Heribert Barrera el 2001.
"Les onades migratòries són un pla per descatalanitzar CAT"
"La immigració és la principal amenaça per Cstalunya."
"Si continuen les corrents migratòries actuals, CAT desapareixerà."
Quanta raó tenia! Molts encara no érem conscients del que vindria.
Encara hi som?
Senyor Puigdemont, això també els ho pot dir a tots els catalans que ja no són entre nosaltres?
Li ho pot dir al meu pare?
Ell també hi era. Ell també somiava veure l’alliberament del seu país. Ell també va creure que “aquesta vegada” anava de debò.
Va morir sense veure-ho.
I com ell, tants catalans que durant aquests anys van confiar, es van mobilitzar i van esperar que les promeses es convertissin algun dia en fets.
Prou romanços.
Recordem-ho tot.
El 2012 ens parlaven d’un Estat propi.
Després vindria la consulta del 9N
Després, les eleccions plebiscitàries del 2015
Després, els 18 mesos.
Després, les estructures d’Estat.
Després, «referèndum o referèndum».
Després, «de la llei a la llei».
Després, el referèndum vinculant.
I aleshores va arribar el 1r d’Octubre.
Aquell dia els catalans vam complir.
Vam sortir de casa.
Vam protegir les escoles.
Vam defensar les urnes.
Vam rebre els cops.
Vam votar.
I VAM GUANYAR!!
Després una DUI de 8 segons, i una Declaració al Parlament.
Quan va arribar l’hora que complissin els qui durant anys ens havien assegurat que ho tenien tot preparat, vam descobrir que no era així. Anaven de catxa, oi?
Després, el 155.
El van acatar des del primer segon. Vostè mateix va acceptar unes eleccions convocades per Mariano Rajoy.
Després, la restitució.
Després, «President, el farem president».
Després, «Ho tornarem a fer».
Després, el Tsunami.
Després, «Preparem-nos».
Després, el nou embat.
Després, la taula de diàleg.
Després, els pactes a Madrid.
Després, l’amnistia.
Després, el retorn.
I després, el 8 d’agost de 2024: aparició, discurs, fotografies i desaparició (deixant als Mossos, als peus dels caballs.
I avui, dos anys després, una altra vegada el relat.
PROU!
Ja hem vist tota la pel·lícula.
Han passat catorze anys des que ens parlaven d’Estat propi i gairebé nou des del 1r d’Octubre.
I Catalunya continua sense Estat.
Sense sobirania.
Sense fronteres pròpies.
I sotmesa a les decisions de Madrid.
Que ningú no intenti reescriure el 2017.
Els catalans no vam fallar.
La gent va complir.
Va fallar vostè i tots els qui havien assegurat durant anys que, quan arribés el moment decisiu, estarien preparats per culminar la independència.
Per això no necessitem més fotografies.
Ni més dates «històriques».
Ni més jugades mestres.
Ni més proclames.
Ni més èpica
A Catalunya no li sobra temps.
Catorze anys de Procés són més que suficients.
Sempre hi serem? És clar, Fins a la victòria!
Però Catalunya necessita una líder que tingui la determinació d’alliberar-la. I aquesta persona ja no és vostè.
Restituïm l’Estat Català i Salvem Catalunya!
Rusia: “ESTÁ CLARÍSIMO QUE CEUTA Y MELILLA SON ESPAÑOLAS”
El exdiplomático ruso Dimitry Sokolov con 23 años de servicio en España reivindica, como el gobierno ruso, la indiscutible soberanía española de Ceuta y Melilla y expone con brillantez cuando se integraron en España “Marruecos ni siquiera existía” y estamos ante una operación anglosionista para controlar el estrecho de Gibraltar.
Curioso que Rusia, a la que hemos denominado unilateralmente enemiga, defienda la soberanía española de Ceuta y Melilla mientras nuestros “aliados” nos expulsan de los acuerdos fronterizos y Estados Unidos dice que pertenece a Marruecos y nuestra clase política y la casa real otorgando con su silencio y pasividad.
