@JoanOliu Pel qui no sàpiga la història:
👉El Mosaic de la Rambla, el de l'Aeroport i la Dona i l'Ocell del parc de Joan Miró formen part d'un regal de Joan miró a Barcelona.
👉La idea era donar la benvinguda als que venen per aire (Aeroport). Mar (Rambla) i terra (Parc de Joan Miro)
During a solar eclipse, the gaps between leaves on trees act as multiple pinhole cameras,
and each gap projects its own crescent-shaped image of the eclipsed sun onto the ground.
📹gottigreen
Fa uns mesos vaig començar a estirar del fil sobre perquè alguns llocs webs basats en un dels frameworks més populars (@FastAPI) tot i disposar de traducció catalana i tenir el navegador configurat amb el català com a primera opció, ignoraven aquest paràmetre i oferien per defecte una altra versió (sovint en castellà).
Vaig trobar que un dels mòduls que s’empren per la negociació de l’idioma tenia un error minúscul però amb força impacte.
Avui surt la versió que arregla aquest problema, així que en uns mesos quan els llocs que empren Babel i FastAPI comencin a actualitzar aquesta dependència la qüestió millorarà força per la gent que té diferents opcions d’idioma en el seu navegador i el català sortirà per defecte en molts d’aquests llocs.
Context: https://t.co/7NDYmaqjxy
L'amnistia és un perdó per un delicte que no existeix.
Acceptar-ho és acceptar que el dret a l'autodeterminació de Catalunya és un delicte.
Ha servit sobretot per exonerar els policies que van incomplir la llei i rentar la cara als polítics espanyols que van contravenir els drets dels catalans.
Ha servit perquè els militants de la causa perseguits per la policia prevaricadora no puguin defensar els seus drets fins al final.
Ha servit per pacificar el país.
I ha servit per tenir a Carles Puigdemont i a Oriol Junqueras lligats amb una corda —ara sí, ara no—, per disciplinar-los i mantenir Pedro Sánchez al govern sense poder exigir res a canvi.
Que Puigdemont torni a casa i que Junqueras tingui la llibertat de concórrer a les eleccions són bones notícies per ells. Però fer pagar el preu al país sencer i al moviment independentista, fins al punt que a dia d'avui, l'eix independència/no independència ha deixat de ser determinant a la política electoral catalana. És un crim històric i una realitat que hem d'assumir si volem fer política per alliberar el país.
Per primer cop en la història del país, els nacionalistes no tenim majoria al Parlament i el PSC, mediocre, petit i fanàtic, fa la política nacional del falangisme.
El país ha de superar la política sectària de trinxeres a la que els partits del procés ens han abocat, i el primer pas és dir la veritat sobre els costos que hem pagat, sobre les mentides que ens expliquem per protegir els nostres. Fins que no normalitzem discussions clares sobre el que han fet, no podrem construir del tot el moviment polític que pugui fotre fora aquesta puta Espanya de Catalunya.
NO HAY QUE ACABAR LA JUGADA. Minihilo.
1) Por más que lo repitan Juan Carlos Rivero y la mayoría de los narradores de fútbol, en el modelo de juego de la selección española (fútbol de posición) acabar la jugada es innecesario e incluso contraproducente.
https://t.co/izr54q09OY
@madodeley2 Crec que seria bo que el club preguntés als socis si volen que l'estadi sigui seu d'aquest mundial. Almenys portar-ho a l'assemblea si no s'ha fet ja.
Totes les cultures populars són vàlides i legítimes excepte la catalana, la qual pel que sembla cal "desdibuixar" a risc d'esdevenir supremacista gairebé per defecte, pel simple fet d'existir. Ens mereixem tot el que ens passi.
He estado leyendo algo sobre JotDown, el tema del momento. Dicen que si era una revista con ínfulas dirigida por una iluminada.
Hasta aquí todo bien.
Para mí lo interesante ha sido descubrir que JotDown tuvo su origen en un foro. Como todo lo bueno y lo malo de Internet. No conozco a nadie que sepa algo de redes que no esconda un pasado como forero.
En mi caso, acumulo la participación "a vida o muerte" en varios foros. Aunque mi mayor logro fue colaborar con Urbanity, el mayor foro de arquitectura en español, para ayudar a que no desapareciera.
En los foros aprendías los básicos de Internet. Aprendías que la reputación es un grado que se gana participando. Que el anonimato importa por tu seguridad. Y que ahí fuera hay gente mucho más rara y peligrosa que tú.
En los foros tratabas con información en crudo, sin mediadores. Y, sobre todo, aprendías a detectar tendencias. Cualquier forero medio vivía cuatro o cinco años por delante del resto informacionalmente hablando .
Porque la psicóloga del forero era un poco como la del "early adopter" que compra un iPhone solo para tener algo de lo que hablar con los demás, o como la joven que ve "true crime" para detectar asesinos en el rellano. Una mezcla de ser partícipe de algo, ahogar el FOMO y hacerse con herramientas para la supervivencia.
En los foros también aprendimos que la polarización es el estado natural de las cosas cuando no hay moderación. Y que el "leitmotiv" de un facha no es la indignación por el gran reemplazo ni nada parecido, sino el resentimiento puro y duro por haber sido puesto en evidencia en algún momento de su vida. En los foros, ese alma descarriada por fin pudo expresarse sin vergüenza, y destapar su infinito resquemor.
En definitiva, en los foros aprendimos a escribir para Internet, que no es escribir bien, es escribir para Internet. A tratar con la fauna y la flora digital y a anticipar. A anticipar las guerras, las crisis y las burbujas (siempre lo malo, nunca lo bueno).
Vuelvo a JotDown:
En los foros no había mujeres ni se las esperaba. Las mujeres estaban en la vida real o en una cosa llamada Instagram. Pero, de vez en cuando, alguna se dejaba caer y descubría el tremendo poder que tenía haciendo de Lolita, subiendo fotos sugerentes y/o plagando los privados de engaños y esperanzas.
Bueno, pues parece que ese fue más o menos el origen de JotDown. La dinámica de un típico foro lleno de gente inteligente que solo quería hacer cosas en Internet, acaudillada por una diva de Internet; todo ello trasladado al típico formato blog. Ahora lo entiendo todo; esa mezcla es explosiva.
No me puede gustar más esta historia.
Sigo luego ...