I aquests son els progres, Justificant que com que "anavem"a cantar...
Abans de cometre el delicte ve el càstig.
I "el temor" de que cantessim el himne de Catalunya.
Al espanyol no li tenen por.
Potser q com q no té lletra...
Qui sigui que decidí expulsar els coristes per portar estelades i volguer cantar "Els Segadors", féu UN GRAN HOMENATGE al Gaudí de 1924 detingut per voler entrar a una missa patriòtica. I al Gaudí q s'enfrontà a la policia el 1920. 😅
Ai, aquests unionistes... sempre tan justets.
L'expulsió dels coristes per voler cantar "Els Segadors" anirà bé per a aquest Any Gaudí. La 1a part de l'any ha estat marcada pel Gaudí religiós, amb la finalització de la torre i el Papa.
La 2a part, amb la Diada, serà per al Gaudí independentista. I els passarem pel damunt! ✊
Això és un autèntic ESCÀNDOL: La @sagradafamilia és al darrere de l'expulsió dels 600 cantants
Això és un INSULT a Gaudí i al seu pensament i obra. I a sobre, perpetrat per l'actual @esglesiabcn, la Sagrada Família i amb el suport de @nuriaparlon@mossos@policia i @CasaReal
Avui la màscara mortuòria de guix de Gaudí fa 100 anys. Fou començada a fer a les 23:00h del dia 10, 6 hores després de morir. La féu l'escultor Joan Matamala q havia treballat amb Gaudí i s'hi degué estar fins passada mitjanit. Aquest és l'últim rostre de Gaudí, ara fa 100 anys.
@1949Josep@Reloguaita El que és clar i català és que cap centre de culte pot prohibir 'entrar' banderes, sinó exhibir-les. I, sobretot, si ningú va advertir explícitament de la prohibició general de banderes (de totes), hi ha recorregut jurídic per delicte d'odi.
Vergonya de l'abat de Montserrat. Amb tota la polèmica per arraconar l nostra llengua fa el discurs parlant més castellà que el Sant Pare.
Mai montserrat havia estat tant espanyolitzada.
11 asiàtics empadronats en un pis on no resideixen. I la persona que realment hi viu, no pot cobrar l'IMV pq la Seguretat Social no té constància del seu empadronament.
Ara bé, els asiàtics que han comès el frau en el padró, segur que cobren la prestació i altres ajudes.
Catalunya és una estafa piramidal econòmica i demogràfica amb unes classes dirigents bunqueritzades i devorades per la corrupció, la covardia i el cinisme. No ho podran continuar tapant gaire temps més i quan la veritat emergeixi la indignació popular ho escombrarà tot.
APROPIACIÓ CULTURAL ESPANYOLA
(Me la paso pel folre)
La Sagrada Família és catalana. No és una postal espanyola amb una mica de color local. No és un decorat disponible per al protocol de l’Estat. És una obra catalana, nascuda d’una ciutat catalana, d’una cultura catalana i d’una manera catalana d’entendre la bellesa, la fe, l’ofici i la continuïtat.
Espanya ho sap perfectament. Per això la vol. No la vol perquè l’entengui. La vol perquè brilla. Perquè té món. Perquè impressiona. Perquè dona prestigi. I tot allò català que impressiona, Espanya corre a posar-s’ho a la vitrina com si fos seu.
Aquesta és la seva apropiació. No venen a mirar la Sagrada Família. Venen a espanyolitzar-la amb protocol, relat, llengua i poder. Venen a convertir una obra catalana en escenografia d’Estat. Venen a dir al món que això també és Espanya, com si Catalunya fos només el lloc on Espanya guarda les seves coses boniques.
I quan el català demana centralitat a casa seva, aleshores apareix la bèstia. Regional. Imposició. Politització. Sempre la mateixa cantarella. La pedra catalana els encanta. La llengua catalana els molesta. Gaudí els encanta. La catalanitat de Gaudí els sobra. Barcelona els encanta. Catalanisme com a subjecte nacional els fa nosa.
Volen la Sagrada Família sense el poble català al centre. Volen el temple sense la nació. Volen la bellesa sense l’arrel. Volen el fruit i menyspreen l’arbre. I encara tenen la barra d’acusar-nos a nosaltres de fer política quan afirmem que una obra catalana és dels catalans. Nostra.
No hem de demanar perdó per dir-ho. Ni hem d’abaixar el to. Ni hem de fer veure que això va de sensibilitats lingüístiques o de detalls protocol·laris. Va de poder. Va de qui posa el marc. Va de qui té dret a dir què és la Sagrada Família davant del món.
La Sagrada Família no és Espanya a Barcelona. És Catalunya dreta, feta pedra, llum i memòria. Si això els incomoda, que s’hi vagin acostumant. No ens han de cedir la nostra centralitat. L’hem d’exercir.
Estelades vetades. 500 cantaires retinguts i expulsats. Els del “A por ellos” a primera fila. Pancartes d’El Valle de los Caídos. Insults d’assassí al president Companys. Estanqueres i banderes amb l’àguila onejant sense cap problema a Montserrat.
El cardenal Omella castellanitzant el nom de Gaudí, el català reduït a la mínima expressió i tota la maquinària de l’Estat exhibint múscul a casa nostra.
Tot això davant l’obra d’Antoni Gaudí, aixecada gràcies a l’esforç de generacions de catalans, i d’un home que va patir la repressió d’una dictadura que perseguia la llengua i la identitat catalanes.
Volien el pa sencer. Han acabat recollint les engrunes de sota la taula, donant les gràcies i aplaudint emocionats.
I encara ens ho vendran com un èxit.
Quina presa de pèl. Quin nivell de renúncia. Quin espectacle de submissió.
Quin “eixamplament de la base”, tu.
Si Gaudí aixequés el cap…
Apel·lar al 'amigos para siempre', a l'esperit olímpic i a tota la mandanga federalista, soleturista i nacionalista era més fàcil quan no hi havia xarxes, quan controlaven el 100% del relat i, sobretot, quan no havien sortit en tromba a acomidar la policia al crit d'aporellos.