Aclareixo:
No es tracta de “la Direcció”, sinó “d’un membre de la Direcció” que a més crec va per lliure.
Altres membres de la (plural) Direcció em donen suport i d’altres en donen a altres candidats.
En definitiva, es tracta de triar el millor Cap de Cartell per vèncer Jaume Collboni el maig del 27.
La cosa del TEDH publicada avui no és cap sentència. És una pamfletada espanyolista dels sicaris que Espanya ha aconseguit col·locar allí dins per impedir que el tribunal exerceixi la seua funció de protegir els drets humans. Ni el TC s’atreveix a escriure aquestes barbaritats.
Desnacionalitzar passa per descatalanitzar.
Saben molt bé que pel seu futur electoral necessiten una Catalunya ben amorfa en la seva catalanitat i s'hi apliquen. Un president que utilitza el castellà com idioma institucional marca la referència.
Se'ls ha de fotre fora de la Gen.
"El meu judici s'ha anat quedant sol davant tot l'operatiu policial de l'1 d'Octubre i dels més de 1.066 ferits."
Roger Español explica que se sent "amb l'obligació de representar la gent que va resultar ferida" l'1-O https://t.co/ZDFCKUTDlb #Matins3Cat
Impulsem la campanya ‘Justícia Roger’ amb Irídia, @assemblea, @Novact_, @AlertaSolidaria i CIIVO davant el judici contra els policies nacionals que van fer perdre un ull a Roger Español l'1-O, on som acusació popular.
Amb aquesta causa volem obrir una escletxa de justícia davant la impunitat de la violència policial de l'1-O i tornar a posar sobre la taula que Catalunya ha de poder decidir el seu futur polític democràticament.
Les primàries estan sent una bona notícia per a Junts, avui us envio un tall de l'entrevista del Nacional, com a mostra d'exemple d'aquests dies.
M'agrada pensar que hem posat Barcelona al centre, hem parlat de talent, d'idees, de futur.
I hem demostrat que aquest procés no ens ha fet més petits com a partit, ens ha fet més grans.
Perquè per governar Barcelona hem de ser més gent. Fer que més i més gent vingui al nostre projecte.
Les primàries s'acabaran.
Barcelona continuarà necessitant el millor de tots nosaltres.
Ara, junts, defensem Barcelona.
🗣@vila_boix, president de l'Assemblea: “La causa que va portar milions de catalans a defensar les urnes continua viva. Continuem amatents, organitzats i preparats per tornar-hi i culminar el camí cap a la independència”.
10.000 policies
1.066 persones ferides
1 judici
https://t.co/Wd9QiHsE9f
L'@assemblea@centre_IRIDIA@omnium@alertasolidaria@novact__@CIIVO2025 i @stopbalasdegoma impulsem una campanya per reclamar justícia per a Roger Español i els qui van ser reprimits l'1-O. L'ANC hi som com a acusació popular.
El judici per la mutilació del seu ull serà l'únic derivat de la repressió d'aquella jornada i es celebrarà del 16 de setembre fins al, justament, 1 d'octubre d'aquest any.
❌L’UCO apunta a Gonzalo Boye com a objectiu de la trama del PSOE.
Així les gasta l'estat espanyol quan t'hi enfrontes.
Aquesta és la demostració de que la lluita a l'exili del president @krls i del seu advocat @boye_g és la que més mal els hi fa.
https://t.co/KMJPtd4nlo
Acabada la visita a Catalunya de Lleó XIV, va aparèixer aquella mena de catalanor grisa mentalment colonitzada a qui molestava la denúncia dels 600 cantaires, maltractats per volen cantar Els Segadors o lluir estelades. La podrida idea de la pax romana i ‘el nostre mal no vol soroll…’
Com si fos incompatible l’orgull per la inauguració triomfal i magnífica de la Torre de Jesucrist amb denunciar que espanya i els seus sicaris, com ara Omella, segueixen la merdosa tradició espanyola d’insultar-nos a casa nostra i aferrissar-se amb els més pacífics… fins i tot amb els cors infantils.
I què ha passat? Que l’escàndol creix i fa evident la repugnant feblesa espanyola que s’ho fa a sobre davant una pacífica legió de veus que n’ha tingut prou amb afinar amb orgull col·lectiu de nació catalana.
Volíeu silenci? Parlàveu de ridícul? Ridícul el vostre que sortiu perdedors i renunciats de casa… i agraïment etern als cantaires per no callar i afinar sempre.
«Quan una majoria de docents rebutja un acord, no pots negar l'evidència. L'educació ha de ser una prioritat. El futur del país es construeix escoltant docents, alumnes, famílies i tota la comunitat educativa», @PlrCastillejo.
✊ Per una escola pública, de qualitat i en català
Davant de la comissaria de Via Laietana manifestant-nos per denunciar els torturadors, les tortures, les vexacions i els maltractaments. Volem que es tanqui i es converteixi en un centre d'interpretació i memòria de la repressió. No ens aturarem, no ens aturaran, guanyarem.
Cap record per als exiliats catalans, @pontifex? Per si el cardenal @OmellaCardenal no els troba, que és molt gran i li falla la memòria, aquí en teniu els noms: @KRLS@toni_comin i @lluispuig. El primer de la llista és el president de Catalunya, per cert. Amb tots els respectes.
L'expulsió dels sis-cents cantaires de la Sagrada Família ja no és només notícia a Catalunya. Una senadora del Japó l'ha posada sobre la taula.
Es diu Yuko Ohtsubaki, és senadora del Partit Socialdemòcrata japonès i fa anys que és una de les veus que expliquen la causa catalana al seu país.
Va ser a l'aeroport del Prat l'octubre del 2019, entre la gent que va respondre a la crida del Tsunami Democràtic després de la sentència del Procés.
No és una observadora casual: coneix Catalunya, la segueix i en parla des de l'altra punta del món.
Ara ha qüestionat públicament que la policia espanyola fes fora sis-cents cantaires d'un temple per portar estelades entre les partitures i voler cantar Els Segadors. I ho ha lligat amb una pregunta que fa mal precisament perquè ve de fora: què en pensaria el Gaudí que va dissenyar la Sagrada Família, d'una escena com aquesta?
És la pregunta que desmunta tota l'operació d'imatge. Perquè la jornada s'havia preparat com un aparador: el papa, la torre, les autoritats, la postal d'una Catalunya tranquil·la i normalitzada.
I ara resulta que el detall que travessa fronteres no és la benedicció ni l'arquitectura, sinó que es va treure a empentes sis-cents catalans per voler cantar el seu himne nacional a casa seva.
El que els organitzadors volien amagar és exactament el que ha donat la volta al món: que per sostenir la postal de la normalitat van haver de recórrer a la repressió que deien superada.
Els sis-cents cantaires no van poder cantar aquell dia. Però el seu gest ha arribat més lluny que tots els discursos oficials de la jornada —fins al Parlament del Japó.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc