𝗥𝗲𝗳𝗹𝗲𝘅𝗶𝗼𝗻𝘀 𝗯𝗮𝘀𝗮𝗱𝗲𝘀 𝗲𝗻 𝗱𝗮𝗱𝗲𝘀 𝗶 𝗲𝗻 𝗲𝗹 𝗱𝗿𝗲𝘁 𝘀𝗼𝗯𝗿𝗲 𝗵𝗮𝗯𝗶𝘁𝗮𝘁𝗴𝗲.
Primer de tot, des d’una perspectiva jurídica, el dret a la propietat privada té un reconeixement constitucional superior al dret a l’habitatge. El primer és un dret subjectiu que vincula tots els poders públics. El dret a l’habitatge és un mandat.
Això vol dir que les administracions han de legislar i actuar per garantir el dret a l’habitatge i que, per llei, poden posar límits a la propietat, però no acabar amb ella.
Es pot fer una llei per expropiar pisos? Sí, però pagant el preu just, i caldria modificar la llei d’expropiacions que ja existeix. L’alt cost fa inviable aquesta mesura.
𝗦𝗼𝗯𝗿𝗲 𝗲𝗹𝘀 𝗿𝗲𝗻𝗱𝗶𝘀𝘁𝗲𝘀
El 95,5% dels propietaris són petits propietaris (menys de 5 habitatges a Catalunya). Aquests tenen el 63% del mercat dels pisos de lloguer.
Per tant, el 37% del mercat està en mans del 4,5% de propietaris o grans tenidors. Entre aquests hi ha els «fons voltor» (17%), però, compte, també bancs (21%), administracions públiques (15%) i, la resta, empreses i societats immobiliàries.
És evident que cal regular el mercat, però no es pot aplicar la mateixa norma a tothom.
Un exemple: ara, si tens gallines a casa, les has de tenir registrades, siguis una empresa o un particular. Ara bé, estem d’acord que la normativa sobre cria d’aviram és més dura amb una empresa que amb un particular?
Doncs amb els pisos és el mateix. Límits de preu i prerrogatives per a qui no paga en cas de ser llogater d’un gran tenidor, deixant el petit propietari al marge, on els desnonaments han de ser exprés.
Apretar el petit propietari posa en risc el 63% del mercat de lloguer, que vol dir destruir-lo per complet.
És que caldria un lloguer indefinit a 400 euros? Com es paga el manteniment, les assegurances i els tributs del pis? Quin incentiu tindrà algú per llogar-lo? Cap.
Sobre les persones desnonades que acaben al carrer: 𝗲𝗹 𝗺𝗮𝗻𝗱𝗮𝘁 𝗱𝗲 𝗴𝗮𝗿𝗮𝗻𝘁𝗶𝗿 𝗹’𝗵𝗮𝗯𝗶𝘁𝗮𝘁𝗴𝗲 𝗰𝗼𝗿𝗿𝗲𝘀𝗽𝗼𝗻 𝗮 𝗹’𝗘𝘀𝘁𝗮𝘁 𝗶 𝗻𝗼 𝗮𝗹 𝗽𝗲𝘁𝗶𝘁 𝗽𝗿𝗼𝗽𝗶𝗲𝘁𝗮𝗿𝗶.
És que viure de rendes no hauria de ser just? Tenim propietat privada com a dret. Qui vol canviar això no vol arreglar el problema, vol canviar un sistema polític que, en les últimes generals, va rebre molt pocs vots.
Voler un Estat socialista en comptes d’un Estat social ha de passar per les urnes i voldria dir sortir de tots els organismes occidentals. Deixeu de prendre el pèl a la gent.
Per acabar, per una vegada hi ha opció de legislar contra els «fons voltor» sense por que marxin, ja que els pisos que tenen estan aquí. Però l’oferta continuarà sent insuficient. Si cada any arriben 150.000 persones a Catalunya, SEGUIREM TENINT UN PROBLEMA D'OFERTA PER TANTA DEMANDA.
I, per acabar, ningú amb un mínim de sentit comú vol desnonar una senyora de 87 anys ni que hi hagi cap suïcidi. Malauradament, hi ha qui les fa servir de màrtirs per a una causa política i no pas per resoldre un problema dins de l’Estat de dret. Tots aquells que us n’aprofiteu sou mala gent.
@junqueras I treure un okupa en 24 hores? Tu defenses que valgui mes un tiquet de pizzeria que una escriptura? I feu un registre de vulnerables que no ho son...
@MjFitei@meritxellbudo@JuntsXCat Seguretat juridica es diu en un estat de dret. El preu baixara quan oferta, en particular de lloguer de vivenda publica, s'incrementi
El relator especial sobre habitatge de l'ONU, Koldo Casla, diu que l'auge de l'extrema dreta està propiciant un discurs que culpa els migrants de la manca d'habitatge assequible, i demana explicacions al govern espanyol https://t.co/lQfVnR9igV https://t.co/lQfVnR9igV
Matrimoni immigrants amb els papers en regla i feina . Pis de tres habitacions: 1.200 € de lloguer. En relloga dues, amb dues lliteres per habitació: quatre compatriotes a 500 € cada un. Paguen el lloguer i encara hi guanyen 800 €. Seguim! No m'ho han contat. Ho ser d'ells.