JB

traductora de formació, enamorada d les llengües, sobretot d la meva i no tant d les imposades. Feminista. Intent d'arcadista. Aprenent...

[Procés Constituent @ProcesConst]

1/4 🌍 Mentre Benjamin Netanyahu intervenia a l'Assemblea General de l'ONU, desenes de delegacions van abandonar la sala en senyal de protesta. Entre elles, Espanya, Irlanda, Brasil, Colòmbia, Sud-àfrica, Eslovènia, Malàisia o Palestina.

[Plataforma per la Llengua - Catalunya @llenguacat_CAT]

🎙️ Fem petar la xerrada: llengua i gentrificació 🎙️

“Tota política pública és política lingüística"

Recupera el tercer episodi del pòdcast:
👉 A youtube: https://t.co/vi1R9T8ZRY

👉 A Spotify: https://t.co/DlZLiVs3A8

[JB @jborrell33]

@Virgili7 @SagratCorHU @Catala_Correcte @elcatalacomcal @UnTalCorrec Gràcies!

[JB @jborrell33]

@SagratCorHU
@Catala_Correcte
@elcatalacomcal
@untalcorrec
@Virgili7
1/2
Hospital Universitari Sagrat Cor: reviseu les instruccions de les proves mèdiques, hi ha força errades:

1. Hauria de posar "presentis" en comptes de "presenti's"

[JB @jborrell33]

@SagratCorHU @Catala_Correcte @elcatalacomcal @UnTalCorrec @Virgili7 Gràcies!

[JB @jborrell33]

@SagratCorHU @Catala_Correcte @elcatalacomcal @UnTalCorrec @Virgili7 2/2

2. Cal escollir el tractament: o bé de vostè (li) o bé de vós (us) i no barrejar-los en la mateixa frase ("si té estudis d'ecografia, porti'ls" en comptes de "portin-los")

[Directa @La_Directa]

Tal dia com avui del 2017, es va produir un escorcoll judicial a la Conselleria d'Economia, que tenia per objecte aturar el referèndum de l'1-O. Recuperem les imatges de la concentració que s'hi va produir https://t.co/x4V66PNXZH

[JB @jborrell33]

@vialliure @elcatalacomcal
Bon dia! Us estic escoltant i algun tertulià diu "se lo aprovaran"...suposadament en català.. Cal cura als mitjans de com parlem i fem difusió del català. Sou exemple de molts oïents.. Correctors lingüístics, doneu-los un cop de mà!

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Espanya ens vol sotmesos i l'autonomisme ens vol amnèsics. Amaguen els herois que van morir defensant a sang i foc les nostres Constitucions perquè la seva dignitat posa en evidència la covardia actual. Parlem del màrtir que incomoda a tothom: el General Moragues. 👇

Si Catalunya tingués una autèntica mentalitat d'Estat, Josep Moragues i Mas seria venerat com el gran heroi nacional, l'epicentre de la nostra memòria i el símbol absolut de la defensa inquebrantable de la sobirania i les Constitucions catalanes mai derogades.

Mentre Rafael Casanova, el màxim líder civil, va sobreviure a la caiguda de Barcelona i va passar a la clandestinitat —fet pel qual mereix tot el respecte institucional per la sang vessada a les barricades defensant el baluard de Sant Pere—, el General Moragues va encarnar el sacrifici suprem. Va patir el martiri i l'escarment més salvatge dissenyat per la monarquia borbònica per terroritzar tota una Nació. Moragues no és només un heroi; és el mirall on es reflecteix el dret de conquesta espanyol en la seva màxima expressió de crueltat, terrorisme i venjança.

Des dels inicis del conflicte, Moragues va ser l'ànima viva de la resistència. Com a membre destacat dels Vigatans i artífex del Pacte de Gènova de 1705, va ser clau per alinear Catalunya amb les potències aliades en defensa de les llibertats mil·lenàries constitucionals. Com a militar, va comandar part de l'exèrcit català, va defensar heroica i ferotgement les fronteres des de la fortalesa de Castellciutat i, fins i tot després de la vergonyosa retirada aliada el 1713, va continuar la lluita a l'interior del país, fidel al mandat irrevocable de la Junta de Braços: resistir fins a les últimes conseqüències per salvar l'Estat de dret català.

