Zero opcions per a renovar el DNI a tota la provincia de Barcelona ni perspectives que això canvii - per sort no tinc pressa, però ni tan sols hi ha la opció de planificar a mesos vista - això és propi d’estat fallit del 3er món 🇪🇸! @DelegGobCAT@interiorgob
El maquinista d'AVE ha mort, i el que està clar és que res no ha estat culpa seva
En els seus últims segons de vida, just en el moment en què ha pogut veure el tren Iryo i ha accionat el fre d'emergència, ha salvat una xifra innumerable de vides
Honor al maquinista.
Al Cel Sia.
🔴 ATENCIÓ 20.17 h: El Corte Inglés de la plaça de Catalunya de Barcelona tanca portes amb els clients a l’interior del centre comercial per evitar que els “joves” «contra el sistema» provoquin destrosses i saquejos.
Le dieron comida una vez y no lo olvidó. Al día siguiente, esta perrita callejera regresó acompañada de su amigo para que él también pudiera comer. 🥹🐾
La bondad también se comparte. ❤️
Una francesa retreu els disturbis als immigrants... l'ataquen amb tanques i li cremen la cara.
Europa ha perdut el Nord i si no fem res, això serà la selva.
#SalvemCatalunya
Tenemos la mejor SANIDAD del mundo, joder como la Sanidad pública ha recuperado a Mari Carmen en un tiempo récord, ha pasado de entrar en silla de ruedas y hacer entrevistas entre gemidos de dolor, a esto
Sigue siendo aún más, una sinvergüenza aprovechada que no se merece nada
Es deia Olga. Tenia 54 anys. Era veïna de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de Llobregat. Era mare de dues filles, una d’elles menor d’edat.
Feia més de vint anys que vivia al seu pis.
Després de separar-se, quedar-se sense feina i no poder continuar assumint els pagaments de la hipoteca, va intentar trobar una sortida. Havia arribat a un acord per continuar-hi amb un lloguer social, però l’habitatge va acabar en mans d’un fons d’inversió i el procés de desnonament va continuar.
La nit abans que la desnonessin, l’Olga va verbalitzar que es podia suïcidar. Es va activar el protocol antisuïcidi i va ser traslladada d’urgència a Bellvitge. El seu advocat va demanar que s’aturés el desnonament.
No es va aturar.
El 15 d’abril va perdre casa seva.
I el 7 de setembre, cinc mesos després, l’Olga es va suïcidar. Entitats, familiars i veïns denuncien que darrere del seu cas hi va haver una cadena d’abandonament i omissions institucionals que reclamen que s’investigui.
Avui mig Estat coneix el nom de Mari Carmen, la dona de 87 anys desnonada a Madrid. El seu cas ha provocat manifestacions i una acampada amb centenars de tendes a la Puerta del Sol. I està bé que la societat s’indigni. La Mari Carmen mereix tota la solidaritat del món.
Però jo avui em pregunto: qui recorda l’Olga?
On era aquesta onada d’indignació quan una dona CATALANA de 54 anys, mare de dues filles, va acabar perdent casa seva després d’haver demanat ajuda una vegada i una altra?
De les persones que estan acampades a la Puerta del Sol, quantes saben qui era l'Olga? I aquells que ho saben, per què no han mostrat la mateixa indignació que amb la Mari Carmen? Evidentment perquè era catalana. Perquè a la gent hispanocentrista de Madrid els hi són igual els catalans. Per això la reivindico.
L’Olga tenia nom. Tenia dues filles. Tenia una vida. Tenia una història. Havia demanat ajuda.
No era una estadística.
Des de Catalunya també hem de ser capaços de recordar els nostres, d’explicar les seves històries i d’exigir que cap persona vulnerable quedi abandonada quan està a punt de perdre-ho tot.
Avui jo reivindico la memòria de l’Olga.
Que ningú faci veure que no va existir.
Es deia Olga. Tenia 54 anys. Era catalana, de l’Hospitalet. I no l’oblidem.
Que en pau descansi.
Se que me puede traer problemas porque aún estoy en activo, pero tengo que decirlo sino reviento, soy Policía Nacional y he estado 20 años en UIPs y siento vergüenza ajena viendo esto, en una época atrás no creo que hubiéramos actuado de la misma manera.