Jordi Valera 🇫🇴

Aficionat a la història i geopolitica.
Sol Invictus, Deux Vobiscum, Roma Aeterna.

[Jordi Valera 🇫🇴 @exper72]

Baruk khazâd!
Khazâd ai mênu!

[Jason Wilde @JasonWilde108]

The Sumerians recorded eight kings who ruled for 241,200 years before the Great Flood.

Nearly 4,000 years ago, Babylonian scribes preserved a document known as the Sumerian King List.

One surviving version, recorded on the Weld Blundell Prism around 1800 BCE, describes a world that existed way before the Flood.

According to the text, kingship originally descended from heaven and was established at Eridu.

The first king, Alulim, reportedly ruled for 28,800 years.

His next up, Alalgar, ruled for another 36,000 years.

At Bad Tibira, another king named Enmenluana supposedly reigned for 43,200 years.

The text actually gives these numbers to individual rulers.

Eight kings.
Five cities.
A combined 241,200 years of rule.

The Flood then blasts over the land, ending this crazy period of kingship.

After, the text states that kingship came from heaven again, this time in Kish.

The reigns eventually became way shorter, and the list began incorporating rulers independently known from history.

It's fascinating how it presents a succession of named kings, ruling identifiable cities, with specific lengths of reign.

Archaeologists generally interpret the big numbers as mythological or symbolic.

That's a reasonable position.

But I think the question deserves a little more consideration.

Why did these ancient scribes preserve such extraordinary reign lengths?

Why associate them with a civilization that supposedly existed before a catastrophic flood?

And why describe kingship as something that repeatedly come down from heaven?

We know Eridu, Kish, and several other cities in the list were real places.

We also know the document eventually enters recognizable historical territory.

To me it leaves us with a crazy ancient story that myth doesn't get to take away what they were literally saying.

Were they exaggerating, was it allegory, or was it literal?

I don't know.

But 241,200 years is a nuts number to assign to just eight dudes.

[Edu_F @RybalkoTankArmy]

Obituari.

[Gorka Martín Echebarria @CarlistWars]

En esta semana diferentes medios como @elcorreo_com @deia_eus @naiz_info @orainnoticias y otros han anunciado el inicio de los trabajos arqueológicos en la icónica basílica de Begoña. Las labores buscan los restos de la iglesia románica y poblado romano y preromano.
Pero...

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

ERC diu que pacta amb Podemos per "aturar l'extrema dreta".
PREGUNTA:
Per què Podemos no va pactar amb l'independentisme per aturar l'extrema dreta quan colpejava i empresonava catalans?

[La Catalunya Woke @LaCatalunyaWoke]

Votar en contra d’això sembla impossible, eh? Doncs ERC, el PSC i la CUP ho han fet

[José Manuel López Viñuela - Padre de Kira López @JMporKiraLopez]

El colegio Pare Manyanet de Sant Andreu de Palomar, en Barcelona, el centro donde estudiaba mi hija Kira, me ha puesto una segunda demanda judicial.

Reconozco que esta segunda demanda me ha afectado profundamente. Sinceramente, jamás imaginé que el colegio volviera a actuar contra mí de esta manera.

Después de perder a mi única hija, Kira, consecuencia de un presunto acoso escolar, no consigo entender por qué tengo que seguir pasando por todo esto. Me siento emocionalmente machacado. Ya he sufrido demasiado y esta nueva demanda ha sido un golpe que no esperaba.

Y lo que todavía me cuesta más comprender es que esta nueva demanda tiene su origen en un vídeo en el que prácticamente me limito a formular preguntas y a hablar de otra víctima, Óscar García Turón, que también fue alumno de Pare Manyanet y que, desgraciadamente, también falleció por suicidio. En ese vídeo planteo interrogantes que considero legítimos y que merecen respuestas. No entiendo por qué hablar de estos hechos y hacer preguntas tiene que acabar llevándome nuevamente ante los tribunales.

Si no tuviera medios económicos para defenderme y el apoyo de tantas personas, me sentiría completamente indefenso.

Me pregunto qué sería de mí si no pudiera pagar mi defensa. ¿Hasta dónde puede llegar el sufrimiento de un padre que ya lo ha perdido todo?

No entiendo por qué me machacan de esta manera. Soy un padre que perdió a su única hija y que, desde entonces, lucha para que ningún otro niño tenga que sufrir lo que sufrió Kira. Han demandado a Jose Maria el padre de Oscar, a la asociación Trencats y también a mí. Una demanda conjunta y nos piden 70.000 €.