¿QUIÉNES SON LOS VERDADEROS ENEMIGOS Y ALIADOS DEL PUEBLO ESPAÑOL Y DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS?
🚨Esta historia es de terror. Los medios lo han ocultado todo. Ocurrió ayer en Almería (España). Joven ilegal de 21 años entra en una autocaravana con una navaja. Se desnuda. Agrede sexualmente a una chica alemana de que estaba descansando dentro. La golpea brutalmente dejándole la cara desfigurada.
La encontraron gravemente herida y la trasladaron al Hospital Materno Infantil de Almería, activando el protocolo de agresiones sexuales.
La Policía localizó al sospechoso, escondido. Al verse acorralado, corrió hacia el mar y se adentró 100 metros pese al fuerte oleaje y viento.
Empezó a hundirse y a dar síntomas de ahogamiento.
Cinco agentes se lanzaron al agua revuelta para rescatarlo. Lo sacaron con dificultad (el agresor apenas colaboraba) y lo estabilizaron en la arena.
Los cinco policías necesitaron asistencia médica por lesiones durante el rescate.
Solo un periodico local lo ha registrado, porque en España está prohibido informar sobre cualquier cosa que rompa la narrativa pro inmigración masiva del gobierno socialista. Esta son las consecuencias. Que todo el mundo lo sepa.
Die Worte des Evonik-Chefs Christian Kullmann kann man nicht oft genug wiederholen:
„Die deutsche Energiewende hat bislang rund 1.000 Milliarden Euro gekostet. Und was hat sie uns gebracht? Nichts.“
Diese 1.000 Milliarden Euro fehlen heute bei der Infrastruktur, in Krankenhäusern, bei Schulen und bei der Rente.
Die 1.000 Milliarden Euro, die Merkel, Habeck, Scholz und Merz für sinnlose Projekte ausgaben, sind aber nicht weg. Das Geld ist noch da; aber es hat den Besitzer gewechselt. Das Geld gehört nicht mehr Ihnen und mir, sondern den Leuten die mit unseren Politikern und dieser irren Geschäftsidee vom Klimawandel uns abgezockt haben. Das nennt man Korruption.
Fragen Sie doch mal Ihre Politiker, wer jetzt unser Geld hat.
https://t.co/hGVK172VRG
1949 lag der Rhein so trocken, dass Schiffe auf dem Steinbett saßen – und niemand rief die Klimakatastrophe aus.
Heute wird jede Trockenheit sofort zur Beweisführung für den Klimawandel. Atomkraftwerke stehen still, weil Kühlwasser fehlt. Wälder brennen. Und die öffentliche Debatte dreht sich im Kreis.
Ein Film aus dem Bundesarchiv zeigt den Sommer 1949: breite Sand- und Steinbänke, Schiffe auf Grund, Fährenrampen wie Steilwände, Pegel, die für so niedrige Stände nicht ausgelegt waren. Der Tiefstand unterbot sogar den von 1921.
Mir scheint, dass Wetterextreme mit Hochwasser und Dürre schon immer Teil der Geschichte waren. Der Film macht das ohne Pathos und ohne heutige Alarmrhetorik sichtbar.
Warum wird dieser historische Kontext so selten erwähnt?
Satire nichts ist ernst gemeint.
https://t.co/wRNIVaiNMs https://t.co/altqgYh08b https://t.co/n24kPzRVEP
A dear friend of mine handed me this writing found from a nursing home resident and I want to share it with you...
“I am 82 years old, I have 4 children, 11 grandchildren, 2 great-grandchildren and a room of 12 square meters.
I no longer have a home or expensive things, but I have someone who will clean my room, prepare food and change my bedding, measure my blood pressure and weigh me.
I no longer have the laughter of my grandchildren around me, I don't see them growing, hugging and arguing. Some come to me every 15 days, some every three or four months, and some never.
I don't bake cakes anymore, I don't dig up the garden. I still have hobbies and I like to read, but my eyes quickly hurt.
I don’t know how much longer, but I have to get used to this loneliness. Here at this home, I lead group work and help those who are worse than me as much as I can.
Until recently, I read aloud to an immobile woman in the room next to me, we used to sing together, but she died the other day.
