"Questi disgraziati sugli scooter hanno spinto a terra un povero ciclista anziano stamattina a Pompei". Chiedo di aiutarmi a individuare i farabutti e il ciclista per denunciare i primi ed esprimere solidarietà al secondo.
El cas Arnau Liesa demana rigor, no linxament.
Segons el que ha transcendit, Liesa manté una relació sentimental amb una exalumna major de setze anys, iniciada —segons ell mateix ha explicat— després d’haver renunciat voluntàriament a la feina docent. Això pot ser moralment qüestionable? Sí. Pot generar incomoditat? També. Hi ha gent que hi entrarà i gent que no. Jo no entraré en el judici moral íntim d’una relació legal entre dues persones, però sí en una cosa molt clara: manipular els conceptes per destruir políticament algú és miserable.
Una relació amb una persona de 16 o 17 anys no és automàticament pedofília. Ni jurídicament ni clínicament. El Codi Penal espanyol situa el llindar específic de protecció sexual dels menors en els menors de 16 anys. A partir d’aquesta edat, evidentment, tot ha de passar pel consentiment lliure, sense coacció, sense abús de superioritat, sense manipulació, sense prevaliment i sense cap circumstància penalment rellevant. Però si aquests elements no hi són, cridar pedòfil perquè sí no és valentia: és brutícia política.
I compte, perquè acusar públicament algú de pedòfil no és una gracieta de Twitter. És imputar-li una conducta gravíssima. I qui ho faci sense proves pot acabar havent de donar explicacions davant d’un jutjat per calúmnies o injúries. No tot s’hi val.
Aquí, les dues parts han actuat amb coherència en allò essencial.
Aliança Catalana ha actuat bé retirant-li la confiança. Si aquesta situació personal no havia estat comunicada al partit i podia perjudicar el projecte, l’expulsió és coherent. Un partit que vol governar Catalunya ha de ser exigent amb els seus candidats. No pot permetre que una qüestió personal d’aquesta magnitud esclati públicament sense haver estat comunicada abans a l’organització.
I Liesa també ha actuat assumint responsabilitats: va deixar la feina abans d’iniciar la relació, ha admès que no ho va comunicar al partit i ha plegat: no serà el candidat a Figueres. La seva errada política és clara: no haver informat Aliança Catalana d’una situació que podia afectar la imatge del partit. Aquesta és la falta. No mantenir una relació que, amb els fets coneguts fins ara, és legal.
Ara bé: que els de la CUP, ERC i Junts vinguin ara a fer sermons morals és d’un cinisme que fa vomitar.
La CUP, precisament la CUP, vol donar lliçons? La mateixa CUP del cas Mireia Boya, que va denunciar haver patit un episodi continuat d’agressió psicològica per part d’un company i va acabar marxant denunciant la mala gestió del seu cas? La mateixa CUP del cas Eudald Calvo, expulsat per agressions masclistes? La mateixa CUP que va tenir l’hemeroteca de Quim Arrufat i les denúncies internes per agressió i abús sexual dins l’organització?
Però ara resulta que els guardians de la moral són ells. Els que han tapat, relativitzat, gestionat malament o enterrat els seus propis escàndols ara volen convertir-se en tribunal popular contra Aliança Catalana. Quina barra. Quina hipocresia. Quina podridura política.
I Junts i ERC, tres quarts del mateix. Partits que han convertit Catalunya en un país sense autoritat, sense ordre, sense frontera moral i sense valentia política ara volen fer veure que estan preocupadíssims pels menors. No els preocupen els menors. Els preocupa tenir una excusa per atacar Sílvia Orriols.
Perquè si realment els preocupessin els menors, parlarien cada dia dels matrimonis forçats detectats a Catalunya en nom de l'islam. Parlarien de les nenes i adolescents sotmeses a pressió familiar, emocional, comunitària i cultural per casar-se sense llibertat real. Parlarien dels casos que arriben als Mossos, dels que detecten les escoles, dels que mai no es denuncien perquè hi ha por, silenci i control familiar.
Però aquí callen. Callen perquè aquest problema els trenca el relat multicultural. Callen perquè no volen assenyalar pràctiques importades que són incompatibles amb la llibertat de les dones. Callen perquè prefereixen perseguir una relació consentida i legal de 16-17 anys, moralment discutible si es vol, abans que denunciar amb la mateixa duresa els matrimonis forçats, la submissió familiar i les pràctiques justificades en nom de tradicions religioses o comunitàries que esclafen nenes i adolescents.
Aquesta és la gran farsa.
Aliança Catalana expulsa un candidat quan considera que la situació és incompatible amb els seus principis. La CUP, ERC i Junts, en canvi, volen utilitzar el cas per embrutar tot un projecte polític mentre la seva pròpia hemeroteca fa pudor de quilòmetres.
Per tant, prou manipulació.
No és pedofília.
No és automàticament delicte.
Sí que és moralment discutible.
Sí que Liesa havia d’haver-ho comunicat al partit.
Sí que Aliança Catalana ha actuat amb coherència.
I sí: els que avui criden més fort són, sovint, els que més haurien de callar.
Catalunya no necessita més inquisidors hipòcrites. Necessita ordre, veritat, responsabilitat i valentia.
Salvem Catalunya amb Sílvia Orriols i Aliança Catalana.
L'enèsima vexació de @rodalies a Cardedeu. El conductor del R2N de les 10:50 h ha fet el següent:
Quan havíem de pujar al tren, ajudàvem a pujar a una senyora gran amb caminador i un senyor gran amb maleta.
I el que ha passat és molt fort. 👇
Content d'haver tancat una persecució iniciada el 2012 contra un jove de 18 anys per fer cançons contra un estat feixista i descompost. Catorze anys després, tinc més clar que mai que tenia molta raó. Gràcies a tothom qui m'ha fet costat, en un moment o altre, al llarg del camí.
Aeroport de Palma @AeropuertoPalma@aena Veig 1 treballadora de @Trablisa. Li demano: ‘bon dia, disculpi, la sortida?’. Ni em mira i es dirigeix a 1 altra dona que estava darrere meu que també li fa 1 pregunta. Li torn a demanar: ‘la salida?’ Resposta: ‘Ahora si que te atiendo’.
Què passa a @bonpreuesclat?
És veritat que cada dia hi campa més castellà? L'èxit ha afluixat la fermesa lingüística? Està deixant de ser el paradís que era?
Un enfilallet que us sorprendrà... o no.
irrenunciables:
-en horari laboral i sempre que es treballi de cara al públic, la llengua de relació entre treballadors ha de ser la de l'empresa;
-ídem amb la clientela, independentment de la que faci servir cada client.
Perquè és per això que comprem a @bonpreuesclat.
Avui la furgo m ha fet pof a la C-17. Ha estat un moment difícil i perillós. He trucat al RACC i una màquina em feia preguntes estúpides. He dit que tenia una urgència i em deia que no m’entenia. Sort que han arribat els Mossos. Gràcies
Zona UNESCO de la Serra de Tramuntana. Una figura que no ha servit per res, just per atreure capitals i destruir la Serra. Els polítics de pa i aigua que tenim se fan fotos amb el logo i per darrera donen llicències i desprotegeixen tot el que poden per acontentar immobiliàries.