Podrán llevarme a los tribunales, pero no conseguirán que deje de defender la memoria de mi hija ni que abandone mi lucha contra el acoso escolar.

Este es el vídeo por el que nos han presentado esta segunda demanda:

https://t.co/KEMXqqtMiQ

#KiraLópez #ÓscarGarcíaTurón #TRENCATS #AcosoEscolar #StopBullyingForKira #JusticiaParaKira #ViolenciaEscolar #PareManyanet

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

El llibre que Felip V més odiava porta la seva pròpia signatura.
L'any 1704 va sortir de les impremtes de Barcelona una de les obres cimeres de la història política europea: la tercera i última compilació general de les Constitucions i altres drets de Catalunya.

No era un simple llibre de lleis. Era l'arquitectura completa d'un Estat de dret constitucional sobirà, impresa tot just una dècada abans que intentessin esborrar-la a cops de canó.

Aquí tens la història i l'estructura d'aquest monument jurídic que molts desconeixen:

👉 * Per què es va fer el 1704?

Fins aleshores hi havia hagut dues grans compilacions impreses (la de 1495 i la de 1588-1589). Però després de més d'un segle, calia posar al dia tot el dret català i, sobretot, incorporar-hi les noves lleis aprovades a les Corts de 1701-1702. El resultat va ser una edició monumental estampada a Barcelona pels impressors Joan Pau Martí i Josep Llopis per ordre dels Diputats del General.

👉 * La gran ironia històrica

Qui va aprovar, jurat i donar validesa a les lleis més avançades d'aquell volum —inclosa la creació del Tribunal de Contrafaccions per frenar els abusos del rei— va ser el mateix Felip V de Borbó a les Corts de 1702. Pocs anys després, aquell mateix monarca faria la guerra contra Catalunya per destruir l'Estat de dret detallat en el llibre que ell mateix havia jurat complir i fet imprimir.

👉 * Com s'estructurava aquest codi d'Estat?

L'obra de 1704 es va dividir en tres grans volums organitzats amb una precisió quirúrgica (seguint l'ordre sistemàtic del Codi de Justinià, en llibres i títols) perquè qualsevol jurista o ciutadà trobés la llei a l'instant:

— Volum I (Constitucions i altres drets de Cathalunya): És el cor del sistema. Comença amb la Preludia i els històrics Usatges de Barcelona (el fonament del segle XI), i desplega en 10 llibres totes les Constitucions, Capítols i Actes de Cort vigents aprovats entre el rei i els tres braços des de 1283 fins a 1702. Aquí hi ha la Constitució de l'Observança ("Poc Valria"), les garanties penals, el dret civil i el control de la corona.

— Volum II (Pragmaticas y altres drets de Cathalunya): Recull les disposicions reials (pragmàtiques, privilegis, sentències arbitrals com la de Guadalupe que alliberava els pagesos de remença, bulles i concordes). Això sí: totes estaven rigorosament subordinades al Volum I. Cap pragmàtica reial tenia valor si contradia una Constitució pactada en Corts.

— Volum III (Constitucions y altres drets de Cathalunya superflus, contraris y corregits): Una lliçó de transparència i memòria històrica. En lloc de destruir o amagar les lleis antigues que ja havien quedat derogades o superades pel pas dels segles, els juristes catalans les van agrupar en un tercer volum separat. Així es podia entendre l'evolució del dret sense confondre el que era vigent amb el que era història.

👉 * Escrit en català per defensar el ciutadà

Tota la compilació de 1704 (llevat d'alguns textos pontificis o antics en llatí) està redactada en un català jurídic clar, precís i solemne. La llei no era un secret d'Estat guardat pels ministres de Madrid o de Versalles; era una eina pública a l'abast dels ciutadans, notaris, advocats per defensar-se de qualsevol arbitrarietat, i que va seguir consultant-se molts anys després de 1716 per la vigència del codi civil.

Quan el Decret de Nova Planta de 1716 va suspendre el dret públic català, l'objectiu era condemnar els volums de 1704 a l'oblit i convertir-los en paper mullat. Però no ho van aconseguir: els exemplars que van sobreviure —i la part de dret civil tant arrelat i vigent que per això va resistir— són avui la prova física i irrefutable que Catalunya ja funcionava com un Estat de dret modern quan mitja Europa vivia agenollada davant l'absolutisme.

Has tingut mai l'oportunitat de veure o fullejar un exemplar original de les Constitucions de 1704?

