L’ombra de Josep Pla.
El meu amic @LTdeVillaret m’ha fet arribar una nova descoberta de l’Arxiu Villaret que trobo fascinant. Aquesta vegada, la investigació, en col·laboració amb la Fundació Josep Pla (@FJosepPla), ens trasllada a la Itàlia dels anys vint.
Segons les cartes que en Lluís Tomàs hauria localitzat i analitzat, l’estiu de 1921 Pla era a Roma. Viatger inquiet i curiós impenitent, no parava de visitar poblacions, recórrer museus i descobrir què amagava aquell país que tant el captivava. És la curiositat que impregna les seves magnífiques Cartes d’Itàlia.
Durant aquella estada va fer coneixença d’un jove suís que encara no havia complert vint anys. Volia ser escultor, però anava una mica perdut. Visitava museus, dibuixava, observava. Buscava una manera pròpia de representar la figura humana. Però no se'n sortia, i Pla, simplement li va fer de mentor.
Pla li va proposar una excursió a Volterra, a la Toscana. Hi havia una cosa que li volia ensenyar, que el mateix Pla havia descobert mesos enrera.
Al museu d’aquella ciutat es conservava una petita escultura etrusca de bronze, del sIII aC: l’Ombra della sera, l’ombra del capvespre. Una figura infantil de poc menys de seixanta centímetres, amb el cap de proporcions naturals i un cos insòlitament allargat. Prima, vertical, delicada. Com si algú hagués donat volum a l’ombra d’un infant sota el sol baix de la tarda.
Pla havia pensat que aquella peça podia suggerir alguna cosa al seu jove acompanyant. Les cartes apuntarien que no es va equivocar: La visita hauria deixat en l’aprenent d’escultor una impressió que trigaria anys a prendre forma.
El proper número de @elmondahir explicarà amb més detall aquesta història i les cartes que l’haurien fet sortir a la llum. Mentrestant, us proposo que contempleu l’Ombra della sera. Fixeu-vos en les cames interminables, en el cos estret, en aquella presència que sembla a punt de desaparèixer. Potser us recordarà algunes de les escultures més cèlebres del segle XX.
Perquè aquell jove suís es deia Alberto Giacometti.
Que passeu un bon Dimecres.
La Rahma, una dona brillant amb qui he pogut parlar un parell de vegades, té les coses mooooolt més clares que el 90% dels presumptes ideòlegs del catalanaisme oficial actual. És de traca, eh.
Fa 105 anys, C.P. Scott, un cèlebre editor britànic, va escriure ‘Comment is free, but facts are sacred’ (Les opinions són lliures, però els fets són sagrats).
I pots pensar com vulguis i votar o no votar a qui et sembli, però els fets són clars: el 29N hi haurà una sola papereta a Catalunya sense obediències ni lligams espanyols: la de @JuntsXCat encapçalada per @miriamnoguerasM.
No és una bona notícia per Catalunya perquè evidencia una espanyolització rampant del país. Però precisament perquè només hi ha una opció estrictament catalana, a veure si som capaços de superar fílies i fòbies i emetre un missatge clar des de l’independentisme.
Bàsicament, perquè qui està per resoldre els problemes d’espanya i dels espanyols, mai podrà resoldre els problemes de Catalunya i dels catalans. Mai.
Ara he rebut el primer ES alert de la meva vida. Amb un "eviteu" que faria rosegar claus a mossèn Alcover, amb un "pujeu" per a suspendre el B2 i amb el fatídic "apropar-se". Bé, hem de comprendre que és el primer.
☕ Salvador Sobral explica que la seva filla no parla en castellà tot i viure a Barcelona
🗣️ "La gent a Portugal no ho entén. No els entra al cap"
📲 https://t.co/evDRSEW1bm
Aquest cercador de pòdcasts d'història en català és una absoluta meravella i un recurs pedagògic de primera magnitud per a estudiants i docents de l'àmbit de les humanitats. Visiteu-lo i compartiu-lo, perquè pot interessar a molta gent!
👇
https://t.co/Qqf8fK6Rwe
La jugada de l'expansionisme espanyol és d'un maquiavel·lisme perfecte: els fruits de l'imperialisme transoceànic els permetran completar l'imperialisme interior, mentre nosaltres callam perquè ja fa molts d'anys que estam acollonits i hem desaprès de pensar i parlar clar.
Catalans,
de cara a les properes eleccions espanyoles podeu fer 2 coses:
1) deixar-vos endur per les eternes lluites caïnites espanyoles (que si dreta, que si esquerra) i votar a partits d'obediència espanyola (PSOE, PP, Vox, Sumar i similars), o
2) votar exclusivament en clau catalana, a partits d'obediència catalana (Junts, i no sé si incloure ERC)
Tingueu molt clara una cosa: Aquestes eleccions no van amb nosaltres. No tenim cap obligació d'aturar les dretes... de fet, seria extremadament contraproduent: Catalunya esdevindria un bastió del PSOE en un país monolíticament PP/Vox. Us sóna?
El més inteligent és assegurar-se que, guanyi qui guanyi, necesiti inexcusablement els vots catalans per a governar. Tota la resta d'opcions ens durà a anys molt durs pel país.
Voteu bé, si us plau.