🔶 La Tertúlia de GironaFM amb @jordigraur
🎙️ Avui amb @gcapdevila, @Nisso i @jbadenes
🔔 Recorda que sempre pots escoltar tots els programes en format Pòdcasts a 👉https://t.co/zPI3YXloEH
▶️ https://t.co/tNlmf7nOky
🔶 La Tertúlia de GironaFM amb @jordigraur
🎙️ Avui amb @gemmabusquets , @FerrerJordi1 i @jbadenes
🔔 Recorda que sempre pots escoltar tots els programes en format Pòdcasts a 👉https://t.co/zPI3YXloEH
▶️https://t.co/I117WkVoXV
@LlegendariVal ...que es va salvar per el moviment de persones i associacions quan els de sempre, els de "aixó son pedres velles" que no valoren el patrimoni històric volien dinamitar-la per posar un repetidor de televisió al seu lloc.
Alçant-se sobre un turó solitari, dominant el pla de Xàtiva i la Ribera del Xúquer, l’ermita de Santa Anna —Sa Anna per als setabenses— ha sigut durant segles una presència constant en l’horitzó i en la memòria col·lectiva. Des de lluny, la seua silueta marcava el territori; de prop, el seu silenci parlava d’una llarga relació entre l’ésser humà i el paisatge.
Molt abans que s’alçaren murs i voltes, el turó ja havia atret la presència humana. Les fonts d’aigua que brollaven als seus peus i la seua posició dominant el convertiren, des de temps antics, en un lloc especial. No és estrany que, amb l’arribada del cristianisme, aquell espai acabara vinculat a una devoció poderosa: la de Santa Anna, mare de la Mare de Déu, protectora de la fecunditat i de l’esperança.
La documentació parla ja d’una ermita dedicada a Santa Anna l’any 1377, i al segle XV la devoció era tan forta que el cardenal Alfons de Borja destinà rendes per a la celebració de la seua festa. El camí cap al cim es convertí en ruta de pelegrinatge, i l’ermita, en punt de trobada entre la ciutat i el seu territori. Amb el suport del municipi i sota la influència dels Borja, s’alçà un nou edifici d’estil gòtic avançat, proporcionat i auster, embellit amb escuts que deixaven clara la seua vinculació institucional.
Durant segles, ermitans nomenats anualment tingueren cura del temple. Vivien aïllats, vetlant pel culte i pel manteniment d’un edifici exposat al vent, a la pluja i al pas del temps. Però ni la devoció ni la vigilància constant pogueren evitar els danys. Els terratrèmols de 1748 colpejaren greument l’ermita i, tot i els intents de reparació per part de l’ajuntament, els recursos sempre foren insuficients.
Amb el pas dels anys, l’oblit s’anà imposant. A començaments del segle XX, el valuós retaule gòtic flamenc fou retirat i traslladat, mentre portes, cobertes i murs començaren a cedir. L’ermita quedà abandonada a la seua sort. Les pedres, una a una, s’anaren desprenent i rodolaren vessant avall, com si el temple es desfeia lentament per tornar a la muntanya que l’havia sostingut.
Durant dècades, Sa Anna semblà condemnada a desaparèixer. Tanmateix, la memòria resistí. A finals del segle XX i inicis del XXI, començaren els treballs de recuperació: carreus arreplegats del sòl, bastides alçant-se cap al cel, murs que tornaven a alçar-se amb les mateixes pedres que havien caigut.
La restauració no fou només una obra arquitectònica, sinó un gest col·lectiu. Institucions, ciutadans i persones compromeses amb el patrimoni s’uniren per salvar un símbol que formava part del paisatge emocional de Xàtiva. Pedra a pedra, l’ermita recuperà la seua presència.
Hui, Santa Anna continua mirant el territori des de les altures. Al seu voltant encara circulen llegendes, com aquella que conta que antigament l’ermita i una altra veïna estaven massa juntes i que un gest diví les separà. Històries que, certes o no, revelen fins a quin punt Sa Anna forma part de l’imaginari popular.
El president @salvadorilla demostra amb el nomenament de @jduch com a conseller d'Unió Europea i Acció Exterior la seva voluntat d’una Catalunya constructiva al centre de l'escena europea i global.
Amb la seva experiència, el funcionari català a les institucions europees amb major responsabilitat, i gran respecte guanyat a Brussel·les, Catalunya tindrà una veu forta i respectada al món.
Enhorabona, Jaume!
El terradellista i europeista @jduch
també s'incorpora al #GovernIlla. Tot un senyal de com cal reorientar la política europea del @govern. Catalunya tornarà a tenir oberta la porta de les institucions europees. https://t.co/dDaYRU2dZq
Som aquí, al Palau de la Generalitat.
Gràcies als 872.959 catalans i catalanes que van dipositar la seva confiança al PSC però també gràcies a ERC i els Comuns que han permès que Catalunya tingui un govern d'esquerres.
Moltes gràcies per fer-ho possible!
Entro a Twitter i comprovo, sense cap mena de sorpresa, que el que aquí s'expressa no té res a veure amb el que s'escolta al bus, al metro, al tren, als bars i als carrers. De fet, l'únic que s'assembla a Twitter és el que difonen els mitjans i els opinadors (homes).
Ayer fue un día feliz. Después de unos años difíciles, se abre la posibilidad de trabajar por una Cataluña distinta, una en que el combate de la pobreza y la desigualdad sean prioridad.
Muchas gracias a todas las personas que lo han hecho posible, muchas gracias Salvador!
@Natacha4591@XavierRigall ¿Por qué se os olvida tan pronto que fue Albert Rivera que no quiso gobernar con Sánchez y nos llevó a elecciones creyendo que superaria al PP y se metióuna hostia?