elena álvarez ton

[Maria José @majosevn]

La teva felicitat comença amb tu.

No amb les teves relacions, no amb el teu treball, no amb els teus diners, no amb les teves circumstàncies... Sinó amb els teus pensaments i amb la teva actitud davat la vida. Amb tu.

Som-hi?

Bon diaa!🤍😉

[Maria José @majosevn]

Cada vegada hi ha més gent que em diu que estic una mica “espatllada”.

I jo penso que potser no és que estigui espatllada. Potser és que no m’estic fent res.

Vivim en una època en què moltes persones fan servir tractaments estètics per frenar o suavitzar els signes de l’edat. I em sembla fantàstic que cadascú faci amb el seu cos el que vulgui.

Però de vegades tinc la sensació que hem arribat a un punt en què semblar l’edat que tens gairebé sembla un defecte.

I no ho és. Tenir arrugues, canes o els canvis propis dels anys no és estar espatllada. És haver viscut.

Cuidar-se està molt bé. Però també estaria bé que ens cuidessim més per dins, i que no confonguéssim joventut amb valor personal.

Perquè envellir no és un fracàs.
És un privilegi que no tothom arriba a tenir. 🤍

[Maria José @majosevn]

La llibertat comença el dia que deixem de voler semblar, i ens atrevim simplement a ser. 🤍😉

[Maria José @majosevn]

I quan ja no et puguin manipular més, et diran -decebuts- que has canviat.

Ni cas. No en facis ni cas.

Continua endavant sense deixar-te manipular per ningú.
Sigues qui ets. I viu com sents.

Perquè moltes vegades, quan una persona diu que “has canviat”, el que realment vol dir és que ja no pot obtenir de tu el que obtenia abans.

I si per ser feliç has de decebre algú, deceb algú.

Som-hi?

Bon diaaa!!🤍😉

[Maria José @majosevn]

M’acaben de dir que faig el ridícul perquè vaig a comprar amb carro.

Jo pensava que el ridícul era carregar pesos innecessaris, gastar més benzina o voler aparentar sempre ser més ric o més jove del que ets.

Però potser vaig errada, tenim tantes manies que jo ja no sé…🤍😉

[Maria José @majosevn]

No caminis davant meu; potser no et seguiré.
No caminis darrere meu; potser no et guiaré.
Camina al meu costat i sigues el meu amic.

-Albert Camus.-

#BonaNit🤍😉

[Maria José @majosevn]

Hi ha persones que poden portar mesos deprimides o trencades per dins, i l’únic que la gent nota
és que s’irriten més fàcilment.

Perquè moltes vegades el dolor emocional no es veu.
Només es manifesta en silencis, esgotament i/o poca paciència.

[Maria José @majosevn]

Bloquejar no és censurar ni ser intolerant. És posar límits al teu espai.

Sobretot quan una persona no busca conversar, sinó invalidar constantment el que comparteixes.

A més, a X-Twitter, hi ha persones que entren en una dinàmica de “contradir per existir”. I això pot acabar condicionant-te el to, l’espontaneïtat o les ganes de publicar.

Ah, i també pots:

• Silenciar-lo,
• Limitar respostes,
• O simplement ignorar-lo i fer el teu camí.

Però si cada vegada que llegeixes el que et respon una persona, et genera tensió o desgast, el bloqueig és una eina legítima.

I endavant les atxes! 😉🤍

[Nova Ràdio Lloret @NovaRadioLloret]

.@joseluisblancoq (@LaSansi) guanya els 5 KM de Boston (per a majors de 50 anys) https://t.co/71yIZnJEMx

[elena álvarez ton @elenaton1]

@majosevn Em feia falta escoltar això (llegir) hi ha vegades que no trobo explicació en alguns comportaments.

[Maria José @majosevn]

Si algú intenta menysprear-te sense cap motiu aparent, ho fa des del seu propi malestar al comparar-se amb tu.
Perquè hi ha gent que en lloc de sanar millorant-se, ho intenta fer rebaixant els altres.

Ni cas. Fes un pas enrere, respira profundament i recorda: No es tracta de tu.