Foto d'un exemplar original:👇

[MP Arizona☀️🏳️‍🌈💙🌵🐕🐕‍🦺🫂💦🏜🐟🌴🎙🌎🌻♍️🌊 @AzPetrich]

Zelenskyy: "I will continue to bomb Russian Data Centers."

Republicans: "Zelenskyy is attempting to interfere in the US midterms."

Me: What an odd thing to say.

[Illia Ponomarenko 🇺🇦 @IAPonomarenko]

Well-known Ukrainian military aerial reconnaissance specialist Oleksandr "Serg Marco" Karpiuk writes on Facebook:

"...Starlink is a civilian communications system. And SpaceX is responsible for its civilian use. Standard Starlink terminals currently have a default speed limit of 22 m/s.

To enable flight at speeds above 22 m/s, Ukraine signed contracts for Starshield, which is overseen by the Pentagon. This is already a military system, with Starlink terminals that offer greater functionality, although the accounts are considerably more expensive.

And it was the Pentagon that did two things in a single day: restricted intelligence sharing and changed the parameters of Starshield accounts.

This was a decision by the head of the Pentagon, Pete Hegseth. Clearly on Trump's orders...."

Maybe this is the key to understanding what exactly happened.

[(((Tendar))) @Tendar]

Many Starlink terminals in Ukraine are financed by Poland. Its Foreign Minister Radosław Sikorski has put Elon Musk on notice regarding the evolving situation.

[María José López - Madre de Kira López @MaryJoLo70]

🔴 Sóc la mare de la Kira López i aquestes represalies tenen un per què. Al gener el
Manyanet serà jutjat per la seva responsabilitat civil en el cas de la meva filla. Serà la primera vegada a la historia d'aquest país que un col legi és jutjat per la seva inacció davant situacions d'assetjament escolar i violència d'adult a menor amb la víctima morta per suïcidi. Aquesta sentència serà un abans i un després per a casos
com el de la Kira.
No oblidem que el Manyanet, a més, ja ha estat condemnat en ferm com a responsable dels abusos sexuals d'un dels seus membres, que tenen un pedofil condemnat vivint a les instal-lacions del Manyanet Les Corts, que aquest pedòfil condemnat ara està pendent de sentencia per presumptes abusos a un menor i que un altre membre de la congregació Fills de la Sagrada Família està pendent de judici, acusat d'assetjament a l'informatic que va denunciar el pedòfil i d'obstrucció a la justícia, per no parlar de totes les denúncies per abusos sexuals als seus col legis, que no veuran sentència perquè han prescrit, però que van existir. Aquesta demanda aconsegueix treure'ls la careta i que tothom vegi com una institució que ha de cuidar la integritat física i moral dels menors al seu carrec està més preocupada pel seu suposat “prestigi”.

https://t.co/EtGcJzUtxt

@3CatInfo @guillem_sm @jgalbalat @elperiodico

[Jordi Valera 🇫🇴 @exper72]

@pijetas @RobertMsp @ChicoteLerena Lleida

[Nacho Montes de Oca @nachomdeo]