El 1715, consumada la desfeta i ja ocupada la capital, Felip V necessitava aniquilar i humiliar l'alt comandament militar català per enviar un avís a navegants definitiu. Detingut a Montjuïc quan intentava fugir cap a Mallorca per continuar la lluita, el tracte cap a Moragues va ser pur terrorisme d'Estat.

Desposseït dels honors militars a traïció i sense complir els pactes de capitulació, va ser arrossegat viu pels carrers de Barcelona lligat a la cua d'un cavall, decapitat i esquarterat com si fos el pitjor dels criminals.

Per certificar la liquidació del nostre exèrcit i sobirania, el Borbó va manar posar el cap del General dins una gàbia de ferro i penjar-la al Portal de Mar de Barcelona, un dels indrets més transitats. Allà va quedar-hi dotze llargs anys. DOTZE ANYS! Una visió macabra que cridava a cada català:

"Això us passa per creure-us un Estat i defensar les vostres Constitucions. Ja només sou una província sotmesa".

La seva vídua, la valenta Magdalena Giralt, va haver de suplicar incansablement durant anys perquè li retornessin el crani del seu marit per poder-li donar sepultura cristiana.

Aquest escarment anava dirigit Poble català. La gàbia era la Nova Planta feta carn putrefacta.

En lloc de doblegar l'esperit de la Nació, aquell cap engabiat va esdevenir, el símbol inesborrable de la nostra resiliència i resistència davant l'absolutisme.

Avui reverenciem justament figures com Antoni de Villarroel, deixat podrir paralític a les masmorres de la Corunya, o el general maulet Joan Baptista Basset. Però el General Moragues hauria de gaudir, com a mínim, del mateix reconeixement institucional que Casanova.

Cada Onze de Setembre, les màximes autoritats haurien de retre-li honors d'Estat amb tots els protocols militars i civils.

Reduir-lo a una figura secundària és perpetuar el relat pacificador de l'ocupant.

Recuperar Moragues és recuperar l'orgull, la memòria de l'exèrcit català i la consciència que les nostres llibertats van ser arrabassades per la força i la sang. L'homenatge veritable al General no són només les ofrenes florals, sinó actuar cada dia amb la mateixa mentalitat d'Estat que el va portar al patíbul.

Honor i glòria al General Moragues, màrtir de Catalunya! ⚔️🏰📜

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Dir que Rafael Casanova va ser un traïdor és una de les manipulacions històriques més perverses i tòxiques que arrosseguem. I el pitjor del cas és que, sovint, aquest revisionisme indocumentat es repeteix des d'alguns sectors del mateix independentisme, devorant els nostres propis referents i deslegitimant la nostra història d'Estat.

Anem als fets. El matí de l'11 de setembre de 1714, amb les tropes borbòniques entrant a sang i foc a Barcelona, Rafael Casanova no es va quedar amagat en un despatx. Com a Conseller en Cap i màxima autoritat civil, va assumir la responsabilitat més extrema: va agafar el penó de Santa Eulàlia, el símbol sagrat que només trepitjava el carrer quan la ciutat estava en perill de mort, i va liderar un contraatac desesperat al bastió de Sant Pere. Allà, a primera línia de foc, va caure greument ferit d'un tret a la cuixa.

Acusar de covardia o traïció el dirigent civil que va vessar la seva sang a les barricades defensant les nostres Constitucions és d'una ignorància temerària.

D'on surt, doncs, la llegenda negra? Del fet que va sobreviure. Un cop consumada la derrota, i sabent que la maquinària borbònica incompliria els pactes de capitulació per arrasar amb tot, l'entorn de Casanova va falsificar el seu certificat de defunció per salvar-lo d'una execució segura. El van treure d'amagat de la ciutat i el van ocultar a la finca del seu fill a Sant Boi de Llobregat, on va viure en la més estricta clandestinitat.

Si comparem la seva sort amb la d'altres herois d'aquella gesta, és cert que els destins són diferents, però això té una explicació històrica i militar. Felip V va desfermar una venjança implacable, gairebé obsessiva, de manera immediata contra l'alt comandament militar, als quals culpava directament d'haver allargat el setge fins a l'últim alè.