They say life is getting longer. Why? When I’m alone, I can look at photos of my family and memories I brought from home. And that's all. I miss them.
I hope that the next generations will understand that families are born to have a future (with children) and that they do not forget about the family even in old age.”
PLEASE DON'T FORGET YOUR LOVED ONES.
Quina casualitat: els mitjans regats amb subvencions i publicitat institucional han descobert de cop la transparència perquè la filla de Sílvia Orriols ha obtingut una plaça temporal a la Policia Local de Ripoll.
El procés es va anunciar públicament, s’hi van presentar quinze aspirants, cinc van superar la prova tècnica i la filla d’Orriols va obtenir les millors qualificacions. Sílvia Orriols no formava part del tribunal, no va examinar ningú, no va puntuar ningú i va delegar el nomenament final. Fins i tot el secretari municipal ha defensat la pulcritud i la legalitat del procediment.
Però això sí que mereix portades, editorials, insinuacions i una autèntica cacera mediàtica.
En canvi, quan la Sindicatura de Comptes destapa 292 centres de la DGAIA subcontractats per 114,6 milions d’euros sense cobertura legal; quan apareixen contractes prorrogats sense documentació signada; quan Drets Socials acumula 167,5 milions en pagaments indeguts; quan la Fiscalia investiga irregularitats i el Parlament tanca la comissió sense assenyalar cap responsable polític… aleshores miren cap a una altra banda.
I sobre el contracte de més de 1.000 milions d’euros adjudicat a una empresa on treballaria el fill de José Montilla, ni portada, ni escàndol, ni periodistes perseguint explicacions. Si els preocupa tant la transparència, que ho investiguin amb la mateixa fúria.
Catalunya té Rodalies destrossades, habitatges inassumibles, una sanitat tensionada, serveis públics desbordats, la llengua arraconada i una administració plena d’externalitzacions, endollisme i portes giratòries. Però tota la maquinària política i mediàtica s’aboca contra una noia que ha superat un procés de selecció.
No els molesta el nepotisme. Si els molestés, haurien passat dècades investigant el PSC, ERC, Junts i tota la xarxa d’entitats, fundacions i empreses que viuen enganxades al pressupost públic.
El que realment els molesta és que es digui Orriols i que la seva mare amenaci el sistema de privilegis que els paga les nòmines.
No informen: seleccionen objectius, fabriquen relats i protegeixen els seus. Mitjans traïdors al servei d’un règim podrit que confon Catalunya amb la seva menjadora particular.
La doble vara de mesurar no és periodisme. És propaganda. Salvem Catalunya amb Silvia Orriols i Aliança Catalana!
La estafa del Castor de ACS de Florentino Pérez provocó 519 seísmos en las costas. Se socializaron pérdidas y se llevó una indemnización de 1.350M€ de rescate público. Hoy, la factura para el Estado por clausurar el fallido almacén de gas se eleva 330M€ más. Mafia pura.
There's an entire criminal industry built around removing pollen from honey.
Why?
Because honey is one of the few foods on Earth that never spoils.
Archaeologists have opened sealed jars in Egyptian tombs after more than 3,000 years and found the honey inside still edible. No refrigeration. No preservatives. No packaging technology. Just a substance so hostile to decay that time itself can't break it down.
The reason connects directly to what's happening in that jar when the bubbles and pollen drift upward.
Honey is a supersaturated sugar solution holding only around 17 to 18 percent water. That tiny water content is the whole story. Bacteria and microbes need available water to survive, and honey is so dense with sugar that it physically pulls moisture out of any cell that touches it through osmosis. A bacterium landing in honey doesn't get infected by it. It gets dehydrated to death. On top of that, bees add an enzyme called glucose oxidase that slowly releases tiny amounts of hydrogen peroxide, and the whole substance sits at an acidic pH around 3.9. It's a chemical fortress disguised as breakfast.
Now look at what that density does to the clarification itself.
