit aquesta responsabilitat. Les organitzacions i els projectes col·lectius avancen gràcies a persones que hi deixen empremta i també gràcies a persones que recullen el relleu amb la mateixa il·lusió i sentit de responsabilitat.
Aquest és el cas de la Taiguarí, que assumeix aquest repte amb generositat, compromís i ganes de servir Castelldefels. Perquè servir la ciutat és també contribuir a construir una Catalunya millor, des de la proximitat, la feina constant i des de la convicció que les grans transformacions comencen als nostres barris i als nostres municipis.
Estic convençuda que la Taiguarí farà aquesta feina amb rigor, amb proximitat i amb la voluntat de sumar. Li desitjo tota la força i tot l’encert en aquesta nova etapa.
A més, com que és pintora, li vaig dedicar uns versos de Narcís Comadira, poeta-pintor:
“Hi ha qui pinta allò que veu.
Hi ha qui pinta allò que sap.
Jo, amb l’ajut d’allò que sé
pinto el que voldria veure”.
Que amb l’ajut d’allò que sap contribueixi a pintar el Castelldefels i la Catalunya que voldríem veure!
Gràcies al president local i a tota l’executiva!
Per vergonya de tots, el primer a perseguir aquests tres mossos honorables -en Jordi, en David i en Xavier- fou el Govern de Catalunya de l’insignificant Aragonès, amb el conseller Elena (sí, el que es beneficiava de les pròrrogues il·legals de contractes menors amb l’Ajuntament d’Altafulla) i el comissari Sallent. Tots ben obedients a la caça i captura del President Puigdemont ordenada per la justícia espanyola.
Només si has patit la injusta persecució judicial espanyola, saps realment com pateixen ells i, també, les seves famílies i tothom qui els estima.
És evident que no hi ha cap raó per jutjar aquestes tres patriotes i servidors públics exemplars, però reobrint el cas se’ls allarga el patiment i l’angoixa a tots tres i al seu entorn.
Per això cal dir en veu alta que els agraïm la seva enorme determinació, el seu full de servei a Catalunya i aquesta seva dignitat infinita.
I que ho tinguin clar: els fem, els hem fet i els farem costat, sempre. Sempre.
Hisenda reclama mil euros a quads agrícoles al considerar-los vehicles d’esbarjo i denuncien “afany recaptatori https://t.co/HGyQ19rGiM. El pròxim pas serà reclamar als pagesos un impost per cada matxo per llaurar la terra, com si fossin de carreres per anar a hipòdrom d’Ascot!
JMa. Solé i Sabaté: "Catalunya és l'única nació de la UE on els ciutadans som governats per lleis que mai hem avaluat i que mai hem votat democràticament.
L'Estatut votat el 2006 fou modificat pel Congrés Diputats i estripat pel cop d'estat judicial".
És un tracte colonial de Ñ.
Avui fa 31 anys de Srebrenica, la matança planificada i a sang freda de milers de bosnis en mans de les milícies ultres de Mladic. I va passar en territori europeu, no ho oblidem.
Iniciativa Popular: fes RT si estàs d'acord en reanomenar la "Plaça d'Espanya" de Barcelona com la Plaça de les "Constitucions de Catalunya", les grans oblidades de la societat catalana.
És una paradoxa monumental i una vergonya històrica: l'escola catalana plora el 1714 com un drama identitari, però amaga el motiu real pel qual es va lluitar. Estudiem la derrota militar de memòria, però buidem de contingut el caràcter revolucionari de les Constitucions de Catalunya desde 1283. Sabem qui va guanyar, però l'alumnat no té ni idea de què vam perdre exactament:👇
El motiu principal té un nom clar: la tirania de la Selectivitat. El currículum oficial d'Història a Segon de Batxillerat està dissenyat per anar a pinyó fix a partir de 1808. El segle XVIII es despatxa corrents les primeres dues setmanes de curs com un simple tràmit d'introducció. Es diu de passada que Felip V va abolir les lleis pròpies, d'acord, l'alumnat ho apunta per aprovar l'examen, de pressa i corrents, però mai es llegeix la lletra petita d'aquells textos. Els estudiants surten de l'institut sense saber que amb la Nova Planta van desaparèixer drets liberals com la inviolabilitat del domicili, el secret postal o el principi de legalitat constitucional del Poc Valdria.
Però el segon motiu és encara pitjor: el complex d'inferioritat i la visió centralista de la història de l'educació. Ens han colonitzat el cap amb el relat jacobí que diu que els drets individuals es van inventar a París el 1789 amb la Revolució Francesa. Com que el pactisme català va néixer a l'Edat Mitjana, el sistema educatiu el despatxa amb desdeny com una simple estructura feudal de l'Antic Règim, ignorant que el nostre model constitucional parlamentari controlava desde 1283 els abusos de l'estat i el poder del monarca molt abans que existís la declaració de drets francesa o la constitució americana.
El resultat és desastrós. Generem estudiants que enfoquen la història de la terra des de la pura emotivitat bèl·lica, però completament analfabets respecte a la nostra pròpia tradició jurídica i del dret públic. Felip V ens va esborrar les Constitucions per la força de les armes el 1714, i avui dia les estem esborrant nosaltres mateixos de les aules per pura inèrcia de les PAU i un disseny curricular nefast. Menys plorar les derrotes i més ensenyar la modernitat de la història que ens van robar. 🤯
#Educació #Història #Pactisme #Constitucions