El general Josep Moragues va ser executat brutalment, arrossegat, esquarterat, i el seu cap va penjar en una gàbia al Portal de Mar durant dotze anys com a avís a navegants. El comandant suprem Antoni de Villarroel i el general Joan Baptista Basset van ser tancats en condicions inhumanes a masmorres com les de Segòvia o Hondarribia. Tots dos van morir rebentats per les tortures i la insalubritat just quan el Tractat de Viena de 1725 n'obligava l'alliberament. El general Antoni Desvalls, que no va capitular mai, va continuar la lluita i va morir a l'exili a Viena el 1724.

Casanova es va salvar de la gàbia o de la masmorra precisament perquè la seva condició d'autoritat civil donada per morta li va permetre caure en l'anonimat just a temps. Quan cinc anys més tard va poder recuperar el seu nom i la seva professió, va ser exclusivament per l'amnistia de 1719, una decisió tàctica forçada per la Guerra de la Quàdruple Aliança per evitar una nova revolta catalana, no per cap pacte de traïció amb la monarquia.

Sobreviure a una repressió brutal falsificant la teva mort no et fa cap traïdor, et fa un supervivent.

En qualsevol país amb Estat i autoestima, la història del màxim líder civil malferit en combat, amagat i donat per mort, compartiria l'Olimp de l'èpica nacional amb la noblesa irreductible d'un Moragues, un Villarroel o un Basset.

Nosaltres, mancats de superproduccions pròpies que gloriïn els nostres mites, de vegades preferim escopir sobre la memòria dels qui van donar-ho tot per la terra.

Els herois de 1714 ens van llegar la legitimitat d'uns drets constitucionals que mai van ser derogats legalment, per tsnt vigents, només esclafats per les armes.Honorar i restituir la seva memòria, sense complexos ni llegendes negres, és el pas previ i indispensable per restituir l'Estat de dret més antic d'Europa. 📜⚔️

[Procés Constituent @ProcesConst]

5/5 Perquè volem que la remuntada de la Diada -després de la repressió i del desànim- sigui la més petita de les que vindran fins aconseguir la República Catalana que volem i necessitem i eixamplar-la a tots els Països Catalans!

[Procés Constituent @ProcesConst]

4/5 Hi ha molts motius per continuar lluitant pels nostres anhels, per la nostra llengua i la nostra cultura, per compartir-la i fer-la créixer amb la gent nouvinguda. Ens alliberarà la complicitat i la solidaritat, la voluntat ferma i persistent.

[Procés Constituent @ProcesConst]

3/5 Hem de destacar la participació activa del jovent, que exclamava ben alt "això no és una festa, és una protesta" i perquè va plantar cara a l’extrema dreta.

Per recuperar l’embranzida ens fa falta un relleu generacional i també, clarament, polític!

[Procés Constituent @ProcesConst]

2/5 Vam tornar als carrers per reclamar la República Catalana i, alhora, per recriminar la presència en molts mitjans de l'extrema dreta espanyola i catalana i per denunciar les seves manipulacions.

[Procés Constituent @ProcesConst]

Tornem a afegir-ho: " extrema dreta espanyola i catalana"

[Procés Constituent @ProcesConst]

5/5 Perquè volem que la remuntada de la Diada -després de la repressió i del desànim- sigui la més petita de les que vindran fins aconseguir la República Catalana que volem i necessitem i eixamplar-la a tots els Països Catalans!

[Procés Constituent @ProcesConst]

4/5 Hi ha molts motius per continuar lluitant pels nostres anhels, per la nostra llengua i la nostra cultura, per compartir-la i fer-la créixer amb la gent nouvinguda. Ens alliberarà la complicitat i la solidaritat, la voluntat ferma i persistent.

[Procés Constituent @ProcesConst]

3/5 Hem de destacar la participació activa del jovent, que exclamava ben alt "això no és una festa, és una protesta" i perquè va plantar cara a l’extrema dreta.

Per recuperar l’embranzida ens fa falta un relleu generacional i també, clarament, polític!

[Procés Constituent @ProcesConst]

1/5 Orgull per la gent d'aquest país que malgrat les conseqüències del processisme traït, malgrat el desencís per uns polítics més preocupats per les seves cadires i partits..malgrat tot, aquesta Diada van ser-hi!

[Plataforma per la Llengua - Catalunya @llenguacat_CAT]

📢 ENS MANTENIM FERMS, DEFENSEM LA LLENGUA

Com cada any, Plataforma per la Llengua tornem a sortir al carrer amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.