Honey is roughly 1.4 times heavier than water and absurdly viscous. When wax flecks, air bubbles, and pollen grains rise to the surface, that's not a small thing happening in a thin liquid. Those particles are clawing their way up through a medium so thick it barely flows. They rise because they're lighter than the honey around them, and the honey is so resistant to mixing that once they reach the top, they stay there in a clean layer the beekeeper can simply skim. The same property that makes honey immortal is the property that lets it filter itself. Density does the work that machinery would otherwise have to do.
This is why traditional beekeepers prize settling over forced filtration, and the distinction matters more than most people realize.
When honey clarifies naturally by rising and settling, the pollen comes up gently and can be skimmed without destroying the rest of what's in there. The honey keeps its enzymes, its aromatic compounds, its trace minerals, the living fingerprint of the flowers the bees actually visited. Heat it and force it through industrial micro-filters and you strip all of that out to make it look glassy and uniform on a supermarket shelf.
That stripping has a darker consequence almost nobody talks about.
Pollen is the only way to identify where honey actually came from. Every region's flowers leave a distinct pollen signature, and a trained melissopalynologist can look at the pollen in a jar and tell you the country, sometimes the very valley, it was harvested in. When commercial processors ultra-filter honey to remove every trace of pollen, they're not just changing the texture. They're erasing the honey's birth certificate.
This created an entire shadow industry called honey laundering. Cheap, often adulterated honey from countries facing import tariffs gets ultra-filtered until it's untraceable, then re-labeled as originating somewhere else entirely and sold at a premium. The pollen removal isn't a quality decision. It's an evidence-destroying one. Investigations have found that a startling share of honey on grocery shelves has had its pollen completely removed, which means there is no way to verify it's honey at all, or where it came from.
So the humble act of letting a jar sit while the bubbles rise is quietly the most honest thing that can happen to honey. The slow upward drift of pollen is the honey telling the truth about itself. Filtration, done violently, is how that truth gets deleted.
There's one more layer that makes this almost poetic.
Every gram of that honey represents bees visiting somewhere around 1,500 flowers, and a single worker bee will produce about one twelfth of a teaspoon in her entire lifetime. The pollen rising to the surface is the physical residue of millions of those flower visits. When you skim it gently and keep the honey whole, you're preserving a record of an ecosystem. When you blast it through a filter to make it pretty, you throw that record away.
A spoonful of raw honey isn't just sugar.
It's a sealed, self-preserving, self-clarifying archive of a landscape, written in pollen, built by insects, and capable of outlasting empires.
Sabeu què és l’APE?
-És l’agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, creada per avaluar el sistema educatiu, analitzar dades, fer recerca i prospectiva i aportar evidència per orientar les polítiques educatives.
Sabeu quan es va crear?
-Legalment, el 2010.
I quan es va posar en marxa?
Creada el 2010 però havia estat inactiva i “casualment”, es va activar just amb l’arribada del govern Illa, el 2025.
Casualitat? Rasquem una mica més?
Qui la presideix?
-Esther Niubó, consellera d’Educació.
Qui la governa?
-Un Consell Rector de 12 membres.
Qui l’assessora científicament?
-Un Comitè Científic de 10 experts.
Quantes dotacions estructurals preveu?
25( només en alts càrrecs).
Quants directors d’àrea té?
3. Projectes, Sistemes d’Informació i Serveis Generals.
Saps com han estat nomenats tots els càrrecs? A dit.
De quins sous estem parlant?
De sous que parteixen dels 70.000 € bruts anuals
Sabeu quant ens costa l’APE?
Més de 3,1 milions d’euros anuals de pressupost públic. Uns 8.500 euros cada dia.
D’on surten aquests diners?
Principalment, de transferències de la Generalitat.
I què té a veure amb PISA?
L’APE participa en l’anàlisi dels resultats de PISA 2025 i compta amb una experta internacional en PISA al seu Comitè Científic.
Què ha passat amb PISA 2025?
Un 23,2% dels alumnes de la mostra catalana han quedat exclosos, molt per sobre del 5% establert per l’OCDE, comprometent la comparabilitat dels resultats.
Qui avalua els que ens han d’avaluar?