No es la primera vez que Musk acude en ayuda de Putin u obedece las órdenes de Trump contra Ucrania en un momento critico y eso puede tener consecuencias comerciales profundas.
La decisión de Elon Musk de darle uso político a Starlink y condicionar el servicio para presionar al gobierno de Ucrania sitúa a SpaceX en el mismo terreno de vulnerabilidad geopolítica que costó el veto global a la tecnológica china Huawei.
Al demostrar que la infraestructura tecnológica crítica puede ser utilizada de forma intermitente como una palanca de coacción política o militar en momentos de máxima tensión, SpaceX cruza la línea entre un proveedor comercial independiente y un actor impredecible.
Este comportamiento valida los peores temores de las naciones occidentales sobre la dependencia de proveedores tecnológicos de EEUU y, de la misma manera que ocurrió con los equipos de telecomunicaciones de Huawei, acelera la urgencia de los gobiernos por desarrollar redes soberanas alternativas ante el riesgo de que sus comunicaciones estratégicas queden sujetas a los intereses o arbitrios de un solo mando externo.
Al forzar la cancelación y el fracaso de múltiples misiones de drones en Ucrania, esta coacción no solo devalúa el atractivo comercial de Starlink ante clientes de defensa globales, sino que arriesga contratos gubernamentales millonarios, como los que sostiene con el Pentágono, y destruye la confianza de socios europeos como Polonia, que financia unos 50 millones de dólares anuales en terminales para Ucrania.
Al subordinar una infraestructura crítica a intereses políticos o presiones externas, la compañía espanta a futuros compradores de Defensa que ahora podrían ver un riesgo financiero inaceptable en depender de un monopolio privado.
El mercado global de comunicaciones y satélites militares, el sector específico en el que compiten Starlink y su división gubernamental Starshield, se estima en $22.030 millones de dólares en 2026, si se miden estrictamente los servicios de comunicaciones tácticas cifradas.
No es la primera vez que Musk limita el uso de su red a los ucranianos. En septiembre de 2002 Ucrania solicitó de emergencia activar la cobertura de Starlink en la región de Sebastopol, en la zona ocupada de Crimea, para guiar drones marítimos contra la flota rusa del Mar Negro. Musk rechazó la solicitud argumentando que la zona no estaba habilitada y que activarla convertiría a SpaceX en cómplice de un acto de guerra.
El 30 de septiembre de ese mismo año, Musk apagó Starlink durante una contraofensiva ucraniana en las regiones de Jerson y Donetsk. SpaceX desconectó abruptamente la señal en las zonas de combate que Ucrania estaba recuperando. El corte duró varias horas (e incluso días en algunos puntos), dejando a los drones ucranianos a ciegas y deteniendo temporalmente las operaciones de cerco militar.
Al mes siguiente, Musk amenazó públicamente con dejar de prestar el servicio en Ucrania, declarando que SpaceX "no podía financiar el sistema actual indefinidamente". Esto provocó interrupciones logísticas intermitentes hasta que, días después, revirtió la decisión antes de que el Pentágono asumiera formalmente los contratos y Polonia parte del costo de su operación.
En febrero de 2023 la presidenta de SpaceX, Gwynne Shotwell, confirmó que la empresa había tomado medidas técnicas proactivas para limitar la capacidad de Ucrania de usar Starlink en drones de ataque, argumentando que el servicio fue provisto para fines humanitarios y comunicaciones de defensa. Esa restricción es la que se acaba de endurecer.
Airbus está liderando la respuesta europea a la crisis de Starlink. Aprovechando la inyección de 5.300 millones de euros destinados por el programa espacial militar europeo, Airbus está diseñando y construyendo plataformas de órbita baja destinadas a redes satelitales nacionales y soberanas.

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

ERC MENTEIX.
PASSA-HO.

[La Catalunya Woke @LaCatalunyaWoke]

La parella de la portaveu del PSOE, de Lleida, resulta que és un rendista que desnona. Es riuen a la vostra cara i encara els voteu

[Kim Dorca @Savallsblog]

El meu avi, de la Lliga, exiliat fugint de la FAI i tornat després amb dificultats per no ser afí al règim, va escriure al Gaziel l’abril del 1961 una carta de la qual conservo el esborrany i on deia: “L’única solució és la independència, com passa amb els matrimonis mal avinguts”. A la qual cosa en Gaziel va respondre amb una sèrie de notes.

Tots els catalans som independentistes, encara que alguns no ho sàpiguen. Tanmateix, la bena dels ulls ens cau de ben petits, de més grans, o potser mai. Justificar el fet de tenir una identitat nacional dual és, al meu entendre, una bestiesa reservada a les nacions derrotades, perquè els seus membres acaben creient que, acceptant el relat del vencedor, aquest serà misericordiós amb ells i els tractarà com a iguals.

Això no ha passat mai, no passa i no passarà. Els guanyadors sempre volen que renunciïs al que ets, perquè els recorda que no ets com ells i que són els responsables que no te’ls estimis com voldrien; per això apareix l’ “a por ellos” sempre que algú es mou per recobrar la llibertat. La meva bena va caure fa tants anys que ja la podríem exposar en un museu i, encara que he de reconèixer que després de tantes militàncies, tant de temps i tants diners esmerçats no ens n’hem sortit fins ara, no penso baixar del burro; més aviat continuo convidant tothom que puc a pujar-hi.

Tinc el convenciment que la independència, a banda de justa o injusta, històricament justificable o no, és la millor solució per Catalunya i per Espanya. Espanya està condemnada a construir els seus mecanismes de poder de tal manera que puguin reprimir legalment qui se surti del discurs nacional, per sobre de règims i sistemes de governança, a fi d’impedir el dret d’autodeterminació dels pobles; la qual cosa permet que aquest monstre de la justícia ad personam, de la revenja financera, normativa o impositiva, pugui posar-se en marxa contra qualsevol dels seus ciutadans —si només ho fos, per escrit, en contra de determinades minories nacionals estaríem parlant d’una altra cosa— i això darrer afecta qualsevol espanyol que es trobi en posició d’enfrontar-se als que mouen els fils del règim de torn, sigui monàrquic, dictatorial o republicà.

