No pots col·laborar econòmicament? Cap problema! També ens ajudes moltíssim si repiules aquest missatge i fas córrer la veu entre el teu entorn 🔁
La comunitat és la nostra millor eina per a continuar creixent ❤️
🔗 Campanya a l'Aixeta: https://t.co/1hWI2iu3CK
14.Perquè a 40 cèntims, el meu fill no seguirà. I quan no quedi ningú per veremar, que vinguin a parlar-nos del prestigi del cava i de no sé quantes mandangues més.
Una DO sense pagès no és una DO. És una merderada
Espero que entengueu la nostra angoixa i ens doneu suport.
Avui, a @MonDiari parlo de l’ampliació de l’aeroport, les motivacions reals dels impulsors, els condicionants, i la cara, absurda i inútil iniciativa d’un govern l’objectiu del qual és reduir-nos a la condició d’anodina comunitat autònoma.
https://t.co/nHny36Itxf
🧵
¿Cómo sabemos si una vacuna realmente causa un efecto adverso?
Esta pregunta parece sencilla, pero hay una diferencia fundamental entre “esto ocurrió después de vacunarse” y “esto ocurrió por la vacuna». Esa diferencia es la que estudia la farmacovigilancia.
1/21
El lema de la Revolució Francesa és conegut per tothom: llibertat, igualtat i fraternitat. Han passat més de dos segles i crec que continua sent plenament vigent.
Entenem perfectament què significa llibertat. Entenem també què significa igualtat. Però probablement ens hem oblidat del tercer principi: la fraternitat. I potser és perquè avui és el més difícil d’entendre. Què vol dir, políticament, ser fratern?
La fraternitat no és estimar-nos els uns als altres ni considerar-nos literalment germans. És una idea molt més poderosa: la convicció que, a més de ser individus lliures i iguals, formem part d’una comunitat i d’un projecte compartit. I que aquesta pertinença genera també responsabilitats envers els altres.
Aquesta idea pren una força especial amb la Revolució Francesa i, posteriorment, amb les revolucions liberals i els projectes nacionals del segle XIX. El súbdit es converteix en ciutadà. Ja no es tracta només de tenir drets individuals, sinó de formar part d’un «nosaltres»: una comunitat política amb institucions, normes, drets, deures i un futur compartit. Esdevenim germans dins una nova família, la nostra societat.
Crec que aquest és precisament el principi que avui hauríem de recuperar.
L’auge de moviments polítics que construeixen el seu discurs sobre la confrontació, i la identificació constant d’enemics interns, posa en entredit aquesta idea de fraternitat. Quan una societat deixa de veure l’altre com algú amb qui comparteix un projecte i comença a veure’l fonamentalment com un adversari, un enemic, alguna cosa essencial es trenca.
Potser, per tant, hauríem de tornar a parlar de fraternitat. No en el sentit cuqui que tots som germans i ens hem d’estimar. No cal estimar-nos. Ni tan sols cal que ens caiguem bé.
Fraternitat significa una cosa molt més exigent: entendre que protegir la nostra comunitat, les nostres institucions i el nostre projecte compartit és un objectiu legítim i valuós.
En resum:
- Llibertat: deixa’m ser jo.
- Igualtat: no et consideris superior a mi.
- Fraternitat: recorda que, malgrat les nostres diferències, continuem formant part d’un nosaltres.
Que passeu un bon Dijous.
💚💚💚 Like & RT
Aviam si així s'entén: el robatori que perpetra l'estat socialista quan no deflacta per inflació els trams IRPF a algú que al 2018 cobrava el salari mitjà de l'època i que al 2025 continua cobrant el salari mitjà:
(El PSC i ERC t'han tangat 800€ amb nocturnitat)
I aquí em teniu, despert a gairebé les tres de la matinada amb la música (?) a tot volum. Gràcies, @AjCadaques per creure que el "model Lloret" és una gran aposta de futur pel poble. No us mereixeu el que teniu.
Un anunci de @gencat on surten nois i noies que acaben dient que potser vivim en en lloc amb el millor futur del món és tenir molt mala llet i un cinisme de campionat. No ho veuen que la caguen sempre i a més a més, sempre amb els nostres diners! Quins collons!
@Pucurull L'estiu passat vaig veure el monòleg de la Carme Sansa, "Rose". Una gran actriu, i una actriu gran. Poques vegades he sortit tan emocionat com després d'aquesta representació.
Un dels pitjors vicis d'aquest país és practicar el 'ad hominem' social, polític, empresarial: es descarten propostes només perquè procedeixen d'alguna persona o col·lectiu que no és 'dels teus', sense analitzar si són vàlides o no.
L'un és la marranada de cartell que ha fet el desgovern de tothom amb els nostres diners.
L'altre és el cartell que ha aparegut per les xarxes més bonic i gratuït
Potser un dels problemes del país és que en poc temps hem augmentant exponencialment una població que necessita uns serveis que no han augmentat proporcionalment perquè una part important d’aquesta població treballa i cobra en precari. Créixer i créixer per anar enlloc.
LA COLUMNA DE L'UNCLU
Avui us explicaré el cas de l'Ernestu Xuriguera, un jove de Santa Quitèria, que s'enfronta a una petició del fiscal cabronet de torn, digna de novel·la kafkiana. Ni més ni menys que li demanen 11 caps de setmana d'arrest, 2.100 euros de multa i 6 anys
Avui a @elnacionalcat quatre ratlles sobre el rei Harald, i per què la casa reial noruega (que porta els fills a l'escola pública) no té res a veure amb els borbons espanyols. https://t.co/qrR4oiYCpL