En resum: tenim una agència, un altre “xiringuito”, que ens costa més de 3 milions d’euros l’any i que té com a missió avaluar, analitzar dades i aportar rigor al sistema educatiu, que no ha fotut ni brot per evitar el que ha passat.
I aquí és on cal començar a estirar del fil.
Perquè la pressa de pèl és tan gran, que ja ni s’esforcen a dissimular-la.
O fem caure aquest govern, d’una vegada per totes, o acabarem perdent-ho tot.
Ja n’hi ha prou.
Quan els preus pugen (inflació), les empreses intenten apujar els sous perquè els treballadors puguin mantenir el mateix nivell de vida. Però hi ha un problema: una gran part d'aquesta pujada no acaba ni a la butxaca del treballador ni a la de l'empresa, sinó a la de l'Administració.
Imagina que l'empresa decideix destinar 210€ a apujar-te el sou. Doncs bé, de seguida fins a 110€ se'ls queda l'Administració en cotitzacions i impostos. I no tot aquest import es tradueix directament en serveis o prestacions, sinó que també finança altres partides de despesa pública, com el MEI, l'IMV, la RMI, subvencions i altres programes.
I encara no s'ha acabat. Dels 100€ que, en teoria, arriben al treballador, després de l'IRPF i altres retencions, al final només li acaben quedant entre 48 i 56€ nets.
Això passa perquè els trams de l'IRPF fa anys que no s'actualitzen amb la inflació. Quan el sou puja només per compensar l'encariment de la vida, acabes pagant més impostos encara que no siguis més ric.
El resultat és clar: els preus pugen per a tothom, les empreses assumeixen un cost cada cop més alt per apujar els salaris, però els treballadors no recuperen tot el poder adquisitiu perdut. I, quan es gasten els diners que els queden, encara han de tornar a pagar IVA, impostos especials, taxes municipals, l'IBI, l'impost de circulació i molts altres tributs.
Cada vegada una part més gran dels diners que generen treballadors i empreses acaba en mans de l'Administració. Nosaltres treballem més, les empreses paguen més, però qui més guanya és l'Estat.
https://t.co/UoPyyNKYFt
La #UE prohíbe que estos inmejorables hidroaviones rusos BE-200 apaguen Incendios como los que asolan ESPAÑA.
¿Y por qué? ¿Porque son rusos?
Exacto. Nosotros mismos somos víctimas de la rusofobia de la UE 🎯
Un veí de Mataró va plantar cinc arbres i arreglar dos bancs al seu carrer. L'Ajuntament l'ha multat amb 1.700 euros.
Feia set anys que reclamava a l'Ajuntament una actuació al carrer del Cós. Cansat d'esperar, es va posar mans a l'obra pel seu compte: va comprar cinc arbres —170 euros de la seva butxaca—, es va informar de quines espècies permet la normativa municipal per no saltar-se cap requisit, va polir i pintar dos bancs que estaven fets malbé, i va reparar set lloses que suposaven perill per als vianants.
No va demanar res a canvi. Va millorar un tram de carrer abandonat amb els seus diners i el seu temps.
El 2024, algú ho va denunciar. I ara l'Ajuntament de Mataró l'ha multat amb 1.700 euros per suposats "danys" al mobiliari urbà.
A sobre, el consistori ha anunciat que enviarà la brigada municipal a tornar la zona al seu estat "original" — és a dir, a desfer el que aquest home va arreglar amb els seus propis diners.
L'home ja ha recorregut la sanció. Diu el que qualsevol diria: que ha millorat un espai que l'Ajuntament portava set anys ignorant.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest i de les possibles solucions per lluitar contra el desastre de les Administracions.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/0202AubGyn
(Assegura’t de posar bé el correu. Després, rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
VOOR DE MENSEN DIE ZIJN GEHERSENSPOELD DOOR NPO RTL4 EN SBS6…
Oekraïne, waarom de oorlog is gestart !