[Maria José @majosevn]

Ser autèntic et fa perdre gent.
Però la que es queda, val per totes. 🤍😉

[Maria José @majosevn]

De vegades una persona està massa cansada emocionalment, físicament i/o mentalment, per a explicar com està i aconseguir que l’entenguin, i tria el silenci.

[Maria José @majosevn]

Una persona esdevé deu vegades més atractiva, no per la roba que porta, ni pels diners que guanya, ni per l’últim telèfon mòbil que té, sinó pels seus actes d’humilitat, respecte, honestedat.

Per l’amor que és capaç de donar.

-Keanu Reeves-

#BonaNit🤍😉

[Mercè Rodoreda @RodoredaMerce]

A casa vivíem sense paraules i les coses que jo duia per dintre em feien por perquè no sabia si eren meves.

La plaça del Diamant

[TCBS @TEATRECBS]

📣Ens fa molta il·lusió presentar-vos tota la programació de la nova temporada del #teatre pel 2026!
🎭La cita per conèixer tots els detalls serà el dia 11 de gener a les 18h

📲invitacions: https://t.co/BiEYHulyyd

Des del #teatredelloret us desitgem bones Festes!!!🎄

#mylloret

[Maria José @majosevn]

Passa la teva vida amb algú que escolti allò que calles. No amb algú que no escolti allò que dius.

[Nova Ràdio Lloret @NovaRadioLloret]

Lloret de Mar es bolca aquest cap de setmana amb la Marató del càncer https://t.co/mdbsrdxcF8

[Maria José @majosevn]

Mai no podràs viure una vida feliç si sempre et preocupes pel que els altres pensen de tu, o busques constantment la seva aprovació.

Pensa que com menys t'importi, més feliç seràs.

#BonaNit😉🤍

[Maria José @majosevn]

Atès que m’han demanat que parli de la somatització entre la salut física i la salut mental, miraré de fer-ho.
Disculpeu l’extensió.

• Quan una persona ha viscut molt temps amb molt de patiment emocional, en silenci, mantenint secrets importants i sense poder expressar-se ni compartir la seva història i dolor amb ningú, és molt possible que acabi somatitzant aquest patiment mantingut, fins i tot amb símptomes físics com mals de cap o altres problemes dermatològics, digestius o neurològics.

Ara bé, cal tenir en compte una diferència important:

Una cosa és el malestar psicosomàtic, que és quan el cervell i el cos estan en estrès constant per motius emocionals o psicològics no elaborats (com ara alguns traumes, secrets no compartits, sentiment de culpa, vergonya, etc.), i això pot manifestar-se com a símptomes físics:
• Migranyes o mals de cap freqüents,
• Tensió muscular,
• Problemes gastrointestinals,
• Confusió o sensació de boira mental.
• Insomni o cansament crònic,
• Fins i tot alteracions en el sistema nerviós autònom (Taquicardies, nàusees, tremolors…).

I aquestes manifestacions no volen dir que la persona “s’ho inventi” (com molts diuen de vegades) sinó que el cos expressa allò que la psique/ment no pot o no ha pogut expressar.

I una altra cosa que pot ser és una malaltia neurològica orgànica.

Pot passar que una persona desenvolupi una malaltia neurològica orgànica (com ara la migranya crònica, una esclerosi múltiple, epilèpsia, etc.) i que, en aquest cas, el patiment emocional intens o la repressió de la seva història vital durant tants anys, empitjori els símptomes o en compliqui el curs.

El nostre cervell i el nostre cos no funcionen per separat: l’impacte de la història personal en la salut és molt real. I no emmalalteixen els cossos; emmalalteixen les persones.

Ho dic perquè de vegades la ignorància d’un tema fa que una persona faci comentaris cruels (segurament sense voler) i resti importància al dolor d’algú, o li digui que tot això que sent o que li passa és mental, o que està carregat de punyetes.

I no. Pot esdevenir d’un patiment intens mantingut, o pot esdevenir d’una malaltia orgànica que potser es pot veure potenciada pel malestar. Però en cap cas s’ha de restar importància al patiment d’una persona, com es fa massa vegades que pateixen tant malalties d’origen psicosomàtic, com malalties d’origen patològic orgànic.

I sobretot, cal respectar molt el dolor d’una persona i no donar consells ni jutjar un dolor que mai no s’ha viscut personalment.

I el respecte, també és curatiu.🤍