Primer són petits descuits; oblida que havíeu quedat per dinar o que tenia hora amb el perruquer. Poc a poc, aquests oblits se fan més grans i un dia no sopa perquè no hi ha pensat o trobes dos exemplars del mateix diari a casa perquè no recordava que ja havia baixat al quiosc i hi ha anat un altre pic.
Primer te demana coses que ja havieu xerrat l'altre dia. I sense adonar-te'n, en mitja hora te demana el mateix cinc vegades. A les converses cada vegada són més freqüents els "ara no sé què te deia". I un dia reflexiones, analitzes els diàlegs i veus que -sense ser-ne conscient- fa estona que el seu relat l'acabes o l'aguantes tu amb constants anotacions perquè no quedi enmig d'una frase. És molt fotut, perquè saps que el que vendrà no serà millor i poc a poc la persona que tens davant deixa de ser ella. I tens la sensació d'anar en un cotxe sense frens, que cada vegada pega més volantades i tens por del dia que pegareu a la paret. Només pots tenir paciència, que costa pena perquè és esgotador i trist. I la gent de fora sovint t'intenta donar consells, per més fer, basats en una racionalitat que no existeix en aquesta realitat. I mentrestant, la vida segueix i procures (HO HAS DE FER) seguir vivint i gaudint de les coses bones que segueixen passant. Avui és el Dia Mundial de l'Alzheimer, una malaltia de merda.
@IB3noticies No tenen dos dits de seny. Polítiques pels rics. Ni l’aigua, ni la contaminació, ni la massificació els importa. Això només te un nom: no estimar Mallorca!
Què cony t'importa si un tio du bolso, les ungles pintades o amb qui se fica al llit? Què cony t'importa si aquesta tia fa això, allò o les 2 coses a la vegada? En quin moment de la teva miserable existència t'has sentit autoritzat per fer de jutge? Pensa-hi, tros de merda seca.
S’ hauria de blindar el patrimoni, però no sé de quina manera. Ja no és només el mercat immobiliari que ho ha arrassat tot, és que parlem d’ allò immaterial, la parla, les costums, els trets que ens fan característics. És algu que em provoca tristesa. Vull tornar enrera.
El "cuarto propio" de las mujeres tiene siempre la puerta abierta. A nivel colectivo o individual, no nos atrevemos a reclamar nuestros espacios, priorizar nuestra agenda. Nos han educado para pensar que eso sería "egoísta". Qué bien lo explica @MaraMatria
https://t.co/VatvH5Rb0l
Sembla que a finals de març no canviarem a "horari d'estiu" i a finals d'octubre 2023, canviaríem per darrer cop 1 h menys per tal de tenir l'horari solar i l'hora de Londres o Greenwich segrestada contra natura per la dictadura de Franco el 1940 @salutcat
https://t.co/1rulKWEjKf
📢 Jornades virtuals de la @FES_Sociologia 2022: Ensenyament en ciències socials i innovació docent amb perspectiva feminista 💜
🗓️ 27 i 28 d'octubre · Virtual
✍ Més informació i inscripcions: https://t.co/2v1jw56jvi
Se conoce poco sobre la manifestación femenina del TEA. Dejo aquí esta guía elaborada por profesionales de AETAPI coordinada por María Merino, en la que he podido contribuir un poquito. Que llegue a profesionales de la salud y de la educación:
https://t.co/eJfknm7dkA