Isabel

'Res no passa ni passarà mai
dues vegades. A causa d'això
hem nascut sense pràctica
i morirem sense rutina.'

Wisława Szymborska

[CCOOsanitat @CCOOsanitat]

Avui som al territori del Vallès Occidental i la Catalunya Central presentant la nova referent de sanitat Isabel Antonell tot agraint la feina feta i desitjant una bona jubilació a la Carme Besa

[ceciarmy @ceciarmy]

Y poco antes de fallecer, nos dejó con esta reflexión

[Nindi ANTIFA @marianablaya]

Muy genia esta chica, si no
hay clase trabajadora porque todos se consideran clase media entonces no hay lucha. Mírenlo todo porque en 3 minutos la descose

[Nacho Roura @neuronach]

¿Por qué el diagnóstico de depresivo me lo llevo yo por no funcionar en mi trabajo si es mi trabajo el que crea condiciones incompatibles con la salud física y mental?

Nuevo vídeo en mi insta y nuevo podcast con @SchrodingerGata ⬇️

[La 1 @La1_tve]

"No existe una escena tan icónica en el mundo del cine"

La escena: https://t.co/vgNrA5QAns

[🅹🅾🅷🅽 🆂🅼🅸🆃🅷®️ @DR_JohnSmith_]

Totalmente de acuerdo.
¿Tú qué piensas?

[Isabel @isabelgujo]

@optimotcat Piula

[Maria José @majosevn]

Atès que diferents persones m'han comentat que estan cansades d'haver de comprar i de regalar coses materials per força, parlaré dels regals.

De vegades el regals (de qualsevol mena) ens permeten veure si les persones realment ens coneixen.

Perquè de vegades fa sentir incòmode veure que poc ens coneixen les persones quan ens prenen per persones que no som realment, i ens regalen coses que denota que no han pensat gens en com som. Com poden imaginar que ens agradarà tal cosa?🤔

Per exemple, si una persona no valora gens les marques, com li pot agradar una bossa amb una marca tatuada allà enmig? 🤔

O totalment el contrari. Que encertin de plé i es nota que coneixen una persona perquè no li regalen una bossa de marca, i li regalen una experiència, o allò que li agrada realment i es pugui aconseguir sense estirar més el braç que la màniga.

Perquè els regals, els presents en català, s'han de fer pensant en l'altre, no pensant en un mateix, però sense exagerar. No cal exagerar ni sentir-se malament. No cal.

Cal tenir molt present que hi ha persones que se sentiran més felices si els regales el teu temps, un passeig, una xerrada, una experiència bonica, que no pas una bossa de marca, o qualsevol cosa material d'un estil que no és el teu.

Parlo de les persones que hauriem de conèixer, no cal dir. Perquè també és normal no encertar quan no coneixem, i quan ens sembla que quedem bé si el regal aparenta un alt cost.

Recordem que els regals no són el contingut, són la manera de donar-los, el temps d'haver-los pensat, d'haver pensat en aquella persona, en ella, en com és i en què li agradaria, que potser no és el que ens agradaria a nosaltres.

I no oblidem mai que també fem regals molt importants que no valorem prou, com són:

· El temps que hem dedicat a buscar per tot arreu un regal que algú voldria rebre, però que no hem aconseguit trobar-ho.

· El temps que ens dediquem a nosaltres mateixos.

· Anar carregat com una mula, per tal de portar tot aquell menjar que es vol cuinar pels altres.

· Fer cues per a pagar, i mantenir la paciència.

· Veure que algú ens pren la plaça d'aparcament i continuar endavant sense perdre l'oremus.

· Somriures de complicitat amb persones desconegudes que veiem que viuen el mateix que nosaltres.

· Voler felicitar algú, no trobar com comunicar-nos, però pensar-hi i desitjar-li que tot li vagi molt bé.

· Pensar en les persones que van ser importants per nosaltres, i desitjar de tot cor que els vagi molt bé.

· Rentar una platarada a la cuina, amb bon humor.

· No menysprear un regal. Simplement pensar, i canviar la ràbia per la compassió. hi ha gent que no en sap més. Potser nosaltres mateixos de vegades no en sabem més d'atendre i correspondre allò que realment necessita una persona.

· Escoltar activament els altres.