Voor iedereen die geen idee heeft hoe het conflict in Oekraïne is begonnen, volgt hier een korte geschiedenisles:
1989 - 1991
Rusland stemt in met de afschaffing van de demarcatielijn tussen Oost- en West-Duitsland en ontbindt het "Warschau-Pact", trekt zijn troepen terug uit Oost-Europa en vertrouwt op de mondelinge toezegging van Hans-Dietrich Genscher (voormalig vice-kanselier van de Bondsrepubliek Duitsland) en James Baker (voormalig minister van Buitenlandse Zaken van de VS) in februari 1990 dat de voormalige leden van het "Warschau-Pact" niet tot de NAVO zullen toetreden, en dat er dus GEEN oostelijke uitbreiding van de NAVO zal plaatsvinden.
De Amerikaanse troepen blijven in Duitsland gestationeerd.
2001
Putin doet het Westen in de Duitse Bondsdag (in vloeiend Duits) een aanbod voor een nauw partnerschap om de verdeeldheid uit het verleden te overwinnen.
Alle Bondsdagleden klappen enthousiast ...
De Amerikaan verbiedt dat.
Met Wit-Rusland, Oekraïne en de drie Baltische staten is er een buffer tussen de NAVO en Rusland.
De Rus blijft rustig.
2004
De Baltische staten worden lid van de NAVO.
Een eerste schending van de bufferzone.
De Rus blijft kalm.
Tegen 2004 zijn dan bijna alle leden van het "Warschau-pact" tot de NAVO toegetreden.
De Rus blijft kalm.
2014
Het Westen zet de Rusland-vriendelijke regering van Oekraïne af en installeert een VS-vriendelijke regering.
(Wat inmiddels zelfs door de Amerikanen is toegegeven.)
Op hetzelfde moment beginnen de VS, met voorop Hunter Biden (de zoon van de bejaarde en half seniele Amerikaanse president "Joe Biden"), Monsanto, Black Water en Amerikaanse militaire adviseurs, Oekraïne te infiltreren en een NAVO-lidmaatschap in het vooruitzicht te stellen.
Tegelijkertijd stapt Hunter Biden in de Oekraïense gasindustrie.
De tweede schending van de bufferzone vond plaats.
De Russen blijven kalm.
2014
Onder druk van de staatsgreep door de Amerikanen (de Russen hadden hun gehele Zwarte Zeevloot in Sevastopol op de Krim gestationeerd) vond er een vreedzame bezetting van de Krim plaats.
In tegenstelling tot alle andere beschrijvingen werd er geen enkel schot gelost, niemand werd gedood.
Behalve een paar Krim-Tataren is tot op de dag van vandaag 90 procent van de inwoners van de Krim het eens geweest met deze aanpak.
2014 - 2022
Oekraïne beschiet met de Vrije Azov-brigades (aanhangers van het hakenkruis) consequent Loehansk en Donetsk.
Veel Russen komen om, waaronder ook Russische kinderen.
Oekraïne keert sinds 2014 geen pensioenen meer uit in deze gebieden.
De geldkraan wordt dichtgedraaid.
De voedselvoorziening van deze gebieden wordt uitsluitend door Rusland verzorgd.
Hierover wordt in de Duitse media met geen woord gerept.
2020
Naar het voorbeeld van 2014 in Oekraïne probeert het Westen nu ook in Wit-Rusland de regering omver te werpen, wat mislukt, maar het was de derde aanval op de bufferzone tussen de NAVO en Rusland.
De Rus blijft kalm.
2022
Poetin eist voor de laatste keer een garantie dat Oekraïne geen lid van de NAVO wordt en dat Donetsk en Loehansk zich grotendeels zelf mogen besturen op het grondgebied van Oekraïne.
Dit wordt door de VS afgewezen.
2022
De Rus valt Oekraïne binnen.
Om de oorlog te beëindigen eist Poetin
- een garantie van neutraliteit en
- een demilitarisering van Oekraïne,
- een erkenning van Donetsk en Loehansk als volksrepublieken
- een erkenning van de Krim als Russisch grondgebied en
- een denazificatie van Oekraïne
Dit wordt door de VS afgewezen.
Dit zou iedereen die gedachteloos de leugens of halve waarheden van de Nederlandse, Europese en Amerikaanse media napraat, eens aan het denken moeten zetten.