No hay policía en las concentraciones de los docentes.
Desde que pasó lo de la mujer agredida, ha disminuido su presencia, y sorpresa, no hay incidentes.
Cuando estaba la policía sí.
Date cuenta
Fa molts segles, quan València encara estava envoltada d’horta i séquies, els llauradors entraven a la ciutat amb els seus carros carregats de verdures. Venien a vendre allò que ells mateixos havien cultivat, sense intermediaris ni enganys. Es col·locaven en fila, una tira ordenada, i les peces es comptaven una a una davant dels compradors. Així va nàixer la Tira de Contar, durant l’època andalusina, com una manera justa i directa de comerciar.
Quan Jaume I va conquerir la ciutat, aquella pràctica no sols no va desaparèixer, sinó que fou reconeguda i protegida pels furs. Des d’aleshores, generació rere generació, els llauradors de l’horta han mantingut viu aquest dret antic, adaptant-lo als temps però sense perdre l’essència: vendre el fruit de la terra directament, amb dignitat.
Han passat els segles, la ciutat ha crescut, els mercats han canviat i la Tira de Contar s’ha traslladat de places. Però, malgrat tot, continua sent la mateixa: una filera de llauradors que, de matinada, ofereixen productes acabats de collir. És una tradició viva, no un record del passat, i una de les poques que encara connecten la València actual amb les seues arrels medievals.
Per això, sorprèn i indigna que ara es vulga fer desaparèixer. Segons denuncia l’associació Per l’Horta, l’Ajuntament de València, governat pel Partit Popular i Vox, pretén eliminar la Tira de Contar de la nova ordenança de mercats municipals. Amb una decisió administrativa, es posa en perill un dret històric que no perjudica ningú i que defensa l’agricultura local.
Llevar la Tira de Contar no és modernitzar la ciutat, és trencar un fil que ens uneix amb la nostra història. És oblidar que València no s’entén sense la seua horta ni sense els llauradors que, encara hui, continuen arribant de matinada per recordar-nos d’on venim.
El català és tan contradictori...
- Ningú parla català, però si vas a Catalunya tothom el parla i no entens res
- És un dialecte del castellà, però en 27 anys no et pots treure el C1
- Només el parlen a pobles i Tractorunya, però és una llengua de burgesos i pijos
(1/2)
Poesia:
-Poemas de amor: Antología - Miguel Hernández - Alianza
-Poesies i proses valencianes - Teodor Llorente - Alfons el Magnànim
De les millors expressions d'amor i un poeta avui tristament recordat per un col·lectiu que no el representaria més. Llegiu-lo.