Quan el rei és corrupte, els partits que s'alternen en la governança també ho són, alguns jutges també i d’altres no són de fiar, i els policies fan més por que els delinqüents, a l’orgull espanyol només li queda Lamine Yamal @elnacionalcat https://t.co/SKa50NA0Kd
L'episodi de 'Diana' en què el convidat és @sempresaludava
està agradant molt. Moltes gràcies.
Us deixo un altre fragment molt interessant.
Podeu recuperar l'episodi sencer a Spotify o a Youtube. Aquí:
https://t.co/t912JHT4LF
El govern es gastarà prop d'1 milió € en un estudi d'un projecte que no es farà perquè és una animalada brutal.
I, en qualsevol cas, fóra servei a Andorra (molt més que pel fet que 1/2 del trajecte sigui a territori andorrà.
Ara, la caixa és forta. I els interessos privats també
Hi ha un conte espanyol ple de mentides que t’explica que hi ha l’espanya dolenta de vox-PP i una de bona de PSOE-Comuns… per això és autèntica poesia veure el ‘bueno’ de Zapatero corromput i podrit fins a la cella -sí, aquella cella- i Gabilondo mentint i fent pur revisionisme amb el Descubrimiento (sic!) i la imposició sanguinària del castellà. Els que alguns s’entesten a veure com els bons, fent exactament allò que fa l’espanyolisme més ranci, analfabet, cleptòman i mentider.
Són dues cares de la mateixa moneda bruta, casposa i supremacista. S’ha de ser molt curt, molt venut o molt botifler per voler salvar aquesta espanya, aquesta escòria.
Y ojo a la proporcionalidad: lo que se ha contado estos días ni se acerca a lo que se publicó de mí, de Laura Borràs, de Josep Lluís Alay, de Josep Maria Matamala, del President Puigdemont y de tantos otros. Entonces no dijeron nada. Algunos hasta se sumaron a la caza.
Segons el TEDH, és excepcional que un comitè de jutges (que decideix per unanimitat l’admissió de demandes) convidi a participar-hi el jutge de l’estat demandat.
Algú pensa dir alguna cosa del fet que la jutgessa espanyola intervengui sistemàticament en tots els casos catalans?
La nova columna d’@EnricJuliana té l’elegància de sempre i el vici de sempre: els fets hi caben tots perquè la tesi ja estava decidida. “Estava escrit”, ens recorda, citant-se a si mateix del 2024. I quan l’analista és alhora el profeta, l’anàlisi no falla mai — només espera que el calendari li doni la raó.
El mecanisme és impecablement tancat. Si @JuntsXCat s’allunya del @PSOE, és “convergència tàctica” amb la dreta. Si demana un relleu ordenat, és una “finta”. Si negocia, calcula; si trenca, es retrata. Cap moviment possible pot refutar la hipòtesi, i un argument que es confirma passi el que passi explica força menys del que aparenta.
El més curiós és que la millor refutació del seu relat la cita ell mateix. Reprodueix les paraules de @Mtelladof dient que el que va passar el 2017, va passar el 2017. És a dir: fins i tot el @ppopular dona per liquidat l’eix de la secessió. Doncs bé — si el 2017 ja és història per a tothom, inclosa la dreta—, què hi ha de sinistre en el fet que Junts negociï un relleu parlamentari com qualsevol altre partit europeu? La frase que Juliana fa servir per dibuixar la “convergència” és exactament la que desactiva la seva “finta”.
Perquè el punt que delata el truc és una sola paraula: “finta”. Demanar que un president dimiteixi per donar pas a un relleu dins del mateix bloc —o del mateix partit, com acaba de fer el laborisme britànic aquesta setmana— no és cap ardit: és l’abecé del parlamentarisme. Que a Espanya, i al PSOE, això soni a emboscada o a cinisme diu molt més del sostre democràtic propi que de l’astúcia de Junts. On una tradició sòlida hi veu normalitat institucional, aquí s’hi veu conspiració. Nou anys d’exili fan adquirir noves lògiques i deixar enrere el maniqueisme espanyol.
I el relat de fons —“Junts es passa a la dreta per afinitat fiscal”— necessita ignorar la mateixa base del partit. A les primàries de Barcelona el continuisme nostàlgic, el retorn a la comoditat convergent, es va quedar en un 40% , sense majoria. Prop de la meitat de la militància va votar candidatures que reivindiquen obertament l’esperit de l’1 d’octubre, mentre que els perfils més declaradament de dreta són marginals.
Lluny de dretanitzar-se, la base de Junts continua sent profundament independentista i recela de qualsevol aproximació al PP. El que Juliana llegeix com a “finta” o com a “afinitat fiscal” amb el PP és, de fet, un partit que negocia des d’una posició que l’espanyolisme no sap ni anomenar. Juga una partida pròpia que l’escuderia espanyolista PP-PSOE no sap llegir — i potser per això cal inventar una “finta” per poder-la explicar sense haver-la d’entendre.
No només l’esquerra i el nacionalisme no són incompatibles sinó que l’evidència és que els estats de benestar més exitosos (i alguns dels règims comunistes més duradors) han estat a societats molt nacionalistes i nacionalment cohesionades.
Sense nació no hi ha mai redistribució.
En obert i pdf descarregable el meu estudi sobre el testament de Blanca d'Aragó i Anjou, priora de Sixena i filla dels reis Jaume II i Blanca d'Anjou.
No passa tots els dies que trobes el testament d'un membre de la casa reial.
Que n'aprenguin!
https://t.co/gT8wyTMprg
Valls, 24/06/26. Festa Major de Sant Joan. Plaça del Blat. @OSaladie1971@geografiaURV. Aquest any novament a plaça sensors de temperatura analitzant l'evolució de la jornada. Ara mateix, segons dades estaciómeteo automàtica @VallsAjuntament 35.1ºC (13:37h) Max. 35.5ºC (12:55h)