Mai dic “puta Espanya” perquè trobo que l’insult ens entorpeix el raonament, la ira és mala amiga de la proposta, de la solució o de l’avaluació de la realitat. A més a més, no tinc per què ofendre els amics que tinc a l’altiplà només per ofendre’ls, no té cap mena de sentit.

Si els retrec quelcom és el seu silenci quan la policia cridava “que nos dejen actuar” o “a por ellos”. No perquè en fossin subjectes actius —molts són gent enraonada— sinó perquè van actuar com els alumnes de la classe que miren i no fan res quan el bully rebenta la cara al raret que li planta cara perquè no vol passar pel tubo.
No contents amb haver mirat cap a una altra banda, molts van acabar explicant-se que ens ho havíem buscat, que si la minifaldilla indepe, que si ens vestíem com putes, en aquell mecanisme tan humà de convertir la pròpia covardia en una justificació moral a posteriori. Aquella covardia i aquella manca d’empatia és el que els puc retreure; insultar no du enlloc.

I això em fa defensar la idea de “ni oblit ni perdó”, no en el sentit de viure instal·lat en la rancúnia, sinó en el de no acceptar que la normalització consisteixi a fer veure que no va passar res.
De la mateixa manera que no em sento en la necessitat d’insultar genèricament els espanyols, o caricaturitzar-los, o menysprear-los, res em farà moure ni un mil·límetre del convenciment que cal partir peres i que cadascú faci el que cregui convenient amb el seu país.
No tinc cap possibilitat d’oblidar, ni d’acceptar que la reconciliació exigeixi esborrar les responsabilitats del que va passar, ni de ser pacificat, que no ho estic malgrat els pactes vergonyosos dels partits autonomistes, la insistència dels mitjans de comunicació, les enquestes, les audiències de la Roja o les “boles negres” republicanes.

Ni ERC ni Junts, ni mercat del peix, ni carro del peix, ni peix al cove. Tot això parteix d’acceptar, precisament, que la nostra pertinença a Espanya és el marc natural dins del qual hem de negociar una llei més, un càrrec més, una competència més o una reforma més, quan ells mateixos ens recorden constantment quin és el marc real: “¿Qué pone en tu DNI?”, “eres español y morirás español”, “Cataluña es España”.
No hi ha legislació a negociar, ni càrrec al qual aspirar, ni reforma sobre la qual influir que resolgui això, perquè portem tant de temps fent pedagogia i tractant de fer-los canviar, de convèncer-los que Espanya hauria de ser una altra cosa, com dies fa que un català —el darrer va ser Pi i Margall el 1873— no presideix el Consell de Ministres: exactament avui fa 55.970 dies.

Ni Front d’Aragó ni Terç de la Mare de Déu de Montserrat, perquè ja vam fer l’any 36 aquesta cosa tan nostra d’acabar posant catalans en bàndols espanyols enfrontats entre ells, i mireu quines conseqüències.

I és precisament per això que votaré Alhora, no perquè pensi que la independència es farà al Congreso ni perquè cregui que Madrid ens hagi de resoldre res, sinó perquè vull que, també allà, quedi constància que això no s’ha acabat, que no tots els catalans estem pacificats i que encara n’hi ha que considerem vigent el conflicte polític que l’Estat voldria donar per liquidat.
Farem el que sigui necessari i estigui al nostre abast, amb les eines que tinguem en cada moment —fins i tot presentar-nos davant dels espanyols al seu propi parlament per recordar-los-ho— fins que els catalans puguem decidir i exercir el nostre futur, des de Catalunya, sense demanar permís a ningú, i Espanya pugui, finalment, dedicar-se a fer la seva a casa seva.

[Iain Cameron @theiaincameron]

In a handful of villages in southern Italy, people still speak what may be the last surviving linguistic descendant of "Magna Graecia", the ancient, Classical Greek world that once covered much of southern Italy.

The language, unsurprisingly, is called Griko (Γκρίκο).

1/n

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

MENTIDA.
L'octubre de 2017 ho vaig viure en carn pròpia: en conra del referèndum, en contra de votar, en contra de cridar a la participació.
ERC és lliure de fer el que vulgui amb el seu partit.
Però no pot MENTIR a la ciutadania.

[Nacho Montes de Oca @nachomdeo]

Zelensky no solo golpeó en Yandex a la maquinaria de propaganda de Putin. También envió una respuesta al pacto con Trump. No se trata solamente de bots...
El análisis, necesariamente extenso