.
#OlgaOrozco
Tal vez hayas huido hacia el costado de la noche del alma,
ese al que no es posible llegar desde ninguna lámpara,
y no hay sombra que guíe mi vuelo en el umbral,
...
Y ni un solo temblor que haga sobresaltar las mudas piedras.
J.
3
Parle'm de tu, però de dins de tu, des de dins
Parle'm dels carrers que no coneixes, i del que no saps però has vist i sents i és la raó de quasi tot
Parle'm de tu, de les portes que no has obert i de les finestres del desig
Recuerdo
la mano trémula
antes
del vaso de agua,
el viaje corto,
repetido,
por el pasillo,
las buenas
noches,
cada noche,
el final,
y la recuerdo
antes,
a toda ella,
reconocible,
viva,
con unos ojos
grandes,
limpios
e incansables.
Et portaré amb mi,
ja només dolor.
Indesxifrable, inseparable,
dins la pell.
Respirar és recordar-te.
Has mort per mi en la mort més cruel.
Moments que són desesperança,
flors nocturnes impossibles en la claror.
No penetro en el misteri,
en la meva rendició.
Redimir-me.
Et veig pell endins, pell enfora,
on batega l'anima, on la sang crema,
on s'escriuen les lletres del gest.
Hi ha ocells foscos,
i petits ocells del migdia.
Hi ha el teu desig d'aigua pura,
i cossos roents de llum.
I més coses,
i més paraules, i més mirada.
#AldaMerini
Sóc el raïm, sóc la gola i també
la indolència
sóc de fet l’èxtasi
del plaer perquè en el calze de l’amor
jo sóc virtualment
el no-res
el plaer de la carn
s’assembla a una pregària
que ocupa els espais insomnes
https://t.co/sjh1wK1SWY
📷internet