De vegades no és imprescindible ni és garantia de felicitat una gran festa, perquè moltes vegades només cal un pa amb tomaquet i un parell de bons amics sincers que són família, o la família que realment vol ser-hi.

I riure. Riure és un regal imprescindible.

Tant, que les persones que regalen bones estones i ens fan riure, valen per dos. 😉

I el temps que dediquem a cada persona sempre és el regal més important. Perquè la persona que et regala el seu temps i la seva atenció, t'està regalant quelcom que mai no podrà recuperar. T'està regalant part de la seva vida. Perquè la vida és temps, i de temps estem fets.

Així que, no ens compliquem la vida volent quedar bé i comprant sense saber ni què estem fent. No cal.

No cal fer res per força ni perquè toca.
De veritat, que no cal.

Acceptem que regalar una trucada, unes paraules sinceres i sentides, un passeig divertit, una abraçada, un missatge a temps...segurament és molt, molt més important.

Perquè potser oblidarem els regals, però no oblidarem mai com ens han fet sentir les persones amb el seu tracte cap a nosaltres.

Així que, si no saps què posar-te, o si no saps què regalar aquestes festes: Posa't feliç i regala amor.😉

Perquè res, cap regal material, per valuós que sembli, podrà superar mai la teva actitud. I cap vestit podrà superar mai la bellesa de l'alegria i del teu somriure sincer. 🤍

I per vosaltres, quin és el millor regal? 🤔

[elcritic.cat @SentitCritic]

📣 Histèriques, malfollades, culpables.

🟣 La violència masclista en 24 frases.

#25N

[Eva Piquer Vinent @EvaPiquer]

Escoltem això i deixem-nos d’hòsties.

[lehrerin_gloria @LucenoGloria]

Avui a la @SINSCARDENER i amb el grupet d’Alemany , hem après sobre història, cultura i gastronomia alemanya. Hem degustat alguns dels productes típics d’ aquest país. Lecker! @gluespelt

[Dra. Elena Casado Pineda @Medicilio]

Igual esto os sorprende a juzgar por algunos comentarios, pero la capacidad económica para llevar una vida digna no debería calcularse en base a que en casa entren dos SMI.

Ni todo el mundo quiere, puede o debería necesitar una pareja para independizarse.

[Dra. Elena Casado Pineda @Medicilio]

Una sociedad en la que un trabajador a jornada completa no puede acceder a una vivienda digna y cubrir sus gastos básicos para llegar a fin de mes es una sociedad que ha fracasado estrepitosamente.

[Sarah Belén @venusoncrack]

es que no hay nada que te haga sentir mas sola y adulta que el enfermarte y no tener quien te cuide

[Eva Piquer Vinent @EvaPiquer]

Fa uns anys, em vaig voler convèncer que havia perdut la por i vaig escriure això: https://t.co/YmQPmcG2b6

[Alán Barroso @AlanBarrosoA]

🚩NUEVO VÍDEO🚩Te despiertas mirando el móvil, desayunas mirando el móvil, trabajamos mirando el móvil y nos vamos a dormir mirando el móvil. Somos adictos a las redes sociales y alguien está ganado mucho dinero con ello.
Vídeo completo aquí👇
https://t.co/eva6u1lejV

[Hospital Clínic @hospitalclinic]

El #CLÍNIC i el @MACBA_Barcelona impulsen accions vinculades a l’art per millorar el benestar dels pacients.

✅ El projecte «Art & Medicine» vol que l’activitat del museu esdevingui un espai terapèutic i d’acompanyament.

➕ Info 👉 https://t.co/YAUT3L028C

@jmcampis @Alladopl

[Mario Roberto @MarioRobertoP]

Este ejemplo es muy bonito y sencillo para entender el privilegio.

[Anna Antonell @AnnaAntonell]

Happy to share our latest work about Differential Gene Expression in Sporadic and Genetic Forms of Alzheimer's disease and frontotemporal dementia in Brain tissue and Lymphoblastoid Cell Lines https://t.co/h47HII3nrP
@sanchezvaller @idibaps

[Isabel @isabelgujo]

@miriam_valles 😂😂 he llegit els dos tweets i ara m'has fet riure.
Aquestes reflexions són molt jo.🤭😅