Després de l'actualització d'aquest vespre, la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD) https://t.co/GnidCBUt4o ja té 960.130 fitxes, corresponents a 109.779 paremiotipus, recollides de 850 fonts i 8.214 informants.
Poc es parla dels més de cinc mesos que fa que dura la vaga de les biblioteques de Barcelona. És intermitent, però ja no pots comptar amb el servei. De debò que no heu pogut arribar a un acord, @bcn_ajuntament ?
El paper de les biblioteques és molt important.
M'havia passat per alt aquesta publicació. Un dels meus contes preferits. Llegiu-lo, primer, per pura diversió. I, després, rellegiu-lo atents al magistral ús de la digressió que converteix l'anècdota risible en una peça magistral. Més Moncada!
La URV inaugura una exposició de la Xarxa Vives que reivindica l'edició en català en accés obert com a eina per democratitzar la recerca i reforçar el paper de les editorials universitàries en la difusió del coneixement #OpenAccess
https://t.co/Oa98JPGY3h
🧵 Molts us preguntareu: per què Softcatalà demana donatius ara si mai no ho havia fet?
Aquest és un canvi important en la nostra història, i volem explicar-nos amb tota la transparència del món. 👇
(1/4)
#Bones_fonts «Plecs d’història local» Suplement trimestral, publicat en accés obert, de la revista «L’avenç». Inclou les seccions «Ressenyes» (2-3 per núm.) i «Tria de novetats» (10-12 per núm.), per estar al corrent d'alguns llibres nous d’història local.
https://t.co/OXJ3aJVe5T
Diuen que el 1982 un lladre va entrar a la mansió abandonada que el financer i estraperlista franquista Muñoz Ramonet tenia al carrer Muntaner. No buscava joies ni diners. Va sortir-ne amb un únic quadre sota el braç: El cavaller gris, obra maleïda del pintor modernista Adrià de Vallterra, mort boig i arruïnat a París el 1904.
Durant dècades, el quadre va desaparèixer. Alguns juraven haver-lo vist penjat en un casino d’Andorra. Altres, en un menjador fosc de Buenos Aires. Ningú no ho sabia del cert.
Fins que un dia va reaparèixer, discretament, embolicat en paper d'estrassa, al despatx d'un advocat mallorquí al carrer Provença, just a davant de la pastisseria Mauri.
Com si Barcelona mai no acabés d’enterrar els seus fantasmes.
Us ho podria explicar amb més detall, però ja no sé si us interessen les meves històries...
Molta gent em pregunta per què segueixo editant la @Viquipedia ara que tothom fa servir Gemini, GPT o similars.
Jo ho veig així: la IA és com un barri ple de llibreries maques. Són elegants, maques i convenients, però poden tancar en qualsevol moment, convertir-se en espais de pagament o canviar el seu model de negoci d'un dia per l'altre.
La Viquipèdia és com la biblioteca pública del barri. És l'escala universal cap al coneixement i la garantia que l'accés a la informació continuarà sent lliure i gratuït per a tothom, independentment de la seva butxaca i la seva potència de càlcul. I ho serà en el seu idioma i amb el seu context cultural.
L'IA pot ser la interfície, però nosaltres en som l'ànima. Si no documentem el nostre món en la nostra llengua, qui ho farà? ✍️🌍
Som-hi
L’Institut d’Estudis Penedesencs digitalitza i publica en accés obert els seus 234 llibres apareguts entre 1977 i 2023. La cerca es pot fer només per paraules dels títols (no autors ni matèries).
Accés a la biblioteca: https://t.co/s2vA87jQgH
Presentació: https://t.co/2RQysttaLK
Aquest any, el Consorci de Biblioteques de Barcelona fa 25 anys, i quan es va crear, la 1a biblioteca popular de la ciutat, la Pere Vila, va quedar descartada de la xarxa. El per que? Continua
He perpetrat aquest vídeo explicant la Història de la Fira de Sant Jordi i el llibre. Penso que us sorprendrà! Oblideu-vos de l'origen en les cambres del llibre de Primo de Rivera.
A la 75a Fira del Llibre Vell, del 18 de setembre al 4 d'abril, el llibre.
https://t.co/yU9H5b0opY
El Gremi d’Editors de Catalunya tiene disponible en #openaccess La Història de l’Edició a Catalunya incluyendo el último volumen L’edició a Catalunya: el segle XX (els darrers trenta anys) y quedaría el primer cuarto del siglo XXI.
https://t.co/zTvxGQDido
Interessant article sobre correcció de noms de persones en documents d’arxiu, d’exiliats espanyols a França: «Lire entre les fiches: les mots des réfugiés espagnols à l’épreuve de l’indexation aux Archives nationales», per Marine Garnier. https://t.co/BDGw78VSq3
Extraordinaire atlas sonore de 307 langues et dialectes parlés en France.
Traversant le territoire français, du breton au basque, de l’alsacien au corse, jusqu’aux langues d’outre-mer, il dessine un paysage linguistique d’une richesse remarquable.
Une même fable d’Ésope a été enregistrée dans chacune de ces langues, révélant non pas de simples variations, mais 307 manières distinctes de dire, de rythmer et de l’interpréter.
Réalisé par le CNRS, cet ensemble prend une valeur particulière à l’échelle mondiale, alors que 95 % de l’humanité s’exprime dans une vingtaine de langues et que plusieurs dizaines disparaissent chaque année : il constitue le témoignage vivant de ce que les sociétés transmettent, parfois à leur insu.
Lien vers l'atlas : https://t.co/4jIPKYj9wo
Articles exclusifs : https://t.co/tCw9dfkOdr